El sol dibuixa el seu perfil oxidat, tan imponent i determinat. Des de la seva alçada desafiadora, sembla que l’estigui assenyalant a ell. No com l’escollit, salvat finalment, sinó de manera incriminatòria, dient-li que alguna cosa fa malament amb aquesta manta que porta i que vagi amb compte, gairebé fent-lo fora d’allà on estigui intentant vendre alguna cosa. Se’l queda mirant a estones, quan pot descansar entre els turistes que volen regatejar i les mirades furtives per si ve la policia. S’imagina que és ell qui està allà a dalt, apuntant a aquesta Barcelona de samarretes de futbol i bosses, aquesta Barcelona que ven sangries i paelles en qualsevol moment de l’any, aquesta Barcelona de plàstic, aquesta Barcelona cada vegada més xafogosa. Quan detecta com una gavina s’asseu al braç que assenyala un nou món ple de riqueses i fins i tot veu com el picoteja, qui sap si famolenca o enfadada com ho està ell, sent una xiulada i sap que ha de tornar a posar-se a córrer.
INFORMACIÓ
Autor:
Il·lustració: Marina Saéz
Text: Cristina Martín Valbuena
Títol: “La creació de Colom”
Instagram: https://www.instagram.com/galldindie3/
Web: https://www.marinasaez.com/
