Reindustrialitzar les empreses catalanes davant la urgència de la crisi climàtica

Quan les mascaretes es van convertir en un objecte imprescindible per controlar la pandèmia, països com Espanya es van adonar que la seva indústria no estava preparada per fabricar-les. Tot i no ser un producte massa sofisticat, la dependència d’Àsia va complicar encara més una situació greu i imprevista en la qual cada segon comptava. “A Europa, la pandèmia li va servir per despertar-se”,  ha sostingut la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona, Carme Poveda, en una de les taules rodones que han tingut lloc aquest dimecres en el primer congrés organitzat pel centre tecnològic Eurecat, celebrat en el Recinte Modernista de Sant Pau.

Poveda està convençuda que la covid va generar una oportunitat per enfortir la producció local amb l’objectiu de garantir la capacitat per produir determinats productes clau davant futures crisis. “Fabricar tot a Europa no, però el que és estratègic sí”, ha remarcat. Les empreses ja ho estan fent, augmentant estocs i diversificant i acostant els proveïdors.

En aquest sentit, la multinacional de material elèctric Simón ho va començar a fer abans de la pandèmia per reduir la seva petjada ecològica, la qual cosa els va permetre afrontar millor la falta de material que es va viure l’any 2020. “El temps ens va donar la raó”, ha assenyalat el seu director d’Operacions, Alberto Pérez, “la reindustrialització és un deure més que una oportunitat, és absolutament necessària”. I no només passa per produir més localment, sinó també per apostar per la proximitat amb cada tipus de client, és a dir, “ser a prop i coneixe’l per marcar les polítiques de fabricació”. En el cas de Simon, amb presència a 16 països, cada planta s’adapta al seu mercat, com es veu en el fet que el 97% de la producció feta a la Xina es consumeixi a nivell local.

Aquesta necessitat sorgeix “d’un gran error” que va cometre Occident, deslocalitzar les fàbriques per reduir els costos. Va suposar un estalvi a curt termini, però ha acabat provocant un estancament de les economies i l’empobriment de les societats que van perdre les plantes, on també s’ha produït l’augment de la desigualtat i la crispació, a l’espera que també afecti la jubilació de la generació del baby boom. “Estem en un moment crític. Només podem fer una cosa, recuperar la indústria, amb feines més estables i més ben remunerades. Hi som a temps? Hi som a temps”, ha assenyalat el consultor de Zabala Innovation Consulting Guillermo Dorronsoro. Això sí, ha remarcat, Europa s’ha de posar les piles davant la determinació que ja han mostrat els Estats Units i la Xina per liderar la indústria del futur: “Aquí estem més centrats a regular bé el tema però incentivem amb menys agilitat”.

Per animar la inversió, el director d’Operacions de Jolt Green Hydrogen Solutions, Arturo Vilavella, també demana a les institucions enfortir aquells sectors considerats com a estratègics per permetre que les seves empreses apostin pel territori i no marxin a altres llocs. “Si nosaltres fabriquem components per a una indústria que no està localitzada a Catalunya, difícilment podrem ampliar la capacitat productiva aquí”, ha subratllat el portaveu d’aquesta spin-off sorgida de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) dedicada a fabricar elèctrodes per a l’hidrogen verd.

L’impacte de la pujada de temperatures i la sequera 

Tota aquesta reindustrialització pren més urgència amb una crisi climàtica que ja afecta el dia a dia de moltes empreses com Família Torres, Baleària i Fluidra, protagonistes de la segona taula rodona del congrés organitzat per Eurecat per debatre sobre el futur de les empreses catalanes. En el cas del celler de Vilafranca del Penedès, l’augment de les temperatures i la falta de pluja els colpeja de ple en la seva operativa, perdent qualitat i reduint la seva producció. “El canvi climàtic és una realitat que està afectant moltíssim el sector primari, que no es pot deslocalitzar. És una obligació reduir l’impacte i ser tan sostenibles com sigui possible. I mitjançant la innovació ho aconseguirem”, ha defensat la directora d’Innovació i Coneixement de Família Torres, Mireia Torres.

Per a Família Torres, l’augment de les temperatures i la falta de pluja els colpeja de ple en la seva operativa, perdent qualitat i reduint la seva producció

Aquesta empresa familiar fa anys que pren mesures per reduir la seva petjada de carboni, amb la instal·lació de plantes fotovoltaiques i l’ús de biomassa, però també apostant per la viticultura regenerativa i per les varietats més resistents a un clima cada vegada més agressiu. Uns valors que cada vegada aprecien més els consumidors, tot i que impliquin més preu, com també ha exposat Alberto Pérez de Simon: “Fa 20 anys, ningú estaria disposat a pagar un cèntim de més pel medi ambient, ara les coses han canviat”.

On també afecta l’escassetat d’aigua és en altres sectors que la destinen a usos d’oci com el de les piscines. Des de Fluidra, treballen per reduir el consum d’aigua, però també veuen una oportunitat en les temperatures més altes, podent augmentar els ingressos a països cada vegada menys freds com Alemanya o el Canadà. Aquestes noves oportunitats de mercat també les detecta Baleària, amb rutes afectades en un Mediterrani que augmenta la seva temperatura i pateix temporals més intensos. La naviliera veu que serà més fàcil operar en altres zones del món, com el Carib. “Ens hem d’anar adaptant a això. Els nostres actius estan sobre el mar i podem canviar rutes”, ha valorat el responsable de Transició Energètica de Baleària, Javier Cervera.

I la IA?

En qualsevol debat actual, no pot faltar l’anàlisi de com afecta la intel·ligència artificial (IA), en aquest cas, a una indústria que no només ha de ser més local i menys contaminant sinó també més tecnològica. La jornada ha comptat amb la participació del professor i escriptor José María Lasalle, qui ha advertit que el risc més gran de la IA és la creació de noves bretxes, especialment, de més desigualtat. Lasalle també ha defensat que aquesta tecnologia servirà per millorar la competitivitat, substituint el treball humà en algunes tasques i complementant-lo en altres, però que s’ha de trobar un equilibri perquè les competències dels treballadors creixin i no es vegin eclipsades.

Per això, ha defensat que l’ètica estigui des d’un origen en la concepció de qualsevol tecnologia. “Hem de ser capaços d’identificar una IA que no sigui hostil cap a l’ésser humà, de confiança i robusta en termes de propòsit. Per a què la vull? Per fer a l’ésser humà sigui millor? Doncs diguem-ho. La IA ens ha d’ajudar a fer que l’ésser humà es converteixi en creador, és tan renovador i tan potent, que no veure-ho és una malaptesa civilitzatòria”, ha exposat.