Juny és el mes en què arrenquen els festivals a la nostra ciutat. Amb l’arribada de la calor, apareixen també les ganes de sortir i gaudir dels grans esdeveniments d’oci i cultura que s’organitzen, i si n’hi ha un de potent, apte per a tots els públics i ric en propostes, és el Grec. Enguany, a més, el seu plantejament ha estat com el retorn a Ítaca d’Odisseu, després de cinc anys de viatge per terres i països llunyans, posa el focus de nou en l’origen, en el continent europeu, i a Barcelona, però amb la mirada posada en el futur de les arts escèniques.
I en aquest retorn a casa, han començat per recuperar la imatge del Faune —aquest Puck del Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare–-, tan característica i present en l’imaginari col·lectiu quan hom pensa en el festival.
Entre les ambicions d’aquesta edició proposen fer una relectura de clàssics interessant i incrementar la presència de propostes estatals. Tot això, juntament amb la fi de les restriccions que permetrà omplir els aforaments, farà que visquem el festival com una gran celebració després d’aquests últims temps de dificultats. En aquesta edició doncs, el Grec vol contribuir a recuperar la confiança del públic en els teatres, i actuar com a impulsor de la pròxima temporada teatral, a més de revelar, difondre i potenciar el talent artístic més pròxim, sense deixar de banda l’aposta per la creació internacional.
Si hi ha un festival potent, apte per a tots els públics i ric en propostes, és el Grec
Tenim per davant quatre intenses setmanes en què podrem gaudir de 86 espectacles i més de 50 activitats programades al voltant de 55 espais diferents de la ciutat, amb una inauguració a càrrec d’una de les companyies de dansa més prestigioses d’Europa, la Nederlands Dans Theater – NDT 1. I no se’ns ocorre una millor manera de celebrar-ho que amb una petita guia de la programació a través dels itineraris suggerits. Entrin i vegin:
Nits d’estiu
En aquest primer itinerari destaquen les propostes amb un regust portuguès i flamenc, l’alt nivell musical, a més de la relectura del Tartufo de Molière, amb un impecable Pepe Viyuela encapçalant el repartiment, i la versió clown de l’obra del Segle d’Or El Diablo Cojuelo, que en mans del dramaturg Juan Mayorga “no és ni un clàssic apallassat ni un espectacle de pallassos amb cites clàssiques”.
Encara que l’epicentre estarà al Teatre Grec, marcat per l’aire lusità amb la Noche de Fado o l’esperada col·laboració entre el cantant portugués Salvador Sobral i el pianista i compositor Marco Mezquida, cal destacar els concerts de Jane Birkin i Roger Mas.
Al Mercat de les Flors sentirem un aire més flamenc amb l’innovador espectacle Peculiar de la Cia. Ana Morales, i també hi haurà molt d’art al pati de la seu del Districte de Nou Barris, que es converteix en un escenari dedicat al cant flamenc per acollir Desvarío, l’hereu del festival Flamenc a Nou Barris. Allí podrem escoltar grans noms de l’escena com són Arcàngel acompanyat de Miguel Ángel Cortés i Els Mellis; el trio de fusió format per Josemi Carmona, Javier Colina i Bandolero que comptaran amb l’actuació especial de Pepe Habichuela; o l’espectacle Jardín Impuro del ballarí i coreògraf Andrés Marín.
Imprecindibles
Si no voleu estar molta estona decidint què veure, aquest és el vostre itinerari, perquè difícilment us penedireu de la vostra elecció. El teatre és el gran protagonista, amb unes adaptacions que miren al futur. Així trobem El burlador de Sevilla a partir de Tirso de Molina de la mà de la Cia. Nacional de Teatro Clásico; la mai caduca Un enemic del poble de Henrik Ibsen sota la direcció de Thomas Ostermeier; o l’espectacular versió de l’Hamlet de Shakespeare interpretada per persones amb síndrome de Down i conduïda per la directora Chela De Ferrari.
No cal deixar fora tampoc la proposta d’Helena Tornero amb el seu Paraíso Perdido a partir del poema de John Milton; o el multipremiat Europa Bull de la mà d’Indi Gest i la seva reflexió sobre el nostre continent. Però si hi ha dues propostes híbrides, totes dues capitanejades per dones, que no cal perdre’s de cap manera, són les que ens porten Sílvia Pérez Cruz amb el seu Género Imposible i Christina Rosenvigne al costat de Marta Pazos i María Folguera amb el seu Safo. Finalment, i com a colofó imprescindible, la col·laboració del bailaor Israel Galván i l’Escolania de Montserrat en el Mercat de les Flors.
