Des de primera hora del matí d’aquest diumenge, Barcelona ha vist com els seus carrers s’omplien de rius humans a la recerca de llibres i flors, celebrant un any més una festa, una mica alternativa, que converteix els escriptors en estrelles de rock, provocant cues per aconseguir una dedicatòria i, si es pot, un selfie. S’ha superat qualsevol expectativa, sense importar que ja fossin altes, ocupant més espai que mai i amb la xifra també més alta de la història de parades i signatures.
Ningú se’n recordava que no fa gaire multituds com aquesta espantaven ni que un temporal, gairebé apocalíptic, va aigualir l’últim 23 d’abril. Més i més gent s’havia aixecat ben d’hora i havia decidit dedicar el diumenge a passejar per la ciutat, amb la possibilitat de començar la ruta a Gran de Gràcia i baixar per la superilla literària de Passeig de Gràcia, on la impressionant Flora de Jaume Plensa li ha tret protagonisme a la façana plena de roses de la Casa Batlló pel que fa a les fotografies que tothom volia pujar a les xarxes aquest any. I, seguint, s’arribava a la Rambla, parada recuperada aquest Sant Jordi després d’anys d’absència.
No importava l’hora que fos, hi havia unes ganes generalitzades de sortir a lluir rosa i lectura, amb dificultats per avançar, fins i tot havent de fer cua per entrar al metro quan algú es cansava de tanta gent i volia tornar a casa. Pot ser que la saturació hagi estat el resultat d’una barreja de factors com celebrar-se en diumenge i les ganes postcoronavirus, sumant-hi que cada vegada és una celebració més popular —si no ho ha estat sempre—, tot i no haver seduït massivament els turistes encara, amb alguns d’ells tenint la mala idea de submergir-se en la gentada en grups organitzats que tenien dificultats per seguir als guies i els seus paraigües. L’única esperança de la jornada ha estat que el partit del Barça reduís el flux de bibliòfils.
En una jornada eufòrica i plena de gom a gom, els autors han tornat a trobar-se amb els seus lectors, barrejant-se veterans amb primerencs, sempre superats pels més mediàtics que aconsegueixen sense immutar-se cues quilomètriques, com els televisius Sandra Barneda i Ángel Martín, però també fenòmens com Iria G. Parente i Selene M. Pascual, Inma Rubiales, Defreds i Alice Kellen. Enguany, després de moltes anades i vingudes, els escriptors han pogut veure els seus lectors sense mascaretes ni paraigües, amb la jaqueta fent nosa en tot moment i amb problemes per arribar d’una parada a l’altra.
Per a Rocío Quillahuaman, il·lustradora i autora de Marrón (Blackie Books), aquest era el seu primer Sant Jordi i s’ha sorprès de tota la gent que veia pels carrers: “Pensava que anava a ser més tranquil”. A Quillahuaman, que acompanyava les dedicatòries amb un dels seus dibuixos, li ha fet especial il·lusió que se li hagi acostat una lectora que volia portar el seu llibre a les biblioteques de dos instituts, pensant que la seva història podrà arribar a nois que passin per situacions de discriminació com les que descriu en les seves memòries.
Un altre primerenc ha estat Paco Cerdà amb el seu 14 de abril (Libros del Asteroide), a qui una mare li ha demanat que signés tres exemplars per als seus tres fills, tots ells interessats en la història de la Segona República que narra l’autor valencià, guanyador del II Premi de No Ficció de Libros del Asteroide. No tot ha estat fàcil i ha escoltat com algú que passava per davant de la parada es preguntava qui devia ser aquest tal Paco Cerdà: “Et recorda el teu lloc en el món”. Per sort, anava acompanyat per la seva parella, Purificació Mascarell. Ella també s’estrenava aquest 23 d’abril amb Mireia (Drasana) i no s’esperava tanta gent en una festa que ha definit com “una mascletà literària”.
Un autor que se sentia primerenc ha estat Luis García Montero, qui porta tres Sant Jordi signant llibres però havia vingut més per acompanyar la seva dona, Almudena Grandes, que va morir a finals de 2021. “L’Almudena deia que no hi ha premi més important que els lectors”, ha recordat, explicant que en dies com aquest participa dels sentiments de tots aquells que el llegeixen, amb alguns acostant-se-li per dir-li que van recitar els seus poemes a la seva boda o en comiats de familiars, fins i tot, hi ha hagut una parella que li ha confessat que es van regalar Completamente viernes (Tusquets) mútuament sense saber-ho l’últim Nadal. “L’Almudena tenia raó”, ha remarcat, “qui celebra el llibre celebra la vida en comú”.
