La salut mental i emocional és inherent a una vida plenament saludable. No hi ha salut sense elles, i en elles rau en molts casos desencadenar o guarir-nos de malalties que coneixem com a físiques o orgàniques. Per aquest motiu, l’estudi del cervell per descobrir allò que impossibilita o dificulta el funcionament autònom de les persones, i reorientar i millorar els tractaments de qui pateix trastorns en qualsevol moment de la vida, és un dels reptes actuals més importants de la humanitat.
Un dels centres de referència a Espanya per al diagnòstic i tractament de les persones amb problemes de salut mental és el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, al Baix Llobregat, en el qual s’acaba d’inaugurar el Rise Center. Batejat amb les sigles de la seva missió: Recerca i Innovació en Salut Emocional, s’ubica en un edifici de 3.000 metres quadrats, i ha estat equipat amb les últimes tecnologies, que permetran avançar en la identificació i resolució de les incògnites que avui encara repten la comunitat científica. El coneixement del perquè de les malalties mentals és encara escàs. Cal posar el focus sobre les alteracions de la psique que dificulten o impedeixen una vida amb plena salut mental i emocional i com diagnosticar-les, tractar-les i prevenir-les abans i millor. També com procurar el benestar i la qualitat de vida de qui les pateix i les seves famílies.
En el nou centre, ubicat a l’antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, treballaran investigadors de Sant Joan de Déu i dels principals centres de recerca i universitats d’Europa. Tal com expliquen els seus impulsors, l’objectiu de Sant Joan de Déu és compartir el coneixement que sorgeix dels projectes de recerca amb la resta de professionals d’Europa i contribuir a canviar el model d’abordatge dels trastorns de salut mental al segle XXI. El Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que lidera aquest canvi de paradigma, se situa actualment com el novè centre del món en recerca de salut mental, segons l’índex H5, el baròmetre de l’impacte de les publicacions científiques en els darrers cinc anys.
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu inclou els serveis assistencials, docents i d’investigació de l’Hospital de Sant Boi, l’Atenció Intermèdia i la Xarxa de Salut Mental, amb una àrea d’influència amb un milió i mig de persones
La recerca i la innovació han estat dos principis propis dels professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu al llarg de la història, i ara, de la mateixa manera que a principi del segle XX el psiquiàtric de Sant Boi va ser pioner en la introducció dels nous corrents europeus de l’ergoteràpia per al tractament de determinats trastorns, els professionals tornen a ser innovadors amb els mateixos valors per trobar respostes als problemes de salut mental del segle XXI, amb l’objectiu de dignificar els tractaments i posar el respecte a la persona per davant de tot.
160 projectes de recerca i més de 200 investigadors
El Rise Center està destinat a aplegar l’excel·lència en l’àmbit de la salut mental del sud d’Europa. En ell se centralitzarà el treball de més de 200 professionals que treballen en 160 projectes de recerca liderats des d’aquí i dirigits a impulsar el canvi a una nova manera d’atendre i fer guanyar qualitat de vida a les persones amb trastorns mentals.
La prioritat d’estudiar el cervell és evident. Segons el darrer informe del Ministeri de Sanitat fet públic aquest agost, el 34% de la població pateix algun problema de salut mental, afecció que supera el 40% en les persones a partir de 50 anys, i el 50% a partir de 85 anys. Els trastorns més presents són els de l’ansietat, els del son i els depressius. Els d’ansietat afecten el 10% de la població, el doble en el cas de les dones (14%) que en els homes (7%) i afecten 3 de cada 100 menors de 25 anys. Els trastorns d’ansietat són el problema de salut mental més habituals.
“Ja ho sabíem, que la salut mental seria un dels temes prioritaris”, comenta el director de Salut del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Antoni Serrano. “A principis de segle ja es va popularitzar el fet d’expressar que es pateix depressió i estrès, ja ho tenim bastant present. Però la pandèmia de covid va fer vessar el got i situar-los en l’agenda dels polítics”, explica Serrano. Afegeix també que durant la pandèmia es va fer molt difícil el seguiment periòdic de persones amb malalties greus. El teletreball al qual molts treballadors es varen haver d’adaptar; el jovent, que ja es considerava més vulnerable, i l’augment dels suïcidis en aquest col·lectiu, i la crisi també dels mateixos sanitaris va exterioritzar que la vulnerabilitat individual pot tocar a qualsevol, posant així de manifest la necessitat d’enfocar la salut mental com a una urgència.
