Algun dia s’acabaran els titulars per a una jornada com Sant Jordi que cada any suma nous rècords, prepara més parades, omple de gom a gom més carrers, regala més llibres i roses. Un dia en què les superilles no desperten crítiques aclaparadores. Com són literàries, se’ls permet substituir els cotxes per riuades de bibliòfils, sense importar si són reals o fingits. Tot això, preservant-se encara com una diada eminentment local, poc explorada, per sort, pels free tour.
Quan pensar en aquells 23 d’abril en els quals la pandèmia feia por o la pluja va ferir llibres sona gairebé a com si es parlés de la prehistòria, Barcelona es prepara un any més per celebrar la seva gran festa. Passeig de Gràcia tornarà a ser l’epicentre, amb una superilla que s’allargarà més enllà, tant per baix, cap a la Rambla, com per dalt, cap a Gran de Gràcia. Mig miler de parades de llibres i flors que es distribuiran en més de 3,5 quilòmetres per tota la ciutat. Amb molt camí a recórrer, cal tenir clar quins seran els llibres a regalar o autoregalar-se, sempre que es pugui acompanyats d’una rosa. Aquí una selecció de novetats i clàssics, amb deu títols per a tots els gustos.
- El loco de Dios en el fin del mundo (Random House) de Javier Cercas
Difícilment un llibre pot ser de tanta actualitat com El loco de Dios en el fin del mundo de Javier Cercas. Presenta el viatge espiritual d’un autor ateu amb el papa Francesc, amb l’objectiu d’indagar si la seva mare es retrobarà amb el seu pare al cel. I, si cal preguntar-ho al màxim representant del Vaticà, es fa, tot i que calgui anar fins a Mongòlia. Tot això sense oblidar que, llegir a Cercas, sempre és encertar.
- Primera memoria (Destino) d’Ana María Matute
L’editorial Destino està recuperant títols d’una contista per excel·lència com Ana María Matute amb motiu del centenari del seu naixement, també una dècada després de la seva defunció. Va començar amb Primera memoria, la novel·la amb la qual va guanyar el Premi Nadal l’any 1959, i l’homenatge ha continuat amb Olvidado rey Gudú (1996), una saga de fantasia medieval que l’autora barcelonina va triar com el seu llibre favorit d’entre tots els que va escriure i va posar fi al seu silenci literari de més de 20 anys.
- La intrusa (L’Altra Editorial) d’Irene Pujades
Després d’aconseguir que un dels seus contes fos publicat a The New Yorker, Irene Pujades presenta la seva primera novel·la, La intrusa (L’Altra Editorial), on indagada, amb un estil propi, en la popular literatura del jo a través de la Diana, qui emprèn aquest viatge cap al seu interior, amb tot el que això comporta. Anteriorment, Pujades havia guanyat el premi Documenta amb Els desperfectes (2020), una recopilació de contes que la va portar a convertir-se l’any passat en la primera autora catalana a publicar a la revista estatunidenca.
- Tres novel·les analògiques (Quaderns Crema) de Sergi Pàmies
Un altre contista per excel·lència que aquesta vegada ve a ensenyar com escriu trames més llargues. Quaderns Crema recupera tres novel·les publicades en els primers anys de la dècada dels 90, La primera pedra, L’instint i Sentimental. Totes elles caracteritzades per haver-se ideat quan encara no hi havia mòbils ni internet, però aconseguint captar una essència tan humana que, per molts anys que passin, continua vigent. Una bona oportunitat de tornar a Pàmies després de la seva última recopilació de contes A les dues seran les tres.
- Canon de cámara oscura (Seix Barral) d’Enrique Vila-Matas
Topar-se amb Enrique Vila-Matas és un bitllet a ves a saber quina aventura, amb girs literaris i irònics i molta, molta broma. Ara ho fa amb Canon de cámara oscura després d’haver-ho fet també fa poc amb Montevideo. Que si hi ha un personatge que vol construir un cánon literari quan l’autor renega dels academicismes, que si hi ha un androide barceloní darrere de tot en ple boom de l’omnipresent IA. Una altra novetat seva per apuntar-se, tot i que menys recent però igual d’irreverent i amb un títol que no enganya: Vuit entrevistes inventades (H&O Editorial).
