Les raons de Barcelona per seguir creixent en investigació i ciència

[dropcap letter=”U”]

na important representació de destacats científics i investigadors que desenvolupen la seva activitat a centres de recerca de Barcelona i Catalunya, vinculats a les principals universitats, aconsegueixen cada any les beques del Consell Europeu de Recerca (ERC). Es tracta de la primera organització paneuropea que finança l’anomenada “recerca capdavantera o recerca a la frontera del coneixement”.

TheNBP va reunir al Cosmocaixa* a quatre científics que van aconseguir el finançament per als seus projectes al 2019 i ens van explicar les fortaleses, i també les febleses, de la ciència i la recerca a la ciutat. Barcelona i Catalunya tenen talent i capacitat per atreure’l, però no l’aconsegueixen consolidar. L’entorn de treball és excel·lent, amb grups teòrics i experimentals que són punters, però l’edat mitjana dels investigadors és cada vegada més alta i falten els mecanismes locals per finançar més ciència i recerca.

Tot i això, Catalunya és una de les grans regions d’Europa amb un índex d’èxit més alt en la captació de fons de l’ERC, que permeten crear grups interdisciplinaris que col·laboren amb universitats de la resta de món, per aconseguir grans avanços científics. A l’última convocatòria del 2020 i segons dades del Departament d’Empresa i Coneixement, han estat deu els programes becats a Catalunya, que signifiquen el 70% de les ajudes atorgades en el conjunt de l’Estat i un 5,4% de les atorgades des de diferents institucions d’Europa.

La trobada es va celebrar amb el professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Antonio Acín; el catedràtic d’Arquitectura de Computadors a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Antonio González; el també professor d’ICREA a l’ICFO Maciej Lewenstein i el professor de Recerca ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Antoni Rosell Melé.

Formen part del grup de científics europeus més destacats i creatius i tots ells es troben ja immersos en el desenvolupament dels seus projectes, en els quals integren a estudiants de doctorat, postdoctorats i col·laboren amb equips d’investigadors d’altres universitats. Més de 5.000 científics de tot Europa han aconseguit, com ells, finançar els seus projectes a les diferents fases de les seves carreres per als projectes més audaços, amb un alt component de risc, però també amb altes possibilitats d’èxit per aconseguir passos de gegant en l’avenç científic.

El millor recurs, les persones

Antonio Acín dirigeix el grup de Teoria de la Informació Quàntica de l’ICFO. És físic per la Universitat de Barcelona (UB) i enginyer de Telecomunicacions per l’UPC, a més de doctorat en Física Teòrica per la UB. Amb el seu projecte Certification of Quàntum Technologies vol dissenyar el mètode per a certificar que les eines quàntiques per als nous dispositius “funcionen” i compleixen les expectatives d’avenç estimades respecte al que ja existeix fins al moment. “Sóc un investigador que desenvolupo física teòrica i el millor recurs del qual disposo, a més dels ordinadors i del programari, són les persones: estudiants de doctorat i postdoctorat”.

Falten els mecanismes locals per finançar la recerca

En la seva opinió, Barcelona és un hub de tecnologia quàntica amb grups téorics i experimentals que són líders. L’entorn de treball és excel·lent i és bo que es conegui que aquí es fan bé les coses, amb un bon nivell competitiu. “Em sento secundat per l’Institut de Ciències Fotòniques, però si no s’obtenen els recursos de l’ERC, falten els mecanismes locals per finançar la recerca”, apunta Acín.

La recerca també requereix innovació

El catedràtic de la UPC Antonio González lidera el grup de Recerca ARCO (Arquitectura y Computación). Amb el seu projecte CoCoUnit: An Energy-Efficient Processing Unit for Cognitive Computing tracta d’explorar la unitat energètica perquè la nova computació “funcioni de manera semblant a com funciona el pensament cognitiu humà”. És probable que per a això sigui necessari canviar la manera en què es dissenyen els ordinadors, assenyala González. Els computadors d’avui són eficients per a fer càlculs ràpids, “però volem investigar dissenys revolucionaris que segueixin sistemes molt diferents, molt semblants a com funciona el cervell humà, que és la màquina més eficient que existeix”. A tall d’exemple, compara com el reconeixement d’imatges per ordinador consumeix centenars de quilowatts per tenir precisió, mentre que el cervell humà a penes consumeix 20 watts, ja que està construït de manera més eficient.

