Ara fa un any, el 17 de març de 2020, Francesc Terns, un barceloní de 28 anys que té un restaurant de delivery, va crear una plataforma per repartir menjar als sanitaris que es trobaven en plena lluita contra la Covid. Era un moment crític, caòtic i de molta incertesa, però la resposta i el suport que va rebre aquesta iniciativa va ser tan gran que s’ha convertit en una ONG de referència a Barcelona. Health Warriors ha aconseguit repartir més de 150 tones de menjar i ha comptat amb les donacions de més de 100 restaurants i marques d’alimentació. Al llarg d’aquest any han crescut gràcies a l’ajut de desenes de persones, entre les quals destaquen influencers barcelonins com l’esportista Valentí Sanjuan o el jugador del primer equip del Barça Sergi Roberto.
Actualment, l’ONG ha reenfocat el projecte i reparteix el menjar i els productes que li arriben a associacions i xarxes de suport de Barcelona. Utilitzen l’espai Roc35, situat al Poblenou, com a magatzem i també elaboren entrepans i d’altres plats que després reparteixen. Ara han llençat una nova iniciativa anomenada Operació Necesser, que consisteix a repartir productes higiènics de primera necessitat a la gent més vulnerable. Parlem amb el creador d’aquesta ONG, Francesc Terns, sobre com ha viscut aquest darrer any l’evolució de Health Warriors.
Què el va impulsar a començar amb aquest projecte?
Jo tenia un restaurant de delivery i quan van declarar l’estat d’alarma i ens van confinar, el vaig tancar. Els primers dies estava a casa sense fer res, com tothom, i va ser quan vaig veure que a Madrid hi havia un moviment solidari que repartia menjar de restaurants a sanitaris. I vaig decidir que volia començar a fer quelcom semblant. En un inici, Health Warriors no era una iniciativa ambiciosa, simplement vaig veure que podia ajudar i ho vaig fer, no hi havia un business plan darrere. Vaig decidir que em centraria en els sanitaris perquè en aquell moment ho estaven passant molt malament, feien jornades llarguíssimes i no tenien l’atenció i el suport que mereixen. Quan nosaltres els portàvem menjar, la seva felicitat era immensa, de fet ens enviaven missatges de diferents hospitals demanant-nos que els portéssim menjar a ells també, però no donàvem l’abast.
Health Warriors ha crescut gràcies a les xarxes socials, des d’un inici ho va plantejar perquè fos així o va sorgir i va aprofitar l’oportunitat?
Des d’un inici ho vaig plantejar com un projecte basat en les xarxes socials. La meva idea era aconseguir la col·laboració de molts restaurants, que al final, el que busquen és la notorietat, en aquest cas a Instagram. En 365 dies hem fet més de 430 publicacions; al principi publicava quatre vegades al dia. Ho vaig fer a través d’Instagram perquè vaig creure que els restaurants estarien molt més receptius al fet que algun moviment social els donés notorietat a les xarxes.
Va començar aquest projecte tot sol, però, més endavant va anar a buscar gent interessada a col·laborar o va ser la mateixa gent que s’oferia per venir?
Sí, en un primer moment ho feia tot jo, la logística, buscar els restaurants… i al tercer o quart dia, el José, que és taxista, em va escriure: “Hem vist que necessiteu cotxes, nosaltres podem ajudar”. I el Morillo, un voluntari que ha col·laborat des del primer dia, també es va unir. En pocs dies ja hi havia trenta o quaranta cotxes donant voltes per Barcelona. Gràcies a ells vam poder dir que sí a tots els restaurants, que al final n’hi ha hagut prop de 130 o 140, i sense ells no haguéssim pogut arribar a tots els sanitaris als quals vam arribar. Jo, realment, l’únic mèrit que m’atribueixo és que vaig donar llibertat total a la gent, si no ho hagués fet així, hagués estat impossible coordinar-nos tots, s’hauria encallat molt. Era un startup social que va créixer molt de pressa, en tres dies ja teníem mil seguidors a Instagram. En el punt més fort de la primera onada, repartíem a 30 hospitals més de 200 racions diàries.
