Antonio Carmona és molt conegut entre els periodistes catalans. Durant els últims anys ha estat la cara visible de Rodalies, en un període de crispació política en el qual s’assenyalava constantment el seu servei. Ha agafat el telèfon a tothom, escrivissin on escrivissin, fos l’hora que fos. Amb 20 anys picant pedra en el departament de comunicació de Renfe, companyia en la qual va començar a treballar com a ajudant ferroviari, es va convertir el març passat en el director de Rodalies, en substitució de Mayte Castillo.
Arriba en un moment de fortes inversions en el servei de Rodalies, amb la previsió de desemborsar més de 6.300 milions d’euros d’aquí a 2030 per millorar-lo amb el Pla de Rodalies, després d’anys de sequera i oblit per part dels governs del PP. Des de la seva posada en marxa l’any 2020, el pla, coordinat per l’exconseller convergent Pere Macias, ha adjudicat més de 3.400 milions d’euros, amb actuacions ja visibles com la reconfiguració de les vies a l’estació de Sants, els avanços a la Sagrera, per on ja passen els trens de Rodalies, la nova estació de Sant Andreu o les recentment estrenades noves andanes d’Arc de Triomf.
— Com van els primers mesos com a director de Rodalies?
— Això d’estar 24 hores pendent es manté igual, però d’una altra manera. Ara tinc una responsabilitat més gran amb els viatgers que transportem. Quan hi ha incidències, el responsable directe que els viatgers puguin patir un retard o puguin estar parats en una estació és el director de Rodalies, amb la qual cosa ho sents d’una altra manera. Per sort, ja coneixia al 99% de les persones que hi ha als equips, la qual cosa fa més fàcil tota la integració pel que fa a gestionar el servei diari i, sobretot, per posar el focus de cara el mitjà i el llarg termini. El curt termini el coneixem tots i estem actuant, però hem de veure què volem ser de grans i per a això també estem treballant de forma molt coordinada amb la Generalitat.
— Què vol ser Rodalies de gran?
— Hi ha hagut una falta d’inversió evident des del 2012 fins al 2018, quan va arribar el nou equip, que va realitzar una sèrie d’accions que es van plasmar en un marc, el Pla de Rodalies. La inversió que estem gaudint ara a Catalunya és històrica, tant pel que fa a obres de millora de la infraestructura, ja sigui pel Corredor Mediterrani, els soterraments de Sant Feliu de Llobregat i de Montcada i Reixac, i la duplicació de l’R3, com pel que fa a les obres de millora de l’accessibilitat a diferents estacions i la compra de nous trens. Són una sèrie d’actuacions que es van fixar per al període 2020-2030 i, com deia Pere Macias, una cosa és posar-li aquest marc, però el més important és fer un seguiment i això és el que està possibilitant que es continuï avançant.
— Ara, precisament, s’està actuant a Roda de Berà per estendre el Corredor Mediterrani. Com pot això beneficiar als usuaris de Rodalies?
— Adif està treballant a Roda de Berà, però paral·lelament està treballant en la millora de les estacions d’Altafulla, Torredembarra, Tarragona i Sant Vicenç de Calders, on s’està renovant tota la infraestructura. Amb la qual cosa, a més del benefici socioeconòmic que comporta una infraestructura com el Corredor Mediterrani, per augmentar el transport de mercaderies i continuar incrementant la seva quota respecte a la carretera, també comporta millores indirectes per a Rodalies perquè millora el confort i la fiabilitat de les instal·lacions. Un cop acabades les obres, es podrà reprogramar tota l’oferta de Rodalies perquè tingui més cadència i una freqüència més real. Un altre exemple és el soterrament de Sant Feliu de Llobregat, que millorarà la seguretat, però també es renovarà la infraestructura, amb la qual cosa hi haurà una estació i vies noves que, al cap i a la fi, són millores per a Rodalies.
— Més enllà de les obres en les infraestructures el Pla de Rodalies també inclou nous trens.
