Qui fa més sostenible Barcelona?

Ens queden sis anys i mig per arribar a la data fixada pels estats membres de les Nacions Unides per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Són les prioritats d’actuació per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar la vida i perspectives de les persones a tot el món.

Els 17 propòsits —i 169 fites— van ser acordats a Nova York l’any 2015 per 150 líders mundials. Amb ells es va redactar l’Agenda 2030 com a radar d’acció per combatre el canvi climàtic i les desigualtats socials en l’àmbit mundial i local, des de cada llar particular fins a les grans multinacionals.

La salvaguarda del planeta està en mans de tothom, en cada gest quotidià individual. Triar què consumim, i on, ens atorga molta responsabilitat en aquesta missió. Tanta com tenen els governs de cada país, ciutats i pobles, com a garants d’exemple, acompliment i promoció de tot allò que ens apropa a l’assoliment dels objectius de sostenibilitat.

Barcelona és una de les ciutats avançades en aquest exemple. La progressiva desaparició de barreres arquitectòniques i limitació de la circulació de vehicles mostren un model urbanístic d’integració més pensat per a les persones que, tot i tenir encara molt a millorar, destaca per sobre d’altres capitals tant o més atractives com són París,  Londres o Nova York.

L’any 2011, Barcelona va ser la primera destinació urbana de tot el món a rebre la certificació Biosphere, en reconeixement del seu impuls de la sostenibilitat. És una distinció que atorga l’Institut de Turisme Responsable (ITR), un organisme no governamental, sense ànim de lucre, vinculat a la UNESCO i soci de l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO) i del Global Sustainable Tourism Council (GSTC).

Fa més de vint anys que l’IRT treballa per implantar bones pràctiques de gaudi turístic i d’oci respectuoses amb el medi ambient. I una manera que té de recollir els fruits de la seva tasca és confirmar que treballen en la mateixa línia administracions —com l’Ajuntament de Barcelona— i empreses públiques i privades. Ho fa a través de les certificacions Biosphere. L’ITR certifica el compromís i les accions que en matèria de sostenibilitat duen a terme entitats, establiments i serveis turístics que s’alineen amb els ODS de l’agenda 2030 per a una vida saludable de les persones i del medi ambient.

Un ecohotel al mig del  Raval

El segell Biosphere garanteix que s’impulsen accions d’acord amb els ODS, i a la ciutat de Barcelona l’han rebut aquest any més de 400 empreses. De totes elles, gairebé un 40% tenen la categoria d’allotjament. Un d’ells és l’Hostal Grau, regentat per la Mònica Grau, neta dels antics propietaris de l’edifici, que data de l’any 1862. És al número 27 del carrer de les Ramelleres, on els avis de la Mònica portaven el Cèntric Bar, famós pel vermut de la seva àvia Mercedes. L’any 1960, hi van obrir la primera casa d’hostes, l’Hosteria Grau, que l’any 1993 el fill va rehabilitar, i ara la neta ha fet de l’establiment un petit hotel sostenible: l’Eco Hostal Grau.

El primer que va fer va ser recuperar tots els mobles de la casa dels seus avis i d’antigues masies que, d’una altra manera potser s’haguessin perdut. Els va restaurar, i amb un gest de responsabilitat social, ho va fer amb la cooperativa L’Estoc, que al seu taller dona feina a persones amb diversitat funcional.

L’Hostal Grau és al número 27 del carrer de les Ramelleres, on els avis de la Mònica portaven el Cèntric Bar, famós pel vermut de la seva àvia Mercedes

La Mònica també va fer calcular a especialistes la petjada de carboni de l’hotel per adaptar les habitacions i tots els serveis a un mínim impacte mediambiental. Per exemple, “si trobes que no cal que et netegin l’habitació, amb l’aigua i el temps que s’estalvia el personal que ho faria, l’hotel fa una donació a una associació que treballa per a la preservació dels boscos”, explica la propietària de l’Hostal Grau. Res de químics,  plàstic ni PVC, tenen papereres de reciclatge, i l’aigua de mans la fan servir per al dipòsit del vàter. Tots els productes de restauració són de quilòmetre zero i fan melmelades casolanes amb fruita ecològica.

Aquest és el tercer any que obté el certificat Biosphere. No li va ser gens difícil perquè havia aconseguit abans la certificació Leed, una garantia internacional molt restrictiva amb la qual ja va haver de triar, entre altres supervisions ecològiques, tots els materials biodegradables per a les obres que va fer.

Artesania al barri dels antics gremis

També a Ciutat Vella, però al barri del Born, hi ha la botiga, taller i escola de joieria artesanal del Joan Rovira, certificada amb el segell Biosphere. De petit, aquest joier ja experimentava amb les eines que feia servir el seu pare, a qui imitava jugant a fer joies. Va estudiar Belles Arts a l’Escola Massana i ara és un dels artesans que ajuda a mantenir viu l’esperit original dels carrers del Born dedicats als gremis d’oficis treballats amb les mans i amb materials naturals. Les seves creacions amb bambú donen la benvinguda al seu espai del carrer dels Cotoners, 10. Alces la vista i veus el Joan treballant al seu taller, combinant tècniques ancestrals i el seu talent creatiu amb els quals crea i ensenya a crear peces úniques de bambú i fusta amb or, plata i bronze, entre altres materials, molts dels quals provenen de joies reciclades. És un negoci familiar amb molta personalitat i tracte molt proper, als turistes i als locals.