En una jornada eufòrica i plena de gom a gom, els autors han tornat a trobar-se amb els seus lectors, barrejant-se veterans amb primerencs, sempre superats pels més mediàtics
Més preparada venia Imma Monsó, amb uns 6 o 7 Sant Jordi en l’historial, però no més, ja que no li agraden massa les multituds. L’escriptora barcelonina ha indicat que li ha costat anar de punt a un altre, fins i tot trobar-se amb gent, per la qual cosa li ha semblat sorprenent que els lectors es poguessin acostar entre tota la gentada perquè els signés la seva última novel·la, La mestra i la Bèstia (Anagrama), o altres llibres anteriors, com les recents reedicions d’Un home de paraula (Anagrama) i Tot un caràcter (Anagrama). També se sentia còmoda Marta Orriols, que estava al·lucinant amb tanta gent: “Teníem tots moltes ganes”. En el seu quart 23 d’abril signant llibres, han vingut lectors a buscar La possibilitat de dir-ne casa (Proa), semblant-li maca la comunitat que s’ha format al voltant de les seves lectures, especialment, les mares i filles que venen juntes per emportar-se el llibre i després se’l passen.
Després hi ha els més experts, com Rosa Montero, que per segon any consecutiu ha acompanyat les seves dedicatòries de brilli brilli. “Em sento en deute amb els meus lectors”, ha reconegut, assenyalant la bossa on tenia més enganxines i posant xifres a aquest sentiment. Segons un estudi que ha citat, si una persona llegeix un llibre a la setmana, des dels vuit anys fins als 80 anys, arribarà als 3.000 llibres, per la qual cosa a Montero li sembla “un miracle” que la llegeixin. “Hi ha hagut mitja dotzena de cares que m’ha sonat d’altres anys, t’entren ganes de posar-los un pis”, ha assegurat. I David Trueba, a mig matí, ja s’havia trobat amb la lectora que cada any li porta Saber perder (Anagrama) perquè li signi. Perilla el retrobament de l’any que ve, s’ha mudat fa poc a Girona i no podrà venir si no és festiu. No és l’única que segueix aquesta tradició amb l’autor madrileny, un altre li porta el seu primer llibre, Abierto toda la noche (Anagrama), perquè li signi any rere any. Potser cal presentar-los.
Fins i tot, hi ha hagut qui s’ha passat la pantalla de les signatures com Eva Baltasar, qui s’ha animat a brindar amb cava després de la seva selecció com una de les sis finalistes del premi Booker 2023 per Boulder (Club Editor), convertint-se en la primera escriptora en català que ho aconsegueix. En aquest guardó, tan sols havien estat preseleccionats amb anterioritat escriptors com Juan Goytisolo, Enrique Vila-Matas, Javier Cercas i Antonio Muñoz Molina, amb aquest últim sent l’únic que ha arribat a la final com Baltasar. A un mes de saber la resolució del jurat, Baltasar ha indicat que passa l’espera treballant en la seva nova novel·la, de la qual no ha volgut revelar detalls, i ha avançat que, per si de cas, es prepararà un petit agraïment perquè no parla anglès.
Això sí, una de les grans sorpreses ha estat quan els més petits han vist que el mateix Geronimo Stilton havia vingut a Barcelona a dedicar llibres. Vestit amb el seu elegant vestit, potser una mica abrigat per a aquest 23 d’abril tan assolellat, no parava de regalar la seva signatura als emocionats nens i nenes que s’acostaven a saludar-lo i es feien fotos amb ell.
Jornada de rècord
Segons les primeres estimacions de la Cambra del Llibre de Catalunya, aquest Sant Jordi ha sigut “el millor de la història”, amb un augment de les vendes superior al 5% respecte a l’any anterior. En la mateixa línia s’ha expressat el Gremi de Floristes de Catalunya, que calcula que s’han venut més de sis milions de roses, la xifra més alta de tots els 23 d’abril que s’han celebrat en diumenge.
En català, els llibres més venuts en ficció han estat: Les nostres mares (Proa) de Gemma Ruiz, 32 de març (Univers) de Xavier Bosch i El retrat de matrimoni (L’Altra) de Maggie O’Farrell. En no ficció: Gran Enciclopèdia del Barça (Blackie Books) de La Sotana, Crims: Pecats capitals (La Campana) de Carles Porta i De la sabana a Mart (Rosa dels Vents) de Xavier Sala i Martín.
En castellà, els més venuts de ficció han estat: El ángel de la ciudad (Planeta) de Eva García Saenz d’Urturi, Cómo (no) escribí nuestra historia (Suma) de Elisabet Benavent, i El retrato de casada (Libros del Asteroide) de Maggie O’Farrell. En no ficció: Cómo hacer que te pasen cosas buenas (Espasa) de Marian Rojas Estapé, Hábitos atómicos (Diana) de James Clear i Encuentra tu persona vitamina (Espasa) de Marian Rojas Estapé.
