The New Barcelona Post us proposa una selecció de 10 títols per a tots els gustos, amb novetats i clàssics, amb un clar predomini de la ficció, però també deixant espai a l'assaig i l'autobiografia
Després del Sant Jordi apocalíptic de fa un any, amb pluja, calamarsa i ràfegues de vent, la ciutat es prepara per oblidar el mal tràngol i tornar a viure el 23 d’abril, donant definitivament per superada la pandèmia i creuant els dits perquè no hi hagi més mal temps. Les xifres parlen per si soles, amb la previsió de congregar 320 parades, la més alta de la història, i d’organitzar més signatures d’autors durant el dia.
Barcelona repetirà la superilla literària que va estrenar fa un any, tallant el trànsit en la zona compresa entre Passeig de Gràcia, Diagonal, Rambla Catalunya i Gran Via per poder passejar amb tranquil·litat. La gran novetat d’aquest any serà el retorn de la Rambla en la ruta per trobar un llibre i una rosa, parada perduda en els últims anys. Fins i tot, s’afegirà una petita extensió, incloent-hi Gran de Gràcia a l’excursió convencional que s’acostumava a fer abans de l’arribada de la covid, per la qual cosa es podrà començar a Travessera de Gràcia fins a arribar a la Plaça Reial. Amb tant de camí a recórrer, cal tenir clar quins seran els llibres a regalar o autoregalar-se, a poder ser, sempre acompanyats d’una rosa. Aquí una selecció de les últimes novetats i alguns clàssics, amb 10 títols per a tots els gustos.
Després de l’èxit mundial de Hamnet, amb més de 100.000 exemplars venuts en castellà, Maggie O’Farrell torna amb un altre d’aquests personatges que tant li agraden i defineix com a “vides escrites amb aigua”, històries sense narrar, conegudes superficialment a través dels ulls dels altres. L’escriptora es fixa ara en Lucrècia de Mèdici, la protagonista desconeguda d’un dels seus poemes favorits, La meva última duquessa de Robert Browning, moltes vegades escoltat a les escoles del Regne Unit, malgrat que el protagonista confessi l’assassinat de la seva primera dona. Quan es va posar a investigar va descobrir que aquest personatge havia existit i, no només l’havia matat el seu marit, sinó que era una nena de 16 anys. Ja havia trobat una història i probablement un altre fenomen de vendes, sense que això impedeixi una prosa cuidada i detallista, emocionant fins i tot quan un coneix el final des del principi.
Després de ser la pregonera de Sant Jordi l’any passat, Imma Monsó celebra aquest 23 d’abril amb La mestra i la Bèstia, una novel·la d’iniciació on retrata els silencis de la postguerra a través d’una reservada professora que pateix abans d’hora. La trama, dura i sentida, recupera aquesta ingenuïtat, també desemparament, que s’ha perdut entre tanta pantalla, ara que tothom ho sap tot, o almenys això creu. És la primera novel·la d’Imma Monsó a Anagrama, publicada en català i castellà, amb traducció de l’escriptora, acompanyada per les reedicions de Tot un caràcter i Un home de paraula.
Enrique Vila-Matas publica Montevideo després de “tres anys, una pandèmia i circumstàncies personals transformadores, vitalment i literàriament”. Va trigar un any en la primera redacció del llibre, per a després entrar a l’hospital i ser trasplantat de ronyó, donat per la seva dona, Paula de Palma, a qui li dedica la novel·la amb un “tremola la meva ànima enamorada”. Amb deu traduccions en marxa, l’escriptor barceloní defineix la seva última novel·la com “una ficció veritable, un gran tractat sobre l’ambigüitat del món” on un escriptor que no pot fugir de la literatura s’embarca en un viatge circular a través de portes i habitacions contigües que comuniquen París amb Cascais, Montevideo, Reykjavík, St. Gallen i Bogotà. Ah, i Vila-Matas ja està escrivint la seva pròxima novel·la.
Tot i que Albert Sánchez Piñol mai passi per les parades de Sant Jordi a signar exemplars, s’acostuma a posicionar com un dels autors més buscats i venuts de la jornada, com va passar fa un any amb El monstre de Santa Elena. Aquest 23 d’abril presenta Pregària a Prosèrpina, una nova història d’aventures amb què viatjar a un món llunyà, aquesta vegada habitat per romans i uns monstres horribles anomenats tectons. Sánchez Piñol aconsegueix que qualsevol de les seves històries atrapi, sigui quina sigui l’excusa, reivindicant la ficció com una porta d’entrada a realitats paral·leles, sense donar sermons sentimentals i fent que el lector, simplement, s’ho passi bé llegint.
