Un recorregut per les botigues i tallers de la ciutat que eleven el fet a mà a una nova dimensió carregada de tradició, sostenibilitat i amor per un ofici i unes matèries primeres de qualitat
De la Barcelona gremial de l´Edat Mitjana als comerços i tallers d’elaboració manual del segle XIX, la capital catalana compta amb una extensa trajectòria històrica de tradició artesanal. Són moltes les disciplines i processos manuals que al llarg dels segles s’han fet un lloc al sector comercial de la ciutat, fomentant la producció artesanal de tota mena de productes que, si bé originàriament resultaven de primera necessitat, amb els anys ja van passar a convertir-se en peces decoratives que emfatitzen el sentit estètic al ja de per si valor funcional i personalitzat.
A principis del segle XIX, referents com Gaudí o Jujol van elevar l’artesania local a nivells universals, reivindicant l’hegemonia de Barcelona com a meca d’una manera de fer genuïna, duradora i de gran qualitat. El llegat de noms propis de referència també se suma a grans firmes que al llarg de l’últim segle han treballat per convertir la seva tasca artesanal en un bé cultural. Marques com TOUS han fet de l’ofici de joier una senya d’identitat i alhora ha creat un binomi únic entre innovació i artesania. Així, aquest amor per l’ofici joier, el fan extensible a noves generacions a través de la TOUS School, apostant per la preservació d’un ofici històric i per transmetre l’excel·lència del treball artesanal i el valor de la restauració, a favor de la sostenibilitat.
L’ofici artesanal, vist avui, sustenta valors d’identitat que –sumats als de sostenibilitat ja esmentats– mereixen ser reforçats, ja que emfatitzen un llegat cultural marcat per un saber fer ancestral.
Tot i que amb els anys s’han perdut molts oficis que han anat desapareixent dels carrers de la ciutat, encara avui trobem alguns comerços de naturalesa artesanal que treballen per donar valor a aquestes arts antigues i reconèixer-ne el llegat, així com el seu paper clau per al desenvolupament de noves tècniques i corrents artístics. Recorrem alguns dels barris de Barcelona i posem el focus en alguns dels hereus dels antics artesans que feren del seu ofici, més enllà del seu estil de vida, un art.
Aquesta pastisseria centenària, fundada el 1886 pel mestre pastisser Josep Foix Ribera i la seva dona Paulina Mas Rubinat, és una veritable institució a la ciutat i més concretament al barri de Sarrià que li dona nom. Travessar la porta de vidre és com viatjar en el temps i endinsar-se en una experiència sensorial capaç d'atrapar i generar grans dilemes d'elecció fins i tot als menys llaminers. Els seus aparadors de fusta de roure, el mobiliari i el sostre, evoquen al passat i a una tradició que avui es manté viva des del seu obrador, on s'elabora una àmplia selecció de pastissos i dolços de forma artesanal i creativa a partir d'ingredients naturals d'alta qualitat. El resultat és una completa gamma de propostes elaborades manualment i amb una gran atenció als detalls que van des de les més clàssiques –menció especial al seu torró de crema– a les més originals i innovadores, i fins i tot alguna creació estrella ja patentada com Les Petxines de Sarrià.
Aquest negoci de tradició familiar es va iniciar el 1945 com a taller, al barri de Gràcia, i amb els anys s'ha anat cultivant amb l'encant que envolta l'antiguitat i certs aires de nostàlgia. Amb l'ofici d'enquadernació, Relligats Olivé va ampliar el negoci el 2013 amb una botiga on es comercialitzen les creacions d'elaboració pròpia. “L'ofici artesanal comença primer amb l'atenció personal de qui ens ve a portar un encàrrec o a comprar algun producte fet a mà, exquisit i selecte”, comenta Geòrgia Olivé. El taller combina tècniques antigues i laborioses amb altres adaptades als nostres temps immediatament, però “la nostra professió es caracteritza per la paciència i la perseverança i per la capacitat d'evocar tota la nostra estima pel paper, els llibres i tot allò que els envolta” , afegeix Olivé.
La fusta d'olivera i l'alabastre són el punt de partida de cada nova creació d'aquest taller que, des del barri de Gràcia, fa objectes artesans per a ús diari. Mobiliari, parament, il·luminació i tota mena d'objectes decoratius són creats a través de mètodes tradicionals, amb eines manuals simples i fusta de bosc sostenible que, atesa la seva singularitat, fa que cada peça sigui única i exclusiva. A partir del lema “per ser universal has de ser local”, les mans de l'escultor Javier Úbeda treballen cada objecte amb amor i paciència, atorgant-los un caràcter genuí que va més enllà del purament funcional, en una clara aposta pel que és natural i artesanal, per peces amb identitat i caràcter. Des de Hachazuela apunten que "s'ha de posar en alça l'artesania per no deixar enrere els nostres orígens".
Hachazuela: Astúries, 31
L'elegància senzilla, serena i amb reminiscències mediterrànies caracteritza els dissenys d'aquesta firma de moda, les creacions vaporoses de la qual imprimeixen una puresa absoluta. A partir del traç de la seva dissenyadora, Rosa Esteve, les creacions es confeccionen de manera sostenible en petits tallers amb materials naturals d'alta qualitat. Amb una paleta de colors neutres, inspirada a Mallorca, terra natal de la dissenyadora, cada peça està realitzada per mans artesanes que materialitzen l'art de vestir amb dissenys atemporals, carregats de sensibilitat a la seva concepció i elaborats amb delicadesa. Pionera de l'slow fashion, ofereix una paleta de colors i estampats únics en teixits naturals d'alta qualitat que s'apliquen a cada peça donant com a resultat col·leccions d'alta costura basades en un estil delicat, poderós i molt femení.
