'The New Barcelona Post' us proposa una selecció de deu títols per a tots els gustos, amb moltes novetats i retrobaments, entre els quals predomina la novel·la, però també hi ha contes, poesia i còmic
'La conformista' d'Alba Dedeu, 'En agosto nos vemos' de Gabriel García Márquez, i 'Ocàs i fascinació' d'Eva Baltasar, entre les recomanacions per a aquest Sant Jordi.
Després del Sant Jordi de rècord de l’any passat, amb riuades constants de gent a qualsevol hora del dia, la ciutat es prepara per al seu primer 23 d’abril laborable des de la pandèmia, amb l’esperança que es pugui respirar una mica més tranquil en una festa en la qual cada vegada més fa la sensació que no hi cap ni una agulla. Tot això, encara preservant-se com una jornada eminentment local, poc explorada encara, per sort, pels free tour. Amb previsions una altra vegada d’infart, la diada comptarà amb gairebé 340 parades, la quantitat més alta de la història, una mica deslluïda per la polèmica que ha sorgit per la introducció aquest any del model de copagament. Unes xifres que han pres velocitat de creuer en els últims anys, malgrat l’impacte de la pandèmia, com es demostra quan es recorda que, el 2017, fa tan sols set anys, només hi havia unes 190 parades.
La Rambla tornarà a ser una de les protagonistes indiscutibles d’aquest Sant Jordi, recuperant completament el seu traçat després d’uns anys d’anades i vingudes. Des de Canaletes fins a Santa Mònica, passejants i parades de roses i llibres tornaran a desbordar l’artèria més emblemàtica de la ciutat, fent que la ruta segueixi per Passeig de Gràcia, on es mantindrà la superilla literària dels últims anys, i Gran de Gràcia, amb annexos com Plaça Universitat i Passeig de Sant Joan. Amb tant de camí a recórrer, cal tenir molt clar quins seran els llibres a regalar o autoregalar-se, si pot ser, sempre acompanyats d’una rosa. Aquí una selecció de les últimes novetats, amb deu títols per a tots els gustos.
L’última novel·la d’Eduardo Mendoza, qui semblava que no anava a escriure res més després de la trilogia protagonitzada per Rufo Batalla. Una divertida i eixelebrada història de detectius a una Barcelona plena de turistes i iots de megarics estrangers. Tres enigmas para la Organización (Seix Barral) compta amb un cos d’espies res sexis, maldestres i malhumorats, però absolutament encantadors i humans, integrants oficials d’una organització governamental nascuda durant la dictadura que ningú recorda, però continua funcionant, sense saber molt bé què han de fer. Un retorn agradable d’un dels autors que més coneix la ciutat.
Després de l’exitós Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021), Pol Guasch publica Ofert a les mans, el paradís crema (Llibres Anagrama), una novel·la en la qual ha volgut investigar què fan els amics, però també com afronten els secrets, les traïcions i les enveges. Com en el seu primer llibre, més centrat en l’amor, l’escriptor ha construït un relat intencionadament desordenat que succeeix en un temps alternatiu on tot crema i ja no plou, amb la sida impactant en la història dels protagonistes, la Rita i el Lyton, els qui intenten conèixer la seva identitat, determinada per coses que ja no hi són.
Eva Baltasar deixa enrere la seva celebrada trilogia sobre la maternitat i obre un nou camí amb Ocàs i fascinació (Club Editor/Random House), on l’espiritualitat es converteix en l’única empara per a la precarietat i la intempèrie. Una protagonista sense nom, com totes les que conviuen amb l’autora, absorbeix els malestars de la societat actual, amb treballs que donen per a poc i pisos compartits on no es pot viure, fins que deixa d’encaixar-hi mínimament i es queda al carrer, on malviu fins que troba una manera de desafiar l’ordre establert habitant les cases que neteja quan no hi ha ningú. Un relat una altra vegada incòmode de l’escriptora que s’ha consagrat com la primera que escriu en català que ha quedat finalista a l’International Booker Prize amb Boulder (2020).
Maria Arimany va guanyar el Premi Documenta 2023 amb la recopilació de contes Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc (L’Altra Editorial), on parla de tot allò que fa por, provoca dubtes i incertesa, però també fa ràbia i obliga a la resignació. Un bon descobriment amb una veu definida i consistent, immersa en els boscos que habiten els seus personatges, moltes vegades allunyats del soroll urbà. Lluís-Anton Baulenas, Melcior Comes, Bel Olid, Alicia Kopf i Irene Solà són alguns dels altres guanyadors d’aquest guardó convocat per la llibreria Documenta per a escriptors de ficció en català menors de 35 anys.
