Rànquing de les principals empreses del sector de la moda ubicades a Catalunya

El sector de la moda a Catalunya es referma dècada a dècada com una indústria cabdal per a l’economia del país. La competitivitat i la resiliència, amb una adaptació constant als canvis del sector, i del consum, en general, són les fortaleses d’una indústria que amb prop de 800 empreses va facturar 14.500 milions d’euros i ocupava 64.500 persones, amb dades de 2019.

Aquesta activitat econòmica compta amb més de 160 empreses seguint una estratègia de marca i integració al retail, amb un volum de negoci superior als 10.500 milions d’euros i un creixement mitjà els últims anys superior al 4,5% anual. Aquestes empreses concentren la meitat de la facturació, segons l’estudi Nova Indústria: Nous serveis de valor afegit en les cadenes de valor industrials. El cas de la moda a Catalunya, del Departament d’Empresa i Treball i elaborat pel Cluster Development.

L’informe analitza la seva transformació i exposa com les companyies tractores han sofisticat les seves estratègies per afrontar els avenços i com al seu voltant s’ha potenciat el desenvolupament de moltes empreses de serveis de valor afegit i d’altres de base tecnològica. L'anàlisi deixa clar que la meitat del volum de negoci procedeix de la suma de Mango i de les marques d’Inditex amb seu operativa a Catalunya i argumenta que “els grans jugadors acaben portant a la transformació i la generació de canvis positius al sector. Són els que inicien els canvis, els que preparen la cadena i també l’entorn per fer front als reptes que demana el sector”.

No obstant això, el 50% de les empreses restants tenien una facturació superior als tres milions d’euros i moltes d’elles, com en el cas de les cadenes esmentades, tenen presència internacional.

L’estratègia de marca, la conversió en retailers, la transformació digital i, més recentment, la sostenibilitat han estat les principals palanques de canvi per esdevenir un clar exemple de la nova indústria a Catalunya. Però al seu voltant hi ha tota una cadena de valor molt més àmplia que també s’ha anat adaptant i especialitzant per incrementar la competitivitat.

D’una banda, més de 300 proveïdors productius (teixits, filatures i tints i acabats) que han apostat per la innovació en el disseny i en l’especialització de producte; i per altra, els gestors de la producció i el disseny (amb una trentena de firmes) que concentren un volum de negoci de gairebé 700 milions d’euros i registren un ritme de creixement mitjà superior al 6,5% anual.

Les grans empreses han fet de tractores de tota la cadena de valor que s'ha diversificat i tecnificat

Entre les conclusions de Nova Indústria: Nous serveis de valor afegit en les cadenes de valor industrials. El cas de la moda a Catalunya destaca que els canvis en els negocis ---especialment els duts a terme en les tres últimes dècades--- han portat al desenvolupament d’una cadena de valor rica en diversitat i nous perfils d’empreses i que això ha comportat també la incorporació de nous professionals més avesats als avenços tecnològics i digitals.

Aquestes estratègies han suposat l’aparició progressiva de noves empreses dins la cadena productiva, que potser no fabriquen, però que aporten un alt valor afegit. D’una banda, les agències de màrqueting online i comerç electrònic (més d’un centenar treballant bàsicament per a pimes donat que les grans marques tenen les seves pròpies estructures o proveïdors globals), i per altra, les empreses de solucions tecnològiques, que a Catalunya serien una vintena (la major part startups anomenades fashtech o retailtech) que sumen 500 treballadors en un 80% d’alt perfil tecnològic.

L’informe també abasta el procés de digitalització i com la irrupció de l'e-commerce i el canvi de cultura dels consumidors cap a uns hàbits més sostenibles està canviant el sector. En aquest sentit, exposa que la venda online ha permès a les empreses tenir més informació sobre els seus clients i connectar amb les seves necessitats de manera que, amb el tractament de les dades, s'aconsegueix també adreçar-se millor a l'usuari i atraure'l, per tant, millorar la rendibilitat de l’omnicanalitat i desenvolupar nous mercats.

El procés de digitalització ha estat clau per al desenvolupament i el model omnicanal és part del futur

Fa referència també a què aquesta indústria està en recuperació després de la pandèmia i de quina manera la crisi derivada del coronavirus ha posat el sector en un escenari completament incert en termes de previsió de consum i d’hàbits del client. “El 2020, només en sis mesos, el canal online ha tingut un creixement equivalent a sis anys consecutius, gairebé duplicant la quota a la majoria de mercats. I s’esperen increments de fins al 20% o més a l’exercici 2021”, conclou l’informe.

En termes de sostenibilitat, l’estudi esmenta que el consumidor continua augmentant les seves preferències  per productes que tinguin menys impacte en el medi ambient i alerta de “l’efecte tractor de les normatives mediambientals per al sector, així com el Green Deal, es veuen reforçats pels nous fons Next Generation en l’àmbit europeu”.

L’estudi conclou doncs que “la pandèmia ha obert un escenari incert" i que els aspectes clau per afrontar el nou context seran "l’expansió del model omnicanal, la transformació digital en tots els processos, la recerca de models d’aprovisionament més flexibles i ajustats a la demanda, la reestructuració del canal de venda físic, així com la redefinició del propi assortiment de producte i l’estratègia de preus, segons canal, mercat, i canvis d’hàbits”.