- Terrestre (Random House) de Cristina Rivera Garza
Sant Jordi té enguany com a pregonera a l’escriptora mexicana Cristina Rivera Garza, ampliant una llista amb noms com José Saramago, Alessandro Baricco, Albert Sánchez Piñol (un autor a qui mai es veu el 23 d’abril, tot i que acostumi a liderar vendes), Donna Leon, Yasmina Reza, Almudena Grandes, Empar Moliner, Irene Vallejo i Imma Monsó. Per a aquells que no coneguin a Rivera Garza, poden endinsar-se en la seva literatura amb una novetat com ara Terrestre, ple de recorreguts per diferents llocs del seu país natal i el món. El títol amb el qual va guanyar el Premi Pulitzer, El invencible verano, és una altra aposta segura.
- Els adeus impossibles (La Magrana) de Han Kang
Regalar el Nobel de Literatura és un clàssic de Sant Jordi, menys quan va ser el torn de Bob Dylan. Com sempre passa, ara abunden a les llibreries els títols de Han Kang, una escriptora fugissera i total que va celebrar el guardó prenent-se un te. El més recent és Els adeus impossibles i cal afegir la recuperació d’Actes humans. També es pot llegir la seva poesia amb Guardé el anochecer en el cajón (Lumen). Per a aquells que no la coneguin, millor començar amb La vegetariana, una trama que no deixa cap racó per inundar i remou fins i tot allò que un no sabia que existia.
- Els 250 anys del naixement de Jane Austen
Triar una novel·la de Jane Austen, tot i que no n’hi hagi moltes, és difícil perquè cadascuna té el seu caràcter. Sense cap mena de dubte, es comença per la famosíssima Orgull i prejudici, amb una parella com Elisabeth Bennet i el senyor Darcy que ha enamorat a tants lectors, però Emma i Sentit i sensibilitat tampoc es queden enrere, amb recents irrupcions com les inacabades Sandinton i Els Watson, popularitzades per les seves adaptacions televisives i teatrals. Més desapercebuda passa Persuasió i sap enlluernar com cap altra ho fa. Qualsevol serà un encert i un homenatge per a una autora que ha marcat a tantes generacions i els ha obert la porta a la lectura. Més quan es compleixen 250 anys del seu naixement i continua vigent amb heroïnes modernes com Bridget Jones. El segell editorial Club Victòria recull bona part dels títols.
- El matí de la Sega (Fanbooks) de Suzanne Collins
Sí, encara hi ha camp de recórrer amb la saga supervendes Els Jocs de la Fam. Amb més de 100 milions d’exemplars venuts, l’autora, Suzanne Collins, torna amb El matí de la Sega, una nova novel·la que permet retornar a Panem. Aquesta vegada, amb una preqüela en la qual la trama se situa dècades abans de la història que va fer famosa a Jennifer Lawrence a la pantalla gran amb el personatge de Katniss Everdeen, posant el focus en qui acabarà sent el seu mentor, Haymitch. Més pàgines addictives per als joves, amb tots els ingredients per enganxar-se a un univers distòpic amb moltes possibles lectures.
- El abismo del olvido (Astiberri) de Paco Roca
La novel·la gràfica viu un bon moment i Paco Roca és un dels seus millors exponents. Guanyador del Gran Premi de l’últim saló del Còmic, l’autor valencià sap acostar-se com ningú a la memòria, tant la personal com la històrica, amb grans homenatges als grans oblidats de la Guerra Civil i la dictadura franquista. El seu últim títol és El abismo del olvido, però també hi ha Los surcos del azar, Arrugas, Regreso al Edén, El invierno del dibujante i La casa, amb adaptació cinematogràfica inclosa amb David Verdaguer.