El projecte ha passat de ser una ajuda dirigida als sanitaris a estar dirigit ara a famílies vulnerables. A què es deu aquest canvi de rumb?
En primer lloc, això ha passat perquè vam veure que els sanitaris, un cop passada la primera onada, ja estaven ben coberts i no tenien tanta necessitat. Després, un altre factor important és que hi va haver restaurants que van deixar de donar, que és normal, perquè a poc a poc van anar recuperant l’activitat i no es podien permetre anar fent donacions de grans quantitats de menjar. En aquest punt vam decidir que el millor que podíem fer era dirigir-nos a la gent més vulnerable, que al final han estat els més perjudicats per aquesta situació.
Llavors, si els restaurants ara ja donen menys menjar, d’on treuen els productes?
Hi segueixen havent restaurants que ens donen menjar, però ara principalment són grans marques d’alimentació les que ens ofereixen els seus productes i gràcies a elles seguim endavant. Perquè et facis una idea, hi va haver un dia en què tres grans marques d’alimentació ens van trucar per col·laborar, això no passa mai, però en aquell moment estàvem en un punt de tanta popularitat que no ens parava d’arribar producte. Això també ha fet que hàgim pogut arribar a molta més gent. Grups molt grans han confiat en nosaltres perquè som molt ràpids i això és clau. A la que ens arriba el producte, en un màxim de tres dies o poc més ja ho hem repartit tot. En el món de les ONG potser són més lents i les marques a nosaltres ens donen molt producte perquè saben que ho traiem ràpidament.
Des de fa un temps Health Warriors ja no entrega directament el menjar a la gent, sinó que tota l’acció es canalitza a través d’associacions de diferents parts de Barcelona. Per què han reenfocat el projecte d’aquesta manera?
Va arribar un moment en què teníem tant de material que no el podíem repartir tot nosaltres i, també, quan vam deixar d’ajudar als sanitaris perquè ja no ho necessitaven, vam voler ajudar a les famílies vulnerables, però no teníem les eines o el coneixement que una associació pot tenir. Per això vam decidir que agafaríem una mica el paper de distribuïdors. Les marques ens envien les coses a nosaltres, i aquí [fent referència a l’espai Roc35, un magatzem situat al Poblenou] ho organitzem i ho preparem per donar-ho a associacions i xarxes de suport mutu. Algunes d’aquestes associacions o xarxes no poden accedir al Banc dels Aliments per temes burocràtics o perquè potser no tenen les instal·lacions que necessiten. Nosaltres els fem de proveïdors, per dir-ho d’alguna manera.
Han creat un model d’ONG més modern, potenciant molt les xarxes socials i nous mètodes de treball. Creu que aquest nou model es generalitzarà en el futur?
Jo crec que en part és un model d’ONG trencador. Hi ha dues parts que són molt importants i en les que ens hem centrat molt. En primer lloc, la comunicació. Si tu comuniques bé, les marques, els restaurants i la gent voldran col·laborar amb tu i, en això, nosaltres ens hem centrat en Instagram i ens ha funcionat de meravella. Per altra banda, la logística, que és més complicada perquè val diners tenir un sistema logístic adequat, però és factible i, si ho aconsegueixes, tot va molt millor. No obstant, tot això també ens ha vingut una mica donat, no teníem la intenció de créixer tant, només volíem ajudar dins de les nostres possibilitats.
Quins plans de futur tenen ara que sembla que la Covid cada cop anirà a menys?
Doncs seguir amb el model que hem implantat. Seguir ajudant a la gent més vulnerable i esperem seguir creixent. Ara estem en un punt d’estabilitat, però personalment m’agradaria poder seguir amb un ritme de creixement alt, sobretot en xarxes socials. Com més gent i més marques confiïn en nosaltres millor, perquè podrem ajudar a molta més gent que es pugui trobar en una situació de vulnerabilitat. En un futur, també volem crear tallers dirigits a gent vulnerable: el primer que tenim pensat és sobre cuina. Creiem que és una gran forma d’ajudar, perquè si els dónes menjar, els estàs resolent el problema a curt termini, però si els ofereixes formació els estàs ajudant a llarg termini.
