Casablanca / Amor a la llibertat
“El món s’esfondra i nosaltres ens enamorem” i “sempre ens quedarà París” són dues de les frases més conegudes d’una de les millors pel·lícules de tots els temps. Casablanca (1942) és una declaració explícita d’amor absolut a la llibertat (amb el mal que fa això!). Una guerra oberta a l’egoisme i la imposició. Perquè de vegades no hi ha major gest d’amor que un adéu, la renúncia, el deixar anar la persona que estimem perquè trobi la felicitat que un no pot, sap o vol oferir-li. “Ves amb ell, Ilsa”, li exigeix Rick.
- Quan? Hauria d’estar prescrita com a mínim un cop al mes de cada any de la resta de les seves vides. Potser és menys terapèutica (que també) i més pedagògica: valors, principis, dignitat, valentia…
- Amb qui? Sols o acompanyats, la gaudiran igual. Encara no s’ha trobat ésser en aquest planeta al qual no l’apassioni la cinta dirigida per Michael Curtiz (i si el troba, desconfiï’n i adverteixi a les autoritats del bon gust). Sigui pel context bèl·lic o perquè Humphrey Bogart emana testosterona fins i tot quan es posa cursi, és el film d’amor que fins els menys romàntics toleren perfectament.
- BSO As times goes by. És addictiva, així que no s’espanti si es descobreix parafrasejant el “Toca-la una altra vegada, Sam”.
Endevina qui ve a sopar aquesta nit / Amor interracial
A més de vaticinar 40 anys abans l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca, planteja els prejudicis, les reticències i els dilemes morals als quals s’enfronta un liberal demòcrata quan la seva filla blanca li anuncia que es casa amb un metge negre. Si la parella cinematogràfica i sentimental de Katherine Hepburn i Spencer Tracey és ja per enamorar-se de qualsevol obra en què participin, l’intel·ligent i sempre actual guió d’aquesta comèdia per demolir els tabús racials fa que estimem per sempre més Endevina qui ve a sopar aquesta nit (1967), de Stanley Kramer. La intervenció final de Tracey és per reproduir-la sencera, però destaco aquestes altres dues cites de la cinta: “El que passa és que tu et consideres un home de color i jo em considero un home” i “No és només que la nostra diferència de color no li importi, és que sembla com si cregués que no hi ha cap diferència”.
- Quan? Quan no s’atreveixi a saltar una barrera només pel “què diran”.
- Amb qui?Millor sols, per poder assaborir els diàlegs.
La noia danesa / Amor LGTB
La noia danesa (2015) narra, a través de poesia visual, la història real de l’artista Lili Elbe (1882-1931), el primer home (Einar Wegener) que es va sotmetre a una operació de canvi de sexe, i la seva dona Gerda, també pintora, la qual li va donar suport i es va mantenir al seu costat durant tota la seva vida. “Aquesta pel·lícula és el retrat d’un matrimoni que viu un profund canvi amb l’amor com a guia”, va explicar el seu director Tom Hooper. “Et vull perquè ets l’única persona que m’ha comprès, que m’ha fet possible”, li declara Lili a Gerda.
- Quan? Quan dubtem de si val la pena lluitar per ser un mateix.
- Amb qui? Acompanyats d’algú que disposi d’una gran sensibilitat per poder respectar el silenci en acabar la projecció i donar peu a una llarguíssima conversa.
El curiós cas de Benjamin Button / Amor a contrarellotge
“Hem de perdre les persones que estimem, ¿de quina altra manera podríem saber que tan importants són per a nosaltres?” El curiós cas de Benjamin Button (2008) neix d’un relat breu escrit als anys 20 del segle passat per F. Scott Fitzgerald, qui, al seu torn, es va inspirar en una cita de Mark Twain: “La vida seria infinitament més alegre si poguéssim néixer amb 80 anys i ens apropéssim gradualment als 18”. No obstant això, com demostra la pel·lícula, la proposta vital de Twain resultaria igual o més dolorosa. La història d’amor, sense edat, entre Benjamin i Daisy és potser el millor d’aquesta faula extraordinària. Cate Blanchett interpreta la dona que ha d’assumir la idea d’envellir mentre que la persona que estima recorre un camí invers.
- Quan? Quan no tingui pressa. Són tres hores de pel·lícula.
- Amb qui? Es gaudeix igual sol que en companyia.
Intocable / Estimar a qui mai hauries estimat
Philippe, un ric aristòcrata que s’ha quedat tetraplègic, contracta Driss com a assistent, un jove procedent d’un barri d’habitatges públics que ha sortit recentment de la presó. Els seus mons xoquen i, gràcies al caos que els genera viure junts, sorgeix una inesperada i boja amistat.
