Qui hi ha al darrere del disseny dels locals de moda de Barcelona?

L’àmbit de la restauració a Barcelona sembla que torna a bategar amb força. Després de mesos de confinaments, limitacions d’aforament i quan els índexs de la pandèmia es troben en una tendència decreixent, els restaurants encenen els fogons a la màxima potencia per donar resposta a una ciutadania assedegada de vida social. L’hegemonia de les terrasses dels darrers temps cedeix terreny a nous i transgressors establiments que conviden a gaudir tant del menjar com del propi espai. Estem davant propostes culinàries que aposten amb força per nous referents del disseny i l’arquitectura que, al seu torn, projecten una mirada trencadora i genuïna a cada un dels espais gastronòmics.

Així doncs, rere cada nou place to be de Barcelona hi ha el nom propi d’un estudi que dibuixa part de l’escenografia de la ciutat, amb un traç innovador que cohabita amb altres talents dins del sector com Lázaro Rosa Violan, Sandra Tarruella o Pilar Líbano, que fins fa poc en copaven un gruix important. Però, qui hi ha avui darrere del disseny dels restaurants més de moda de la capital catalana? Posem noms i veu a cadascun d’ells.

Quintana Partners, rere la musa Gala i l’acollidora Carmina

Sis anys li ha calgut a aquest estudi barceloní, capitanejat per Benito Escat i Pol Castells, per convertir-se en un dels referents actuals del disseny interior. Bona mostra del treball de Quintana Partners el trobem al restaurant Gala i al nouvingut Carmina. El primer s’ha convertit en un gran escenari de postureig social on és difícil resistir-se (ni falta que fa) a la seva ambientació teatral i exuberant, amb cavallets de fira inclosos.

“La nostra base de disseny a Gala ha estat el surrealisme, sobretot dalinià, en una fusió de l’ús i el disseny. La idea és que, a l’entrar al restaurant, aquest et sorprengui i a mesura que avances vagis descobrint les diferents sales, ambients, detalls i sorpreses”, comenten els autors. Com ells mateixos apunten sobre Gala: “Creiem que marcarà un abans i un després al món de la restauració de Barcelona, ja que potenciarà la creativitat en interiorisme i servei. A més, obre un nou període per a la ciutat amb el concepte de sopar i copes, molt establert en altres ciutats europees”.

En aquesta mateixa línia, el nou Carmina obre al cor del barri de la Ribera una fonda rehabilitada en una antiga casa de viatges del segle XIX, “centrada en un pati de vidre amb plantes desbordant i on s’han restaurat les pintures originals de l’època dels colons”, tal com apunten els dissenyadors. “Els seus colors càlids, vermellosos i textures de rattan evoquen el carib amb un toc cosmopolita”. La fusió d’avantguarda, sostenibilitat, amb essència històrica i tocs d’irreverència característica del treball de Quintana Partnerts convida a viure cada espai projectat com una gran experiència a la ciutat.

Iván Pomés, llegat històric en versió segle XXI amb Croma by Flash

El repte no era fàcil, però l’arquitecte Iván Pomés, de Llamazares Pomés Arquitectura, va assumir l’encàrrec de projectar la versió 2.0 de la mítica truiteria Flash Flash que, als anys 70, es va convertir en punt de referència del fenomen de la gauge divine. La iconografia pop projectada pel seu pare Leopoldo Pomés en el projecte originari de Federico Correa i Alfonso Milà és avui un element clau en aquest local “confortable, acollidor i versàtil”, tal i com el defineix el propi Iván Pomés.

Situat al número 640 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona, Croma by Flash fa una picada d’ull al passat des d’una posada en escena actual, on es juga amb la comunicació d’espais a diferents nivells, l’escala de grisos i amb pinzellades de color groc dels rodets Kodak, que atreuen l’atenció. A més, “per corregir l’excés d’alçada es creen les magic boxes, unes grans làmpades calidoscòpiques que rendeixen homenatge a la imatge pop del Flash Flash”, tal com apunta el propi Pomés. El local es converteix així en un tribut a la filosofia transgressora del projecte original, a través d’un plantejament singular amb identitat pròpia.

DPoch Studio, puresa hedonista amb Belbo Dos Besos

Caracteritzat per crear conceptes i sensacions úniques, l’estudi d’arquitectura i interiorisme DPoch Studio, fundat per Daniel Poch i amb seu a Barcelona des del 2006, és el responsable del novedós restaurant Belbo Dos Besos. Situat a la cèntrica Rambla Catalunya, el nou espai està ideat per oferir una proposta d’oci i diversió per als perfils més hedonistes de la ciutat.

A l’hora de projectar el restaurant, “el client volia que fos un local amb encant, on l’influència dels clubs privats de Chicago de l’època de la “llei seca”, conjuntament amb alguns detalls propis de cabaret, aportessin un toc desenfadat, elegant i al mateix temps actual”, apunten des de DPoch Studio. El resultat és un espai creat per gaudir d’una gastronomia amb accent italià, on els ambients més desenfadats i públics (a peu de carrer) contrasten amb altres més formals i exclusius (Champagne Room). “L’època de restriccions i l’esperada arribada de la fi de la covid-19 ens va portar a dissenyar un local amb què la gent pogués viure una experiència que li fes desconnectar i alhora reconnectar amb si mateixa i amb la forma actual de divertir-se i passar-ho bé”.

