[dropcap letter=”A”]
ixí comença la nostra història. Cada matí m’acosto a buscar un exquisit pa –eco i sense gluten– del forn francès que es troba situat en un cèntric carrer de Barcelona. Feia setmanes que, a escassos metres de la fleca, veia anunciat Eroica caffé i un cartell de «propera obertura». No podia evitar pensar en aquella paraula, Eroica. Però, per què sense hac? Jo, que adoro despistar-me per tot allò que els meus ulls arriben a veure, no acabava d’entendre el motiu publicitari que hi havia darrere d’aquell ’error’ ortogràfic.
Fins que va arribar aquell matí. Abans que debutés aquest fred hivernal, sense previ avís com és el normal en aquests últims anys, em disposava a recollir el meu suculent pa de farina de castanya, al costat de Yogui, el meu incondicional amic Jack Russell, i vaig veure que finalment aquell enigmàtic local per fi havia obert les seves portes. Guiada per l’olor a cafè que arribava a sortir del lloc, em decideixo a investigar amb l’excusa de prendre el meu segon cafè amb llet del matí. Estiro de la nansa rodona de fusta i metall de la porta –que després descobriré que imita les llantes de fusta de les bicicletes antigues– i m’adono que acabo de flanquejar la línia d’espai-temps que separa el tediós soroll de la ciutat i els seus cotxes amb el silenci de l’interior d’aquell nou local.
M’arriben les primeres sensacions: un espai enorme –exactament 500 metres quadrats que havien estat un dels molts telers del segle passat i que havia estat abandonat durant els últims dotze anys– en ple cor de l’Eixample, un penetrant olor de cafè acabat de torrar, bicicletes per tot el recinte, moltes d’elles penjades adornant les parets, mallots antics esquitxant l’espai, pòsters i rètols sobre ciclisme, ciclistes i carreres, gelats italians, un taller de pasta, una publicació de notícies sobre ciclisme en cadascuna de les taules , roba antiga d’Eroica… I llavors conec a Miguel Santalices, l’ànima del local que, juntament amb Graciela Nowenstein emprenen el projecte de portar Eroica a Barcelona.
Miguel, amb una veu que delata el seu entusiasme, em descobreix de què tracta Eroica. És un esdeveniment anual que congrega milers de bicicletes antigues en vuit països diferents –Itàlia, Espanya, Sud-àfrica, Estats Units, Uruguai, Japó, Holanda i Gran Bretanya–, on els elements fonamentals són el gaudi de la bicicleta des de la naturalitat, la preservació i el coneixement de la natura i la història dels recorreguts: una marxa cicloturista en la qual no importa ni la meta ni el temps, on els despertadors no sonen i els cronòmetres no tenen interès i on no hi ha ni guanyadors ni perdedors, només participants.
Eroica té com a lema «la bellesa de la fatiga». Des de fa 22 anys el propòsit de viure la bicicleta amb la major naturalitat fa que qualsevol bici resulti apta per a la trobada
L’italià Giancarlo Brocci, creador d’Eroica, que actualment aconsegueix congregar només a Gaiole in Chianti a la Toscana –el seu poble natal– a 8.000 participants de tot el món, va definir a la primera trobada del 1997 als 92 participants que van assistir com «caçadors de sentiments i emocions». L’objectiu d’aquest enamorat de la bici és promoure un tipus de ciclisme que generi respecte i que generi també vincles entre els participants. Brocci s’erigeix com a promotor de la preservació de llocs importants i de la salvació dels camins blancs de Chianti a Itàlia.