- Quan? Intocable (2012) és ideal quan necessiti una bona dosi d’energia positiva.
- Amb qui? És una pel·lícula que entusiasma grans i petits (a partir dels 10 anys) de la mateixa manera.
- BSO Permetin-se el gust que convisquin Vivaldi i Earth Wind and Fire
Eduardo Manostijeras / Estimar al rar
Malgrat l’impacte visual que va tenir el 1990, l’argument és senzill i sempre actual: commoure, empatitzar i sentir-se atret pel diferent, l’exclòs o el marginat. Winona Rider va renunciar a ser Mary Corleone a El Padrí III després de llegir el guió d’Eduardo Manostijeras; i qui hagi vist la pel·lícula de Tim Barton entendrà la raó. Johnny Deep només pronuncia 159 paraules, són la seva mirada i les seves carícies afilades les que supliquen amor.
- Quan? D’aquells contes que no recuperes en dècades però que et fan sentir com quan el vas descobrir per primera vegada.
- Amb qui? Ideal per veure-la amb els petits de la casa (a partir dels 8 anys). El missatge de Burton cala: no cal témer algú pel fet de ser diferent, només cal témer els monstres que semblen iguals que nosaltres però que no alberguen cap sentiment.
- BSO Ice Dance
Irma la Dolça / Amor més enllà del sexe
Encara que l’opció més comercial fos incloure Pretty Woman, deixem Beverly Hills i ens quedem a París. A Irma la Dolça (1963), el mestre Billy Wilder tracta, amb humor agut i tendresa, la història d’un gendarme que s’enamora perdudament d’una de les prostitutes que arresta. «En aquest món en què vivim l’amor és il·legal, però l’odi no». Amén.
- Quan? Com qualsevol treball de Wilder, val la pena veure les seves obres totes les vegades que ens sigui possible.
- Amb qui? És màgic comprovar com se li dibuixa un somriure a la cara escoltant els diàlegs.
Amour / Estimar al final
El desig i l’enamorament són sentiments efímers. Què queda, després d’això? Potser res destacable, o potser tot el millor. Michael Haneke busca en la vellesa el significat en majúscules del verb estimar.
- Quan? Quan estigui preparat per assumir la realitat. No s’espanti: és trist, però no deprimeix.
- Amb qui? Amb algú a qui estimi sense matisos.
El cel sobre Berlín / Estimar com a mortal
Un àngel renuncia a ser-ho per experimentar què és enamorar-se. Si han vist City of Angels (remake nord-americà d’aquest film alemany del 1987), la història els sonarà. L’estètica també els resultarà familiar, ja que va inspirar l’anunci del calb de la Loteria de Nadal. Una frase? La de l’àngel Cassiel: «Només som espontanis dins la nostra gravetat».
- Quan? Difícil i intensa. Requereix que l’espectador s’esforci per gaudir-la.
- Amb qui? I no és apta per a tots els públics. No per edat física, sinó intel·lectual.
- BSO Stay, d’U2. La cançó va ser composta per la banda sonora de la pel·lícula Tan lluny, tan a prop!, continuació d’El cel sobre Berlín.
Hachiko / Amor no especista
“Qui no ha tingut un gos no sap què és estimar ni ser estimat”, va sentenciar Arthur Schopenhauer. El remake americà de la pel·lícula japonesa Hachiko monogatari (1987), dirigida per Seijirô Kôyama està basada en la història real d’un gos tan fidel al seu amo que anava cada dia a esperar-lo a l’estació de tren. Actualment, en aquesta estació, hi ha una estàtua de bronze erigida en honor seu. El film retrata l’amor entre dos animals de diferent espècie i aclareix per què la naturalesa creu convenient que l’esperança de vida d’un gos sigui menor que la del seu amo. Perquè el gos, a diferència de l’humà, mai supera la mort d’un amic. “Parker mai tornarà a casa, però si Hachiko vol esperar-lo, ha d’esperar-lo”.
- Quan? Quan oblidi que vostè també és un animal. O, cosa que és el mateix, quan intueixi que comença a deshumanitzar-se.
- Amb qui? Preferiblement amb el seu gos, perquè necessitarà abraçar-lo cada cinc minuts. No oblidi tenir a prop una caixa de mocadors.
- BSO Els deixo Parker and Hachi walk to the station, encara que podria ser qualsevol de les delicades composicions que el compositor Jan A.P. Kaczmarek va crear per emocionar en aquesta obra.