Des de “l'aparador interactiu” de la seva botiga-taller, al barri de la Sagrera, l'artesana Natalia Galera elabora les seves creacions amb ceràmica a vista del transeünt. Els seus dissenys amb ceràmica majòlica recuperen un ofici del segle XIII, tot just existent i difícil de reproduir. Després de treballar en un taller durant disset anys, on va aprendre l'ofici des de la base, va emprendre Entre Rajoles, un projecte personal amb què mostrar i donar difusió a aquesta tradicional i laboriosa tècnica i intentar recuperar l'interès per la cultura de la rajola. I ho fa amb recreacions de peces del segle XV al segle XIX que pot trobar i estudiar a museus o pels carrers de Barcelona. Recentment, a més, ha implementat la tècnica majòlica amb dissenys moderns (inspirats en tatuatges Old School, còmics retro o de caràcter revolucionari) que permeten acostar l'ofici al segle XXI. “Sense aquest ofici del segle XIII no hi hauria hagut una evolució de la ceràmica. Jo estic treballant des del punt de partida i a partir d'aquí m'esplaio”, apunta Galera sobre la necessitat de mantenir la tradició i el treball artesanal d'origen.
La tècnica del macramé, basada a teixir i trenar fibres naturals amb les mans per mitjà de nusos, és l'eix central del treball de l’Ikram Maymouni. Aquesta artesana i dissenyadora, creadora de l'estudi ABHA, recupera aquest tipus d'artesania tèxtil els orígens dels quals es remunten a l'època dels antics egipcis i li dona un aire fresc i contemporani. A partir de l'experimentació amb nusos i nous formats elabora peces ornamentals amb les seves mans a través de materials com el cotó, el jute o el lli. Des del seu estudi al barri del Poblenou, l’Ikram imparteix tallers de creació que s'endinsen en la tècnica dels nusos a través de creacions exclusivament manuals. El ressorgiment del macramé com a tendència decorativa i sostenible contribueix a donar visibilitat a un ofici ancestral, creatiu i genuí.
La botiga més antiga de la ciutat és possiblement una de les més enigmàtiques. Rere la façana barroca, una àmplia selecció d'espelmes i ciris elaborada a mà amb cera d'abella i parafina d'alta qualitat, presideix un interior carregat de simbolisme, que evoca èpoques passades, fins a remuntar-se al 1761, any de la seva obertura. Si bé originàriament el negoci anava enfocat a un producte essencial, els seus més de dos segles i mig d'història i els canvis socials i d'estil de vida han convertit el producte estrella en un element artesanal i decoratiu que s'ha reinterpretat seguint les tendències del moment i en un referent de la cultura de les espelmes, però sense perdre el poder simbòlic i l'esperit evocador.
Cereria Subirà: Baixada de la Llibreteria, 7
D'un temps ençà les espardenyes han esdevingut un must que no pot faltar en qualsevol look estiuenc i d'entretemps. Tot i això, a La Manual Alpargatera la passió per aquest tradicional calçat es remunta als anys 40, quan va obrir les portes aquesta botiga-taller al centre del Barri Gòtic que combina la seva faceta comercial amb la de producció. La Manual porta cosint espardenyes a mà a la seva rebotiga des de 1941, partint d'una base de fibra vegetal (jute) amb empenya de cotó, cànem, seda o lli que es presenta en diversos colors. Dissenys atemporals es combinen amb noves creacions a partir d'un treball manual que juga amb materials naturals i sostenibles per donar forma a dissenys ètics que sedueixen per les formes i la comoditat. La seva elaboració honra el procés artesanal, alhora que es mostren un gran compromís per mantenir viu l'ofici artesanal d'espardenyer.
Epicentre de la moda de luxe de Barcelona, aquesta gran boutique del passeig de Gràcia és un veritable espectacle en si mateixa, ja no només pels dissenys que s'hi troben, sinó per la seva naturalesa formal, on fusiona el disseny més avantguardista i les darreres tendències amb un saber fer artesanal, centrat en la sastreria i camiseria a mida, on es creen patrons exclusius a partir de les preferències i la naturalesa del client. En el cas de Santa Eulàlia, per a l'elaboració d'aquest tipus de peces hi participen una desena d'oficials que treballen des del taller del passeig de Gràcia, el més gran i un dels més antics del país, per donar forma a veritables peces d'art , símbol d'elegància i de singularitat.
Lluny de convencionalismes, endinsar-se a l'univers ideat per Fàtima Valldeperas , Marta Vidal i Joan Xapelli és fer-ho en un treball creatiu i contemporani que atrapa i sedueix. Els rams i els arranjaments florals s'alcen a la categoria d'art, amb dissenys de gran potència visual a partir d'innovadores tècniques que advoquen per l'originalitat més atractiva i lliure. I tot això amb la cultura popular (pel·lícules, còmics, música, dansa, literatura, pintura…) com a font d'inspiració principal. Concretament, la idea d'aplicar pintura a les flors va sorgir del “desig d'escenificar paisatges de ciència-ficció”. Des del seu taller, ubicat a una antiga fàbrica del barri de Sants, projecten experiències visuals portant el món de l'art floral a una nova dimensió.
El Museu Diocesà de Barcelona acull l’exposició 'La Barcelona de Dalí. Un intinerari fotogràfic', comissariada…
La vagina és l’òrgan de l’aparell genital femení que connecta l’úter amb l’exterior del cos.…
Antonio Carmona és molt conegut entre els periodistes catalans. Durant els últims anys ha estat…
“La música és una qüestió de paciència, de i sumar dia a dia. Un procés…
Munich és avui una marca reconeguda de calçat esportiu i una mica més i tot:…
La històrica marca local reneix de la mà del fabricant xinès Chery, qui ha posposat…