Innovadors
Sempre hi ha qui pensa que en la innovació està el risc, però també els grans descobriments o allò inesperat. Aquest itinerari està marcat per les propostes híbrides i sorprenents com la que ens porten El conde de Torrefiel en el seu Una imagen interior; La Trilogie des Contes Immoraux de la Cie. Non Nova de Phia Ménard; o Desbordes d’Amaranta Velarde.
La música també tindrà un espai al Mercat de les Flors gràcies a la pandeireteira Mercedes Peón i les seves recerques en la tradició musical gallega portades a escena; i el sextet col·laboratiu format per Tarta Relena, Las Sara Fontán i Cocanha que s’endinsaran en la musicalitat de les fàbriques tèxtils. I teatre de producció local que valdrà la pena veure, com l’Ofèlia (Panic Attack) d’Àlex Rigola; o al Teatre Lliure, amb Aspecte global d’una qüestió d’Atresbandes. Especial esment a la producció d’un dels dramaturgs més radicals del teatre europeu, Romeo Castellucci i el seu Bros que també podrà veure’s al Lliure.
Roda el món
L’últim itinerari proposat pel festival és el que ens convida a mirar una miqueta més enfora, encara que sense deixar de nomenar projectes pròxims com el de la cantaora Rocío Márquez, qui aquesta vegada s’ha aliat amb un dels grans noms de l’electrònica, Bronquio. Així doncs, també molta dansa europea amb noms tan interessants com el d’Alan Lucien Oyen i el seu Story, story, die; o els dels ballarins de la companyia de Pina Bausch, Nazareth Panadero i Michael Strecker que presenten el seu treball desvinculat del Tanztheater Wuppertal. I també hi ha circ, amb el Groupe Acrobatique de Tanger i el seu FIQ (¡Despiértate!), que va haver de suspendre’s de la programació l’any passat.
En l’apartat de teatre, destaquem un espectacle pensat exclusivament per a nens de l’Agrupación Senyor Serrano, Olympus kids, on no es permet l’entrada als adults; i l’estrena absoluta d’una creació digital de Broadway que tindrà com a teló de fons l’Ideal. Centre d’Arts Digitals: Immersive next to normal, amb una de les més exitoses intèrprets de musicals, Alice Ripley.
Programació paral·lela, gratuïta i de carrer
Ens deixem molts més espectacles per nomenar, per deixar que sigui el lector qui també traci el seu propi itinerari aprofitant els descomptes del 30% i el 50% per la comprar de tres o cinc propostes diferents. I a més, us convidem a gaudir de la programació paral·lela, gratuïta i de carrer, que es realitzarà en espais com els centres cívics, les biblioteques o la plaça Margarida Xirgu, o el cicle de lectures dramatitzades On el teatre batega que es durà a terme a una sèrie de teatres de proximitat.
Però abans que s’apaguin les llums de la platea, ens queda una proposta nova, comissariada per Vicent Fibla i l’Eufònic Festival, que es durà a terme al mític El Molino del Paral·lel durant dos caps de setmana. Molinex, segons el seu comissari, pretén ser una gran festa de l’escena en la qual es trobaran arts escèniques i música, performance i DJ, drag xous i accions poètiques, entre moltes coses més, sempre amb un caràcter clarament multidisciplinari i amb una perspectiva crítica, queer i transfeminista.
Un any més, propostes inclusives per a totes les persones, i en paraules del director del Grec, Francesc Casadesús “en la programació d’enguany hi ha territoris pròxims i coneguts: la dansa holandesa, el teatre alemany, el musical anglès, el fado portuguès, els cantautors catalans, l’univers de Fellini, la chanson francesa, però també allunyats en el temps i revisats des d’una mirada actual […]. Temes per a reflexionar, com la democràcia, el medi ambient, el racisme, els feixismes, les identitats sexuals, la tecnologia o els problemes fronterers a Europa, i temes que ens fan profundament humans, com la poesia, el riure, la il·lusió, la confiança o l’amor”. Sstt, silenci, i que comenci l’espectacle.