Una novel·la breu que parla d’una manera senzilla de la quotidianitat, de les seves olors i pors, acompanyant a l’Eva en la seva inevitable rutina, sempre impregnada pels pollastres a l’ast que ven amb el seu marit, il·lustrant un dels símbols barcelonins més comuns i menys reivindicats. Tot això, amb una veu sincera, sense artificis ni constrenyiments, ficant-se de ple en el cervell de moltes quan dubten. Una gran estrena d’Alba Dedeu amb una novel·la sincera després de les recopilacions de contes Gats al parc (Premi Mercè Rodoreda de contes 2011) i L’estiu no s’acaba mai (2012).
Lumen recupera la poesia d’Ana Maria Moix en el desè aniversari de la seva mort. Representant de la gauche divine, l’autora barcelonina va publicar Baladas del Dulce Jim, No time for flowers i Call me Stone entre els anys 1962 i 1972, recollits el 1983 per Lumen en el volum A imagen y semejanza. Ara l’editor i crític Andreu Jaume l’amplia amb dos poemaris inèdits, Palabras, por ejemplo i Cancionero para una dama, escrits entre els 1966 i els primers anys de la dècada dels setanta. La també novel·lista va anar quedant relegada i oblidada com a poetessa malgrat haver estat molt celebrada, dedicant-se també a la traducció i l’edició, així com a retre homenatge a la memòria del seu germà, el també escriptor Terenci Moix. Fa unes setmanes, la Biblioteca Fort Pienc s’ha rebatejat amb el seu nom.
El polèmic retorn d’un Gabriel García Márquez que no volia saber res d’aquesta obra, però que els seus fills han acabat publicant quan han passat deu anys de la seva mort. En agosto nos vemos (Random House) és una breu oportunitat de submergir-se en el ric univers de l’autor colombià, lluny de la immensitat dels seus grans títols, amb la història d’una protagonista que decideix gaudir d’una sexualitat furtiva durant la seva maduresa, només una vegada a l’any, cada 16 d’agost. “En un acte de traïció, decidim anteposar el plaer dels lectors a totes les altres consideracions. Si ells ho celebren, és possible que en Gabo ens perdoni. En això confiem”, resen Rodrigo i Gonzalo García Barcha.
Llegir Paul Auster sempre és un luxe. Amb poques línies, l’escriptor estatunidenc se submergeix una altra vegada en un relat que no para de créixer, saltant d’un punt a un altre, tornant una vegada i una altra on vol, supurant una ferida que ha trastocat la vida del protagonista, un professor de Filosofia anomenat Baugmgartner a punt de jubilar-se. Les pors dels anys s’enfronten a un destí que només Auster sap perfilar, obsessionat com està en com l’atzar determina els nostres dies. Després de l’extensa 4 3 2 1 (Edicions 62/Seix Barral) i amb el càncer present, l’autor torna a parlar d’ell, jugant amb el lector i fent que s’ho passi bé.
Última oportunitat per conèixer les aventures de Mortadelo i Filemón amb París 2024 (Bruguera), la historieta que Francisco Ibáñez va deixar inacabada. Encara immers en el procés de creació quan va morir el passat estiu, el geni barceloní ha deixat un total de 20 pàgines inèdites de guió a màquina i vinyetes a llapis, amb les quals es pot descobrir el seu minuciós procés de treball. Aquesta vegada, els populars agents es desplacen fins als Jocs Olímpics d’aquest any, on han de resoldre un misteri que està posant en risc la seva celebració. I, per a aquells que no ho hagin fet encara, les perquisicions de la T.I.A es poden acompanyar per l’exhaustiu repàs a Ibáñez. El maestro de la historieta (Bruguera) de Jordi Canyissà.
El nou còmic de l’autora de l’exitosa Herba (Reservoir Books), aquesta vegada, centrant-se en aquest company per a molts, sense oblidar la violència dels humans. Keum Suk Gendry-Kim retrata a Perros (Reservoir Books) a una família sense gossos que els acaba tenint, necessitada de nous vincles per superar el dolor. Una oportunitat de tornar-se a submergir en el traç en blanc i negre de l’autora coreana, qui s’ha convertit en un fenomen mundial amb la novel·la gràfica que retrata la vida silenciada de les conegudes com a dones de consol asiàtiques a la Segona Guerra Mundial, esclaves sexuals que van ser despullades de tot, maltractades i utilitzades a l’antull dels de sempre. La seva traducció al català s’ha publicat recentment per Reservoir Books.
La marca preveu vendre vehicles de combustió, híbrids endollables i 100% elèctrics, i produir un…
El port rep el primer sistema OPS per endollar els vaixells a la xarxa elèctrica…
Sovint les catàstrofes que poden arruïnar una vetllada musical són les que la converteixen en…
L'Ajuntament i la Generalitat acorden també accelerar la prolongació de l'L4 entre La Pau i…
La plataforma disposa d'eines per reduir les gestions que duen a terme els professionals, com…
L'experiència es renova enguany amb un recorregut immersiu que podrà visitar-se fins el 12 de…