En l’era dels selfies, el CaixaForum i el Museu Nacional del Prado posen el focus en el seu avantpassat en la seva última mostra conjunta, reivindicant el passat com un camí des d’on interrogar-nos sobre el temps actual. Els retrats van eclosionar el segle XIX, quan es van popularitzar els miralls de cos i es va prendre consciència de la imatge personal, així com quan es va assentar el capitalisme i el seu individualisme. Els rostres van servir, i serveixen, com a element per expressar conceptes com el poder i la identitat, però també la mort, abans que fos tabú retratar-la.
Comissariada per Javier Barón, l’exposició XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la Il·lustració a la modernitat està formada per més de 170 peces dels fons de la pinacoteca madrilenya, entre pintures, dibuixos, escultures, gravats, medalles, miniatures i fotografies. Només quatre provenen del Museu Reina Sofia i una d’un particular, l’únic daguerreotip de la mostra, Retrat de personatge amb vestit popular andalús.
La mostra ha permès que una setantena d’obres surtin per primera vegada del Prado, com el bust de Francisco de Goya que ha servit per crear l’estatueta dels Goya, recordant el seu color original, des d’aquest any substituït als premis per bronze reciclat. També ho fan quadres com l’Índia del camp d’Esteban Villanueva i el retrat fet per Philip Alexius Laszlo de Lombos de la considerada com la primera it-girl de la història, l’escriptora britànica Elionor Glyn. I, la meitat de les obres exposades han aprofitat el viatge per restaurar-se.
“Quan diuen 173 retrats, poden semblar massa, però, quan un passeja per l’exposició, és tot el contrari. La varietat de missatges i continguts que recullen aquestes obres és extraordinària, tant que es transforma en una cosa més complexa i rica de la història del segle XIX a Espanya”, sosté el director del Prado, Miguel Falomir. “El retrat és la manifestació artística on l’artista té més limitada la seva llibertat: s’estableix una relació més estreta i conflictiva entre qui encarrega l’obra i qui la realitza”, ha continuat, “el client té una opinió més autoritzada, un pot saber de pintura i pot semblar-li més o menys encertat un paisatge, però el que tothom té clar és com vol veure’s retratat”.
Malgrat la tensió que s’estableix entre el retratat i el pintor, l’artista aconsegueix fer seva cada obra, com s’evidencien en les set incloses en la mostra de Francisco de Goya: “Encara que l’artista té les mans lligades és capaç de deixar el seu segell: qui vegi un retrat de Goya, sap que només pot ser de Goya”. El Prado ha portat algun dels seus retrats més famosos, amb protagonistes com Ferran VII i Gaspar Melchor de Jovellanos. També hi ha un autoretrat seu de 1815. Fins i tot, es poden veure les proves que va fer amb dos integrants de La família de Carles IV, emergint de la preparació vermellosa amb la que el pintor aragonès va executar el retrat.
Goya no és l’únic gran nom de visita al CaixaForum, també l’acompanyen Joaquín Sorolla, Raimundo Madrazo, Eduardo Rosales, Ignacio Pinazo, Miquel Blay o Marià Fortuny. D’aquest últim, la mostra inclou Fantasia sobre Faust, el seu únic quadre on es pot llegir la seva lletra. La mostra es podrà visitar des d’aquest dijous fins al 4 de juny i després se n’anirà a Saragossa, Sevilla, València i Palma. També se li dedicarà un documental que es podrà veure a la plataforma CaixaForum+.
