Quins són els temes que més preocupen a les ciutats, avui

L’any 2013, finalitzant el seu mandat d’onze anys com a alcalde de Nova York, el magnat Michael Bloomberg va voler oferir un reconeixement a la figura de màxima representació municipal (poc valorada fins al moment als Estats Units) posant en marxa una trobada anual en la que alcaldes i alcaldesses de tot el país poguessin intercanviar experiències i neguits amb col·legues d’arreu del món. Naixia així el Citylab, que s’afegia als programes que des de les seves organitzacions filantròpiques havia posat en marxa dos anys abans per finançar projectes de millora urbana per tota la geografia mundial.

En la darrera edició del Citylab, la desena, celebrada el mes passat a Washington DC, es va parlar, com no, dels grans reptes urbans coneguts per tothom: emergència climàtica, desigualtats, crisi democràtica… El principal interès, però, va radicar en com aquests grans reptes es declinaven en els casos particulars de les ciutats, i en aquest sentit es van poder identificar un seguit de temes d’interès comú per a la majoria de les participants. En destacarem tres, en un recull que ens permet en alguns casos confirmar, en d’altres anticipar, qüestions que de ben segur ocuparan l’agenda de la nostra ciutat dels 5 milions, la regió metropolitana de Barcelona, en el futur immediat.

Revitalització dels centres urbans

Es tracta d’un aspecte primordial actualment en el cas de les ciutats nordamericanes, però que cada cop més veiem en altres indrets, també a Barcelona. Així, la mateixa Washington DC ha posat en marxa un ambiciós programa per atraure 15.000 nous residents al seu downtown en els propers cinc anys. Un cas similar és el de Monterrey, Mèxic, que busca recuperar part dels 80.000 habitants que ha perdut el seu centre històric en les últimes dècades.

A Barcelona, ja es va començar a mostrar en el mandat anterior preocupació per la situació principalment a Ciutat Vella, on hi ha més habitatges ocupats per població flotant que per residents i l’activitat econòmica avança cap al monocultiu turístic. Alguns dels programes que s’han presentat al Citylab en aquest sentit posen el focus en la transformació d’edificis d’oficines en habitatge, una proposta rebuda no sense controvèrsia i que ens trasllada també al recent debat sobre la relació entre espai per a oficines i per a habitatge al 22@.

Dret a l’habitatge i sensellarisme

Sobre l’habitatge, precisament, l’altra gran qüestió que s’ha posat sobre la taula és la de l’accés a habitatge assequible i el sensellarisme, amb diversos graus d’emergència segons els casos, però constatant que es tracta d’una realitat en augment a totes les grans ciutats.

En el cas dels Estats Units, un dels vectors principals de pressió en aquest sentit és l’arribada de persones immigrants principalment des d’Amèrica Llatina. Una allau que ha portat a Nova York a plantejar-se deixar en suspens la seva ordenança “Right to Shelter”, que estableix l’obligatorietat per a l’ajuntament de proporcionar allotjament a qualsevol persona que la sol·liciti. Al Regne Unit, més d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses han demanat al Ministre d’Hisenda un pla urgent per fer front a la crisi que estan vivint amb el creixent nombre de persones sense llar.

Les ciutats de tot el món també mostren cada cop més interès en compartir solucions innovadores per facilitar l’accés a l’habitatge

A casa nostra també existeix lògicament una forta preocupació per la qüestió, fins el punt que les entitats socials s’han mobilitzat per apressar al Parlament a aprovar la llei que s’està tramitant des de fa mesos.

En termes d’accés a l’habitatge, les ciutats de tot el món també mostren cada cop més interès en compartir solucions innovadores per facilitar-lo. És el cas de Silicon Valley, on és coneguda la greu situació que viuen moltes persones, fins i tot treballadores de les empreses tecnològicament més punteres, on es planteja el desplegament d’una oferta d’habitatge en contenidors marítims adaptats, com ja està fent Barcelona amb el programa Aprop.

La renovació de les infraestructures bàsiques

“Hem construït ciutats per a climes que ja no tornaran a existir”. Amb aquesta frase, Jeff Godell, autor de llibres com El agua vendrá, advertia de la necessitat d’invertir fortament en les infraestructures que han de permetre l’adaptació urbana al canvi climàtic, una qüestió que va estar molt present durant tot el Citylab, especialment en les intervencions de diversos representants de l’administració Biden arran del mil milionari paquet d’inversions del pla Invest in America.

La ciutat de Baltimore, per exemple, ha posat en marxa un grup de treball conformat per persones de l’àmbit científic i del govern municipal per identificar les prioritats que apuntin a una major protecció de les persones més vulnerables davant dels efectes del canvi climàtic. Glasgow, la ciutat que va acollir el 2021 la COP26, ha impulsat també un quantiós pla d’inversions en aquest apartat. Els plans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, sobretot en el marc del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, s’adrecen també a aquestes necessitats i miren de treure el màxim profit dels fons europeus disponibles, emmarcats en l’estratègia Green New Deal.

La col·laboració multiactor i implicació de la comunitat en la presa de decisions; la innovació en les solucions, i la presa de decisions basades en dades són les bases d’una nova governança urbana

En aquest sentit, una de les principals preocupacions mostrades per alcaldes i alcaldesses al respecte va ser la capacitat de gestió per part les seves administracions de les inversions requerides. Una situació equiparable a la del desplegament dels fons NextGenEU, on quantitat, terminis i progressiu afebliment de les estructures municipals arran de les polítiques d’austeritat comporta l’alentiment dels processos i l’amenaça de la pèrdua d’oportunitats de finançament.

Finalment, cal destacar tres conceptes omnipresents en els discursos i presentacions del Citylab, independentment de la temàtica o del lloc de procedència: primer, la col·laboració multiactor i implicació de la comunitat en la presa de decisions; segon, la innovació i flexibilitat en les solucions, i tercer, la presa de decisions basades en dades i en l’evidència. Les bases d’una nova governança urbana que, junt amb la mirada metropolitana, també es troben en l’esperit del Compromís Metropolità 2030.