Tal com explica Serrano, una de les branques d’estudi d’un dels grups més potents de recerca al Parc Sanitari Sant Joan de Déu és l’avaluació en gestió i planificació sanitària. L’any 2010 van desenvolupar l’Atles integral dels serveis d’atenció a la salut mental de Catalunya, perquè, com diu Serrano, “de poc serveix una molècula nova, si no pot arribar al pacient”. El contingut de l’atles facilita informació que suposa una font d’evidència informada per a la planificació, els programes i la política sanitària en salut mental.
“A principis de segle ja es va popularitzar el fet d’expressar que es pateix depressió i estrès, ja ho tenim bastant present. Però la pandèmia de covid va fer vessar el got i situar-los en l’agenda dels polítics”
De fet, és precisament la llarga experiència treballant amb persones que conviuen amb un trastorn mental —el recinte històric de l’hospital psiquiàtric de Sant Joan de Déu farà aviat un segle— el que ha dotat els professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu la perspectiva més fidel al dia a dia d’aquests pacients. D’aquí la seva capacitat de determinar les dianes d’estudi de les seves problemàtiques, també les que entorpeixen la seva pròpia col·laboració, com ara l’adherència a la medicació. “Sabem que el 70% sí que segueixen correctament el tractament, però que fins a un 50% l’abandona abans d’hora i que un de cada cinc no el començaran”, exposa Serrano. També des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu han dissenyat, juntament amb els metges d’Atenció Primària, una estratègia que permet que el metge de família i l’usuari parlin més i millor de la seva medicació, perquè no quedi sense prendre-la.
A més, col·laboren amb un investigador del Canadà que ha dissenyat una escala que facilita el seguiment dels efectes secundaris d’una medicació. Tot, per millorar la vida dels pacients. “Si sabem tots els efectes, podem intentar minimitzar-los i fer-los més tolerables”, argumenta Serrano. En aquest context, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu té en marxa tres estudis clínics amb psicodèlics per al tractament de la depressió resistent que podrien aconseguir la resolució del trastorn.
Pioners en la manera d’atendre
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu és una xarxa de serveis assistencials, docents i d’investigació integrats en tres àmbits d’atenció amb identitat pròpia —l’Hospital de Sant Boi, l’Atenció Intermèdia i la Xarxa de Salut Mental—, que posa en pràctica un model d’atenció integral, de proximitat i de qualitat que genera confiança, tant en l’aspecte sanitari com social, i promou, a més, un model proactiu de serveis de base comunitària. L’àrea d’influència de l’expertesa dels seus professionals en salut mental abasta una població d’un milió i mig de persones en diverses comarques del litoral català, incloent-hi una part de la ciutat de Barcelona. D’acord amb la seva voluntat d’escurçar les llargues estades psiquiàtriques, i desplegar els recursos als entorns més propers i quotidians dels pacients, el que havia estat una antiga clínica s’ha convertit ara en aquest gran i modern centre de recerca i innovació, on es desenvoluparan els tractaments i teràpies que han de donar resposta als trastorns mentals d’avui i del futur.
Tractaments com l’estimulació magnètica transcranial per millorar la resposta en aquells casos que no acaben de respondre amb fàrmacs, així com la realitat virtual, la robòtica o el 3D formen part del Rise Center per continuar evolucionant el servei dels pacients. Hi treballen ja més d’una vuitantena d’investigadors contractats de tota mena de perfils, com informàtics, nutricionistes, infermeres, metges de família i especialistes en biotecnologia: “Fem una recerca multidisciplinària perquè totes les disciplines poden fer la seva aportació i trobar respostes”.
En l’àmbit europeu, des del Parc Sanitari es va liderar l’estudi de les necessitats de futur per a la recerca en salut mental. A més, compta amb un dels bancs de cervells amb una de les mostres més important d’Europa per a l’anàlisi de ciència bàsica.