És necessari millorar la vinculació de la universitat i l’empresa, donar més suport a les startups

Per a González, Barcelona ofereix un bon entorn de treball per a la ciència. “És una ciutat atractiva per a les àrees tecnològiques i amb capacitat d’atreure a gent de tot el món, i amb un cert èxit a les ajudes de la Unió Europea i dels plans nacionals”. Segons ell, és necessari posar més èmfasi en la innovació, per tancar el cercle i fer possible que les idees i assoliments que s’obtenen des de la recerca es transformin en serveis i productes amb impacte socioeconòmic per als ciutadans. És en aquest punt on es requereix el suport de la indústria.

“És necessari millorar la vinculació de la universitat i l’empresa, donar més suport a les startups i atreure capital de risc. Comptar amb grans empreses per enriquir aquest ecosistema és fonamental i només en un entorn així pot créixer la recerca i la ciència”, sosté.

L’ICFO, un dels centres més importants del món

El físic teòric polonès Maciej Lewenstein és professor de l’ICREA a l’ICFO. Es va formar a Varsòvia, va realitzar el seu doctorat a Alemanya i després va assistir, ja com a doctor, durant tres anys a Harvard a Roy J. Glauber, que el 2005 va ser guardonat amb el Premi Nobel per la seva contribució a la teoria quàntica de la coherència òptica. En el seu retorn a Alemanya, durant vuit anys, va conèixer a la que avui és la seva dona catalana, per qui va aplicar per traslladar-se a Barcelona.

Amb la beca per a la recerca Novel Quantum Simulators-Connecting Areas finança a doctors i postdoctorands per cinc anys. Qualifica l’ICFO com un dels centres més importants del món i la seva valoració és molt satisfactòria, però reconeix que, si no fos per les beques ERC, seria molt difícil fer recerca. Lewenstein completa la seva àmplia activitat científica amb l’amor a l’art i la cultura. “Sóc crític de jazz i escolto música creativa i avantguardista. La connexió amb l’art m’ajuda”, defensa.

Cal consolidar el talent jove

El també professor investigador de l’ICREA al ICTA-UAB Antoni Rosell Melé es va formar com a enginyer a l’Institut Químic de Sarrià (IQS), però com a investigador es va formar al Regne Unit, on es va doctorar en Química per la Universitat de Bristol. L’any 2001 va tornar a Catalunya com un dels primers investigadors de l’ICREA i des de l’UAB va contribuir a crear el nou ICTA. Confessa que Regne Unit li va marcar i es considera un investigador britànic, però va voler tornar a Catalunya per a fer recerca al mateix nivell que al país anglosaxó.

Cal consolidar aquí a la gent jove amb talent i atreure, a més, talent internacional

Perquè aquesta va ser la seva gran aposta i perquè considera, a més, que Barcelona compta amb un entorn excel·lent de grans científics que ha crescut per l’impuls dels professionals, es permet també una visió crítica constructiva. “La nostra major deficiència en la universitat és la falta de capacitat per consolidar el talent jove”, adverteix Rosell. L’edat mitjana dels investigadors i professors universitaris és cada vegada més alta, al voltant dels 50 anys, quan hauríem de disposar de més creativitat, competitivitat i dinamisme. Cal consolidar aquí a la gent jove amb talent i atreure, a més, talent internacional. Potser és per la falta de recursos estructurals. De fet, Rosell destina una part del finançament a la compra d’instrumentació científica.

New geochemical approach to reconstruct tropical palaeo-atmospheric dynamics és el projecte becat al 2019 i en el qual es troba immers per estudiar l’atmosfera, l’impacte del fum pels incendis tropicals i els seus efectes. “El clima ha canviat sempre, però vam mostrar una gran resistència al desconegut, quan l’espècie humana és, no obstant això, la que ha mostrat més resiliència, tenacitat i capacitat per adaptar-nos de tot el planeta”, indica. La diferència és que ara “volem entendre el desconegut, saber a on anem per estar preparats per al futur”.

*Aquestes imatges es van enregistrar abans de la pandèmia.