— A Rodalies vindran al voltant d’uns 100 trens nous. A finals de 2025 o ja el 2026 poden arribar-ne els primers i se n’aniran incorporant progressivament. Una part anirà a substituir a alguns que són més antics i l’altra a incrementar el parc. Aquest augment ens permetrà, de cara a futur, que tots els trens de l’R1, l’R2 i l’R4, les principals línies de Rodalies, i gran part de l’R3, circulin en doble composició, amb trens de 200 metres. Amb la qual cosa, amb la mateixa freqüència, estaràs incrementant la capacitat. Una obra molt important que s’ha fet és la d’Arc de Triomf, allargant les andanes fins als 200 metres per poder fer arribar aquests trens.
— Totes aquestes millores també van acompanyades de talls del servei i molèsties per als usuaris en una xarxa que ja estava tensada.
— Som conscients que ens queden dos anys complexos d’obres, però també entenem que, quan passin aquests dos anys, amb la finalització de determinades actuacions i l’arribada progressiva de nous trens, hi haurà una millora evident per al viatger. Si millores la fiabilitat, pots reprogramar serveis per a una altra mena d’oferta i, si tens més trens, pots donar més capacitat de places. Aquestes són millores evidents. Per què amb les obres a vegades fa la sensació que pot haver-hi més problemes? Quan tens una obra, et suposa una sèrie de restriccions i t’estressa el sistema, amb la qual cosa la capacitat de recuperació que tens amb qualsevol incidència és menor. Posant un exemple de casa, si fas obres a la cuina, compres un càmping gas per aguantar. Si et falla, o te’n vas al bar o a casa dels teus pares o dels teus sogres, però aquesta alternativa ja no la tens. Si haguessis tingut la cuina i el càmping gas, i et falla la cuina, tens l’altra opció. Però ara depens d’un únic element i això fa que, si falla, la capacitat de recuperació sigui molt de menor.
“Quan hi ha una incidència, el pitjor que li pot passar a un viatger és la sensació que no està informat. Si no dius res, l’usuari pensa que ningú està pensant en ell i sempre hi ha algú que ho està fent”
— Es treballa millor ara amb el nou Govern liderat per Salvador Illa (PSC)?
— A l’actual equip de govern hi ha una implicació i una voluntat de millora comptant amb nosaltres. Estem treballant en el que li diem el Pla Endreça que implica millores de la seguretat, la neteja, l’accessibilitat i la informació. Quan hi ha una incidència, el pitjor que li pot passar a un viatger és la sensació que no està informat. A vegades no pots donar-li la solució que ens agradaria, però, si no dius res, l’usuari pensa que ningú està pensant en ell i sempre hi ha algú darrere que està pensant en els viatgers. Si ho fem, hem de transmetre-ho. I quina és la millor manera de transmetre-ho? Informació, informació, informació. Sabem que tenim punts de millora i el que farem és treballar de la mà del Govern. El dia que havíem d’anar a Tarragona per explicar el pla alternatiu de Roda de Berà als alcaldes de la zona la Conselleria de Territorri ens va demanar acompanyar-nos, té la voluntat d’estar amb nosaltres en les millores i en explicar als ciutadans totes les afectacions que puguin comportar les obres que es duen a terme. Però també en treballar per millores més diàries, fora de la gran inversió, que també permetin millorar la percepció i el servei.
— Això abans no passava.
— Aigua passada no mou molí. Anem a centrar-nos en el que estem fent ara i treballar de la mà amb voluntat de col·laboració per totes dues parts. Al final, crec que treballar d’aquesta manera amb els mateixos objectius és beneficiós per al ciutadà.
— Com va el traspàs de Rodalies?
— L’estan negociant el Ministeri de Transports i la Generalitat. Una de les primeres coses que va dir el ministre Óscar Puente va ser assegurar als treballadors que no hi hauria cap canvi en les seves condicions laborals. Per tant, es viu amb tranquil·litat dins del que és que un titular del servei opti per un model diferent. El que demana la Generalitat és una participació més gran en l’operativa, però la marca Renfe continuarà a Catalunya perquè estarà integrada en una empresa mixta amb la Generalitat. Al final, l’acord al qual es va arribar és una bona notícia perquè Renfe continuarà prestant el servei d’una manera o una altra a Catalunya. És una fórmula aplicable a altres territoris.