A molt pocs carrers d’allà, al número 10 del carrer dels Assaonadors, hi ha un altre taller d’artesania que ha merescut el reconeixement Biosphere. El porta l’Angelika Heinbach, una alemanya veïna de Barcelona fa més de trenta anys que va quedar fascinada pel mosaic modernista i la tècnica del trencadís. En les seves mans, restes de rajola de ceràmica esmicolada són la matèria primera de la seva proposta d’experimentar l’art mil·lenari. Amb ell, l’Angelika acompanya els turistes en la realització dels seus propis records de Barcelona, que poden ser imants de l’escut dels seus equips esportius o marcs per a fotos, sempre reciclant bocins de mosaic. Per això li ha dit Mosaiccos a la seva firma des de la qual també combina aquest art amb objectius d’empresa, organitzant tallers que propicien la integració d’equips.

La pesca de proximitat

I a un pas del Born, al port dels pescadors d’aquesta ciutat que surten cada dia amb la barca, la gent de Cap a mar preparen encàrrecs de peix acabat de pescar, una cistella que serveix a domicili gambes, musclos, llagostins, llobarro, peix per fer sopa… “Som pescadors de la Barceloneta des d’abans de 1895″, així es presenten els qui donen a conèixer també el seu art de pesca. L’entitat Cap a Mar també ha estat mereixedora de la certificació Biosphere perquè fan activitats de divulgació, xerrades i activitat que ajuden a conscienciar socialment sobre la necessària salut del mar, el consum responsable i els seus beneficis. Al Centre Cívic de la Barceloneta imparteixen cursos de cuina. La Cristina Caparrós havia estudiat Químiques, però en veure que els seus pares, pescadors, es jubilaven sense tenir relleu, va agafar ella el timó del negoci familiar, però amb la voluntat de donar a conèixer la vida marinera, reivindicant que el món de la pesca no sigui masculinitzat. Sense les dones xarxaires res no hauria estat capturat per cap home al mar, tampoc l’elaboració dels millors plats de peix estava en mans masculines. Ella va fundar Cap a Mar, que també organitza rutes pel moll dels pescadors, on encara surten avui a pescar vint-i-tres barques.

En aquest mar sofert que tant necessita també les accions dels ODS, s’extreuen plàstics entre moltes altres deixalles que no són biodegradables, en neteges a consciència organitzades per grups de biologia marina i  molt voluntariat. I amb el que s’extrau cada cop es pensen més noves utilitats perquè els materials que fan mal al planeta no retornin mai ni a la terra ni al mar. Amb les ampolles de plàstic es creen nous articles, profitosos per a la llar o decoratius.

I amb bocins reciclats de veles de vaixell es fan necessers, carteres, cintes per penjar-hi coses i clauers com els que la Maite Guillem ven a la seva botiga BdeBarcelona. Va ser un dels primers comerços de la ciutat que va obtenir el certificat Biosphere, l’any 1917, i és un exemple de consciència sostenible en un negoci, sobretot perquè despatxa records de la ciutat que res no tenen a veure amb els souvenirs industrials. Els seus són fruit d’una acurada selecció de cadascun dels seus proveïdors. Són petits artesans amb taller a la ciutat o en poblacions catalanes, que posen cura a treballar produccions úniques amb materials reciclats molts cops i que no han de fer llargues distàncies fins arribar al consumidor final. Amb roba d’antics matalassos fan bosses, i amb sobrants de plàstic, arracades i penjolls del panot de la flor de Barcelona modelats aprofitant restes de matèria que d’aquesta manera es llueix i, ni la terra ni el mar no l’han d’engolir. BdeBarcelona és en aquesta ciutat un referent de reciclatge creatiu i consum de proximitat de produccions artesanals que vesteix l’aparador del número 28 de l’Avinguda de Gaudí.

El recinte modernista de Sant Pau

Al  final de  la mateixa avinguda, el Recinte Modernista de Sant Pau pot presumir amb la veu ben alta de la distinció Biosphere. Només pel fet d’haver brodat l’íntegra rehabilitació tan respectuosa amb la història ja ho mereix. Una història que van escriure des del seu arquitecte, Lluís Domènech i Montaner —de qui ara se celebra el centenari de la seva mort amb tot un any d’actes a diferents espais— fins a tot el personal sanitari i pacients que hi van néixer, ingressar o morir.