Lekuonastudio, creadors de dimensions sensorials a El japonés escondido

Dins l’univers creatiu d’Emilio Lecuona i Cristina Güell, de l’equip de Lekuonastudio, les referències de la cultura nipona juguen un paper important, ja que fins al Japó hi viatgen sovint per recarregar piles i inspirar-se en la seva estètica, i la manera de fer les coses i d’entendre la vida. Tot aquest llegat l’han projectat a El japonés escondido que, sumat a una proposta gastronòmica ben ideada i gestionada i el posterior boca-orella, l’han convertit en un dels restaurants de referència de cuina japonesa de la capital catalana.

“Les premisses eren fer un japonès amb molta identitat, i per aconseguir-ho vam extreure l’essència que transmet una izakaya, una taberna típica japonesa”, explica Emilio Lecuona. Amb la seva màxima de voler explicar molt amb poc, Lekuonastudio va donar forma a un univers sensorial ric en matisos. “El local respira creativitat, alegria, aires nous, totes aquestes coses amb què un vol estar a prop i impregnar-se”. I és just aquest bon fer, entre el que es troba el treball de Lekuonastudio, l’èxit d’aquest establiment.

Cristina Carulla, l’artista del taller d’Adobo

A la zona alta de Barcelona, concretament al barri de Les Tres Torres, es localitza el restaurant Adobo/Adobar. Aquí, la interiorista Cristina Carulla ha volgut crear un espai creatiu on el client, a més de viure una experiència gastronòmica, es deixi endur amb els cinc sentits, tot emulant que es troba immers en el “taller d’un pintor que el rep en el seu estudi per dinar o sopar”, tal i com apunta la pròpia Carulla.

Partint d’aquí, les sanefes pintades a mà, el paper pintat, els quadres de gran format a les parets o la paleta de colors terra, entre d’altres, esdevenen elements evocadors d’aquest univers creatiu. “Pel que fa al mobiliari, vam decidir posar diferents tipus de cadires i que estiguessin desagrupades, ja que ens agradava la idea de pensar en un sopar al què es va afegint gent que acaba portant i seient a cadires que són d’altres espais de la casa”.

La naturalesa del local va ajudar a potenciar l’entrada de llum natural que banya l’espai, tot creant un ambient acollidor de dia i intimista de nit. Un entorn envoltat de vegetació actua de cortina alhora que enalteix el caràcter d’oasi que exerceix l’establiment enmig de la ciutat.

Turull-Sørensen Arquitectos, pares del temple de la paella Maná 75º

Tots (o gairebé tots) els apassionats de la paella a Barcelona coneixen o han sentit parlar de Maná 75º. Però més enllà de la seva proposta gastronòmica, el restaurant situat a pocs metres de la platja de Sant Sebastià transmet una dosis extra de bon rotllo i ambient festiu, gràcies al projecte creat pels arquitectes Inés Sørensen i Federico Turull, alma mater de l’estudi barceloní TurullSørensen Arquitectos.

L’espai es caracteritza per una disposició central de la cuina on divuit cremadors permeten als comensals veure la preparació mentre estan assentats i gaudeixen de la llum natural que entra des dels grans finestrals. Tot plegat en “una atmosfera creada principalment per diferents teles coloristes, disposades al sostre, que acompanyen al comensal i li transmeten aquesta sensació de construcció lleugera, lligada al mar i als plaers dels somnis d’estiu”, tal i com expliquen des del propi estudi.

AZ Architects, la cova moderna de La Papa Barcelona

L’arquitecte Hugo Andrelo ha aconseguit fer del seu propi restaurant, La Papa Barcelona, una bona carta de presentació a la ciutat de Barcelona. El negoci, iniciat amb la seva parella, Agustina Prinsich, està especialitzat en menjar saludable, i duu l’empremta creativa d’AZ Architects, estudi format pel propi Andrelo, pel seu soci Nicolás Zanchetta i per Agustina Conoscenti, responsable de la direcció creativa i identitat visual.

El resultat és un espai que connecta el que és natural amb el que és modern, l’orgànic amb el contemporani i així brinda una proposta fora del comú, que més enllà del gastronòmic, aposta per la moda i el disseny, sota una filosofia de concept-store. Situada al cor de l’Eixample de Barcelona, La Papa es converteix, així, en un refugi al bell mig de la ciutat, llest per embolcallar al consumidor i copar-lo d’una “vivència sensorial única”.

Trenchs Studio i IF Architects, viatge a Orient Mitjà amb Sumac & Mambo

Tot i fundar el seu propi estudi l’any 2020, Ricard Trenchs acumula una gran experiència en l’àmbit de l’interiorisme i en aquesta nova etapa s’ha associat amb Florencia Finsterwald per donar forma a Sumac & Mambo, projecte realitzat al 50% per Trench Studio i IF Architects. Tot i portar pocs mesos obert, el local ha aconseguit atraure mirades curioses, àvides de diversió i originalitat. I no és per menys ja que el disseny interior convida a transportar-se al Teherán d’avantguarda dels anys 70, en sintonia amb els plats de cuina iraniana que vesteixen la carta.

“Vam voler crear tres zones diferenciades: una primera de lounge, per prendre copes; una segona de transició, més estreta, que ocupa la barra i està pensada per estar de peu; i una tercera més de restaurant, on la cuina, situada a la zona central, es converteix en la gran protagonista”, descriu el propi Trenchs. El resultat és un local ple de color, energia i dinamisme, on passen moltes coses i on es convida a gaudir i deixar-se veure pels carrers i locals de la ciutat.