L’últim llibre d’Almudena Grandes dibuixa un país que no sembla tan llunyà, pot ser perfilant una possible sortida d’emergència per sortir-se’n. L’escriptora madrilenya no el va poder acabar i va ser el seu marit, Luis García Montero, qui ha armat el capítol que va quedar pendent, sense pretendre “estar a l’altura narrativa de l’Almudena, sinó escriure, com ella volia, unes pàgines que seguissin les seves indicacions”. Amb l’arribada de la pandèmia, Grandes va interrompre la sèrie Episodios de una guerra interminable, projecte narratiu sobre la resistència antifranquista que també ha quedat inacabat, per escriure Todo va a mejorar, recorrent a la ciència-ficció per plasmar una realitat que superava tot allò que s’havia imaginat qualsevol.
Consum preferent situa el lector en una ansietat caòtica a ritme de notificacions, amb nous correus arribant a la safata d’entrada que impedeixen la reflexió, només tolerant vòmits de pensaments a mig fer, contradictoris i sense filtres. La primera novel·la d’Andrea Genovart, Premi Llibres d’Anagrama de Novel·la, és un retrat d’aquesta vida accelerada en una ciutat com Barcelona, amb els seus molts peròs, oferint una infinitat d’opcions i condemnant a la impossibilitat d’encaixar en cap.
Edicions del Periscopi celebra el seu 10è aniversari consolidada com una editorial independent que ha portat als lectors obres contemporànies en català que han destacat pel seu valor literari, mantenint un ritme de publicació calmat i defugint de la sobreproducció. El ritme de Harlem de Colson Whitehead és una de les seves novetats en els primers mesos de l’any, una barreja de drama moral i novel·la policíaca que arriba després d’El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel, títols que van fer a l’autor estatunidenc guanyar dos cops el Premi Pulitzer d’obres de ficció. Així mateix, per celebrar la primera dècada, el segell barceloní ha llançat una col·lecció de 10 títols de 10 autors diferents.
Des de La festa de la insignificança (2014), no hi ha novetats de Milan Kundera, escriptor txec, amb 90 anys ja superats, que va traspassar fronteres amb títols com La insuportable lleugeresa de l’ésser, sempre una lectura obligada. Més enllà de la seva ficció, plena d’incisos filosòfics, el Kundera intel·lectual es mostra a Un Occident segrestat, un petit volum editat per Tusquets que recull dos textos inèdits a Espanya, un d’ells especialment premonitori, avisant de l’amenaça que suposa Rússia per a la resta d’Europa.
Mercè Rodoreda és un dels grans noms de la literatura catalana i una bona manera de conèixer la seva vida és a través de la biografia il·lustrada que ha publicat Bruguera, Al mig de la vida, jo. Escrita per Marina Porras i amb il·lustracions d’Elisa Munsó, repassa els capítols més rellevants de la vida de l’escriptora, ara que han passat 40 anys de la seva mort.
El Petit Príncep és sempre un bon regal, especialment, quan un ja és una mica més gran, una d’aquelles “persones grans” que deia Antoine de Saint-Exupéry. Aquest any es presenta una nova excusa per regalar-lo si algú s’ha quedat sense idees, amb aquesta història celebrant el seu 80 aniversari sense perdre vigència i atrapant, any rere any, a més de cinc milions de lectors a tot el món, amb traduccions en més de 500 idiomes. Per celebrar l’efemèride, Salamandra publicarà quatre nous llibres al llarg de tot l’any, amb els dos primers ja disponibles per a Sant Jordi, amb El Principito. ¿Dónde estás, zorro?, jugant a fet i amagar per atrapar els més petits, i l’edició bilingüe en català i anglès, també disponible en castellà i anglès.
“La música és una qüestió de paciència, de i sumar dia a dia. Un procés…
Munich és avui una marca reconeguda de calçat esportiu i una mica més i tot:…
La històrica marca local reneix de la mà del fabricant xinès Chery, qui ha posposat…
La marca preveu vendre vehicles de combustió, híbrids endollables i 100% elèctrics, i produir un…
El port rep el primer sistema OPS per endollar els vaixells a la xarxa elèctrica…
Sovint les catàstrofes que poden arruïnar una vetllada musical són les que la converteixen en…