Retorn a la Boqueria

La Boqueria ha tornat a ser un mercat en aquest últim any de covid. Perquè fins llavors s’havia convertit en una mena de parc temàtic per a turistes on el que més abundaven eren els sucs, els envasos de fruita tallada i les safates de fregits, broquetes i altres plats preparats. El virus ha posat fi a l’expansió d’aquesta espècie invasora que estava colonitzant el mercat, que havia donat l’esquena a la clientela de sempre i es lliurava en cos i ànima al turisme.

Avui, a conseqüència de la pandèmia i els seus efectes en la indústria turística, es pot tornar a la Boqueria i gaudir de la seva oferta de productes frescos. Fins i tot es pot anar amb el carro de la compra sense que una legió de curiosos impedeixin el pas amb les seves selfies i ritme ociós. Ho vaig poder comprovar de nou aquesta mateixa setmana. Fins i tot fa il·lusió. I és que la situació va arribar a un punt que en un determinat moment es va haver de regular l’accés de grups turístics, ja que la invasió va arribar a ser insostenible.

No voldria que d’aquestes línies s’interpretés una crítica culpabilitzadora ni cap als comerciants ni cap als turistes. Sóc el primer que quan viatjo m’agrada visitar els mercats. Però sí hem de reconèixer que el fenomen de la Boqueria s’estava anant de les mans i es començava a clonar en altres equipaments de la ciutat, com els mercats de Sant Antoni i Santa Caterina. No es pot carregar les tintes sobre els comerciants perquè senzillament es van adaptar a noves línies de negoci afavorides per la demanda turística. Tampoc als visitants, atrets per un mercat amb 180 anys d’història a peu de la Rambla, un altre espai, per cert, que aquest últim any ens està oferint una imatge insòlita, lliure també de turistes.

La Boqueria és el mercat per excel·lència de Barcelona, però fa temps que va deixar de ser un mercat on llur oferta es dirigia als clients de proximitat. Es va convertir més aviat en un mercat global dirigit a un altre tipus de clientela. No seré jo qui abanderi un discurs anti turístic. Al contrari, l’economia de Barcelona deu molt als turistes des de la gran eclosió olímpica. Una altra cosa és que, com tota activitat, ha d’estar subjecta a una certa regulació. En aquest sentit, sí que ha de ser l’Administració qui entoni un mea culpa, per contínues decisions des de fa anys en les que al centre de la ciutat ha primat una estratègia d’aparador que ara impacta també a la Boqueria.

El turisme ha estat i tornarà a ser clau en l’economia de la ciutat, però en aquesta crisi el sector ha mostrat els seus peus de fang quan s’enfronta a grans crisis conjunturals com una pandèmia. És una cosa semblant al que els ha passat als mitjans de comunicació amb la publicitat, la seva principal font d’ingressos fins a la irrupció d’internet.

Cal ressaltar també que els mercats de fresc, als quals la crisi també ha impactat, han resistit molt millor que altres sectors comercials. En primer lloc perquè majoritàriament els comerciants han pogut mantenir l’activitat, i també pel comportament dels clients. Segons dades de l’Institut Municipal de Mercats, durant el 2020 han acudit als mercats de Barcelona uns 45 milions de persones, enfront dels més de 60 milions de 2019. No obstant això, aquesta pèrdua en l’afluència s’ha compensat sobradament amb un major increment de les vendes i perquè les compres en línia s’han multiplicat per 10. És a dir, que la gent ha sortit menys de casa, però quan ha anat al mercat ha comprat més.

La Boqueria, per la seva singularitat, ha tingut algunes dificultats addicionals respecte a la resta de mercats, però ha resistit en línies generals. Fem bo allò de què les crisis generen oportunitats i corregim el tir ara que li hem vist les orelles al llop. Caldria consensuar una ordenança per a la Boqueria que limiti algunes activitats i que alhora protegeixi el mercat de les adversitats de les conjuntures. Em consta que ja hi ha algun plantejament en aquest sentit. No es tracta de renunciar als beneficis del turisme, però sí decidir si volem una Boqueria que fidelitzi més al públic global i de proximitat o un mercat dedicat als sucs i fregits. Jo prefereixo el primer.