La salvaguarda del patrimoni arquitectònic, en qualsevol ciutat del món, és una sublim acció de sostenibilitat. La Kathrine Raleigh, que és Cap de Programes i Continguts del  recinte, explica que tenen la certificació des de gener del 2017. “S’ha renovat anualment des d’aquella data. Però el compromís amb un model de turisme de qualitat, no massiu, vinculat amb el seu entorn, i compatible amb els diferents usos del conjunt patrimonial ha estat present des del moment d’obrir el Recinte als visitants. De fet, la Fundació participa en el Pacte Mundial de les Nacions Unides des de l’any 2015, i és membre afiliat de l’Organisme Mundial de Turisme”.  També remarca que el projecte de rehabilitació va incorporar la sostenibilitat com un objectiu central, juntament amb la qualitat, l’eficiència energètica i la tecnologia d’última generació. Han aconseguit, de fet, sis certificacions LEED (Leadership in Energy & Environmental Design) de l’US Green Building Council.

La salvaguarda del patrimoni arquitectònic, en qualsevol ciutat del món, és una sublim acció de sostenibilitat

El segon element que destaca és el pla de complicitats amb l’entorn, que posa molta atenció al retorn social que genera el seu turisme i l’activitat cultural del Recinte Modernista. Ofereixen serveis específics a escoles, entitats socials, grups comunitaris i esportius, i col·lectius vulnerables de la ciutat. “La mateixa activitat cultural apropa una oferta de continguts culturals d’alta qualitat a la comunitat local i aposta per la col·laboració amb entitats i artistes locals. Així mateix, es participa cada any des del 2018 en la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible amb una jornada d’entrada gratuïta orientada a la difusió dels ODS mitjançant un conjunt d’activitats lúdiques i educatives organitzades per organitzacions allotjades als pavellons modernistes, entitats públiques, ONG, i grups comunitaris en col·laboració amb la Fundació”, comenta Raleigh.

Un sistema de gestió ambiental i energètica amb objectius anuals i bianuals de millora en àmbits diversos, com ara els consums energètics, el consum de paper, la compra verda, la petjada de CO2, la gestió de residus, i la biodiversitat, entre d’altres els han fet també mereixedors del Biosphere. I actualment treballen en diversos projectes pilot relacionats amb el foment de la biodiversitat (un hotel d’insectes), l’estalvi d’aigua en el reg, i la mesura de la petjada de CO2 d’actes celebrats a Sant Pau. Diuen que la certificació els anima a continuar avançant amb el procés de millora continua iniciat anys enrere. “També ens relaciona amb el conjunt d’entitats certificades com a part de la Destinació Barcelona Biosphere. Per tant, ens suposa una oportunitat per aprendre, compartir experiències, i motivar-nos mútuament. Finalment, es tracta d’un segell reconegut internacionalment, el que és interessant des de la perspectiva comercial”, afegeix la cap de programes del recinte.

Casa Amàlia 1950

Al costat del Mercat de la Concepció, hi ha un restaurant on els esforços en sostenibilitat també s’han fet ben evidents. Facilitar la conciliació laboral i la contractació de personal de col·lectius menys afavorits, l’adopció de mesures d’eficiència energètica en les seves instal·lacions i l’impuls de la conservació del patrimoni cultural i natural local són part del menú de Casa Amàlia 1950. Fan cuina de mercat amb arrels tradicionals i música en directe, en un embolcall on tot s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això gaudeixen del vistiplau de Biosphere. Des del número 14 del passatge del Mercat, també promouen l’adopció d’estils de vida i hàbits més saludables.

La llista de particulars i empreses que dia a dia estan fent més per a una Barcelona més sostenible és llarga: El Teatre Lliure, el Museu Picasso, la Llotja de Mar, el Palau Güell… han materialitzat les seves propostes i accions “per construir una comunitat turística respectuosa amb el medi ambient, la cultura i el retorn social i econòmic”, tal com puntualitzen des de Cambra de Comerç de Barcelona.

La llista de particulars i empreses que dia a dia estan fent més per a una Barcelona més sostenible és llarga: El Teatre Lliure, el Museu Picasso, la Llotja de Mar, el Palau Güell…

En aquesta darrera entrega de les certificacions internacionals Biosphere, el Barcelona Convention Bureau (BCB) ha esdevingut la primera oficina de congressos del món en obtenir el segell de la sostenibilitat. Això suposa —expliquen des de Cambra de Comerç de Barcelona— un seguit de bones pràctiques amb les quals el BCB es presenta davant les empreses col·laboradores del sector MICE per tal de traslladar la sostenibilitat en els esdeveniments.

I la mateixa Destinació Barcelona, que inclou Barcelona ciutat i les tres marques turístiques de la província de Barcelona —Costa Barcelona, Paisatges Barcelona i Pirineus Barcelona— és l’única destinació certificada Biosphere Platinum del món. Així es posa en relleu el foment i l’impuls de la sostenibilitat, després de l’aposta iniciada el 2011, quan Barcelona va esdevenir la primera ciutat del món certificada.

En el conjunt de comarques de la demarcació de Barcelona, enguany han estat 931 les empreses que han aconseguit la certificació. Des de Cambra de Barcelona recorden que a Barcelona la certificació Biosphere no representa cap cost per a l’operador, ja que està íntegrament subvencionada per l’IEET (impost turístic), així com la renovació en els anys posteriors.