Les obres de rehabilitació de l’edifici del Rise Center han suposat una inversió de 6,3 milions d’euros, dels quals 1,9 han sigut finançats amb una subvenció dels fons europeus FEDER, gestionats a través de la Conselleria d’Universitats i Recerca.
Durant la seva inauguració a finals de juliol, el llavors conseller de Salut, Manel Balcells, va destacar que des del Govern s’ha apostat “de manera decidida per posar al dia els reptes en l’àmbit de la salut mental i emocional”. L’exconseller va valorar que “la recerca i la innovació són elements clau per aconseguir-ho, no només per millorar i trobar nous tractaments, sinó també per a la prevenció”. Balcells va remarcar que “disposar d’aquest edifici de primer nivell i d’aquests grups de recerca suposa un salt qualitatiu i ens situa en una posició altament competitiva en l’àmbit internacional”.
El centre aspira a contribuir a cambiar el model d’abordatge de la salut mental del segle XXI
Per la seva banda, el director gerent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sebastià J. Santaeugènia, va explicar que “aquest centre ha de servir per posar a l’abast de la societat les millors eines per avançar en la recerca dels nostres investigadors i obrir les portes a una participació compartida i transversal”.
El projecte constructiu s’ha basat en tres línies estratègiques, la primera de les quals ha estat garantir un entorn funcional i acollidor per a la investigació i la docència. El disseny segueix criteris de flexibilitat, humanització, salut i accessibilitat universal; promou els espais interiors confortables, adaptables i respectuosos amb el benestar dels usuaris, i garanteix la qualitat de l’ambient interior i la priorització de materials saludables. En aquest sentit, el nou edifici ha estat concebut a partir del compromís amb una arquitectura saludable amb l’ús del mètode analític de Friendly Materials i d’acord amb els criteris d’accessibilitat universal que garanteix el mètode Clear Code Architecture.
Un altre objectiu ha estat integrar-se en l’entorn amb una imatge innovadora, per harmonitzar l’edifici amb el que l’envolta i que alhora reflecteixi el seu propòsit, a més de generar un focus d’activitat i relacions que enriqueixin l’activitat sanitària del parc. Per fer-ho, s’ha instal·lat un revestiment de façana de ceràmica que connecta l’edifici amb les terres vermelles del Llobregat i amb la històrica bòbila ubicada al recinte del parc sanitari. Precisament, l’edifici trenca amb l’estètica del moment de la seva construcció inicial, ja que se n’ha modificat el volum amb la creació d’una terrassa i un atri que afavoreixen la interacció entre les persones i la circulació i orientació interna.
Per últim, s’ha volgut posar accent en el comportament bioclimàtic, el confort ambiental i l’adequació estructural de l’edifici. D’aquesta manera, s’han adequat els espais a nous usos i a les respectives càrregues. S’ha actuat també en la construcció d’una segona façana de l’edifici que millora el comportament bioclimàtic i redueix el consum energètic alhora que augmenta el confort tèrmic i acústic dels usuaris als espais interiors.
El procés constructiu s’ha centrat en la reconversió d’un edifici dels anys 70 per adequar-lo a les necessitats actuals tant de la nova arquitectura i nous materials com del canvi d’activitat de l’edifici. En el procés de rehabilitació han tingut un paper primordial els materials naturals com la ceràmica, producte local i de tons variables que connecta l’espai amb l’entorn i amb la història del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. El projecte també ha previst la integració de la vegetació, amb la introducció de patis interns que ajuden a la humanització dels espais i aprofundeixen en el diàleg amb l’entorn.
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha donat una gran importància a la seva vegetació perquè els jardins han tingut, històricament, una funció terapèutica. De la mateixa manera, els edificis d’obra vista tenen també un pes al recinte, perquè connecten amb l’antiga bòbila que produïa maons a principi del segle XX. Precisament, d’aquella bòbila encara es conserva la xemeneia, visible des de la part exterior del Rise Center, cridat a convertir-se en referent internacional.