Eroica té com a lema «la bellesa de la fatiga». Des de fa 22 anys el propòsit de viure la bicicleta amb la major naturalitat fa que qualsevol bici resulti apta per a la trobada, això sí, sempre que tingui uns quantíssims anys i el seu pes no baixi dels vint-i-pico quilos –per entendre’ns, unes autèntiques i pesades bicicletes dels anys 70 serien de les més modernes de l’esdeveniment–. Homes i dones poden participar. I és que a Eroica també –i dic també perquè són moltes– les dones són presents. Dones que, en el seu quefer diari, sovint ple d’heroïcitats, es donen cita… Una de les participants va arribar a proposar a Eroica com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i va arribar a definir-la com «una expressió de la creativitat humana que s’ha de transmetre de generació en generació, ha de recolzar-se en accions i ser salvaguardada per la comunitat en harmonia amb el medi ambient i la seva història».
A mesura que transcorre la nostra xerrada, van entrant i sortint urbanites ciclistes curiosos. No és per a menys, perquè una de les principals característiques que diferencia aquest lloc d’altres és que aquí pots entrar amb la teva bici i deixar-la, a manera de bici-llar d’infants: un autèntic i necessari luxe en aquesta bonica ciutat que, per desgràcia, s’ha convertit en el malson dels amants de les bicis pels robatoris continuats des de fa ja unes dècades. I és que, Sara i Ernest, una parella que ha entrat al local ho corroboren: «estem encantats de poder deixar les bicicletes aquí dins amb nosaltres mentre passem l’estona».
Miguel em descobreix els racons de Eroica Caffé, diferents ambients, des de la zona de sofàs per llegir o dibuixar, fins a les taules per menjar o el pati interior. Un lloc la restauració i disseny és obra dels arquitectes Antonio Castro –creador de l’elegant bicicleta urbana «castrobike»– i Ana Zubelzu. Em parla de les plantes que hi tenen, l’ascensor per garantir l’entrada a qualsevol persona que ho necessiti, del perquè dels colors de les parets dels banys –el rosa, el groc i el vermell, que són els colors dels mallots del Giro, El Tour i La Vuelta–, dels set professionals que conformen el seu equip actual, dels seus horaris i de les seves ganes per aconseguir que Eroica Caffé es converteixi en un lloc de referència per als amants de les bicicletes.
En aquest escenari el proper 24 de novembre es farà la presentació de la cursa ‘Eroica Hispania’. Tindrà lloc com cada any a la petita localitat de Cenicero, a la Rioja, durant els dies 1 i 2 de juny de l’any vinent.
Aquí dins no hi ha música, igual que en els cafès d’abans. Els amants del ciclisme tradicional, que contemplant les imatges penjades de les parets potser rememorin les proeses del llegendari Miquel Poblet, de l’entranyable Melcior Mauri o del més proper Purito Rodríguez, o els cicloturistes més allunyats de la competitivitat poden donar-se cita aquí, perquè el plaer està en gaudir de tot el que és capaç de regalar-nos una bicicleta. Una dada, que em resulta curiós i romàntic a la vegada, és descobrir que, en aquesta era que vivim en la qual la premsa escrita es qüestiona tant, ells aposten per imprimir un petit diari de notícies sobre el ciclisme i el col·loquen a les taules per a ús i gaudi de qualsevol que entri.
EROICA HISPANIA
La cursa Eroica Hispania tindrà lloc, com cada any a la petita localitat de Cenicero, a la Rioja, durant els dies 1 i 2 de juny del 2019. En aquesta regió es traslladarà l’esperit de la Eroica de la Toscana. I és que tots dos territoris comparteixen similituds, ja que són terres de vinyes i de cellers, de gran interès cultural, històric i mediambiental. Hi ha tres recorreguts, llarg, mitjà i curt, que en alguns trams coincideixen amb el Camí de Santiago. Una excusa perfecta per allunyar-nos de l’estrès al que estem acostumats i endinsar-nos, bici en mà, al gaudi de la natura i del plaer per descobrir que no ets l’únic boig que desitja assaborir la vida a un altre ritme. Com declara Brocci: «volem que la gent redescobreixi la bellesa de la fatiga i l’emoció de la conquesta». Perquè al final, allò que és important és participar.
Benvinguts a Eroica Caffé, és a dir Eroica. I és clar, escrita en italià: no porta hac.
