Tanca els ulls uns segons i pensa en un riure que et vingui al cap. Segur que en recordar-lo se t’ha dibuixat un somriure i t’ha canviat una mica l’ànim. El riure té poder. Tècnicament el riure és: “Un moviment de la boca i altres parts del rostre, que demostra alegria. És la veu o so que acompanya el riure”. Segons aquest significat oficial, el riure és tant l’expressió, el gest facial, com un so concret que, se senti des d’on se senti, és fàcilment identificable. El verb reflexiu riure’s de i el riure en si,és summament transformador, el riure et protegeix, et cuida, et salva. Hi ha molts tipus de riure, també hi ha el riure hostil, el sarcàstic i l’irònic, però aquests no ens interessen ara.
Avui vull parlar-vos de la força del riure. De la força d’una bona riallada, d’un atac de riure… la força d’una boca gran, profunda, ampla i lliure que es contreu s’obre es tanca somriu i va deixant anar uns sons únics i irrepetibles. Aquesta explosió, aquesta espontaneïtat d’alegria, d’endorfines, d’amor, de complicitat, d’assentiment, de vitalitat, és infal·lible. El riure no el pots provocar, el riure salta i es presenta, és desafiant. El riure explota de les teves entranyes, del teu cervell, del teu cor, d’una emoció, de l’intel·lecte, de l’humor, de la por i de la ràbia també. El riure enamora.
Del riure s’ha elaborat fins i tot una teràpia amb tints de filosofia, la risoteràpia on grups de persones, guiats per terapeutes, es reuneixen i es provoquen el riure per generar endorfines i obtenir sensació de benestar i de felicitat. El riure desbanca a l’interlocutor, és una arma que et fa guanyar temps i canviar el to de la conversa. El riure ens acosta als éssers humans. El filòsof Aristòtil ja deia al segle IV aC que el riure és el que diferencia l’ésser humà dels animals.
Kamala Harris ha obert el debat del riure. Ha posat la variable damunt de la taula. L’advocada i vicepresidenta dels Estats Units és la candidata del partit demòcrata a presidir el país. És dona, negra, carismàtica, llesta, elegant i valenta. Una de les formes que té de mostrar la seva valentia és quan riu. Riu sense demanar permís ni perdó, i això molesta a l’adversari. Molesta a mig país conservador, purità, reprimit, convencional i tradicional. El riure té aquest punt de canalla, de transgressió, de lliure, de tremendo, de líder de colla, de pati d’escola. I això és molt difícil de transmetre si no és de veritat.
El riure és una forma claríssima de lideratge. És un lideratge alegre. I des d’aquesta alegria forta, valenta, amable, negociadora i descarada es poden construir empreses, països, marques i societats. Podríem dir que el riure, aquesta rialla de la Kamala, espontània, natural i còmplice podria ser també un tret del feminisme inclusiu i transversal. Un tret d’aquesta cinquena onada del feminisme que, com fan les taques d’oli, es va expandint pel planeta. El riure ens acosta i treu el millor de nosaltres. El riure és sexy, carismàtic i guanyador.
