En un moment de digitalització en el qual la immediatesa impera, allò artesanal i tradicional es reivindica. Slow food, slow fashion, slow travel; entre la celeritat digital emergeixen noves tendències, mentre que unes altres mantenen la seva activitat bevent de la tradició i d’un know-how adquirit durant dècades. La slow fashion pren cos en projectes com el del sastre Arnau Aguilar, que ofereix serveis de sastreria tradicional i artesanal a mida des del seu local a tocar de la Diagonal.
“Un gran segment de la població valora l’artesania, i cada vegada existeix una manca més gran de professionals de la sastreria a tot arreu”, defensa Aguilar envoltat de maniquins, miralls i teles al seu local. Amb la seva confecció artesanal i tradicional, la seva sastreria va facturar 130.000 euros el 2023, i preveu un creixement del 25% per a aquest 2024.
Tot procés de confecció al seu local requereix almenys tres proves i hores de treball, fins al voltant de 70 en el cas de les americanes, que són la peça més complicada. I, encara que el seu establiment està equipat amb tres màquines de cosir, les peces es cusen en gran part manualment: “El 80% d’una americana la cosim a mà”. La costura manual és la majoritària a la seva sastreria, també en peces com a abrics, faldilles i fracs. Entre totes elles, la més demandada és el vestit de quatre estacions, que pot confeccionar-se amb “infinitat de materials”. Aquest catàleg de materials, a més, no té en compte només el clima de Barcelona, “sinó que és d’una diversitat de nivell mundial”, responent als clients internacionals als quals la sastreria presta servei.
A nivell internacional, Anglaterra i Itàlia “són els reis de la sastreria”, amb professionals de renom també a França, a més de Barcelona i Madrid. Tot i que recórrer als serveis d’un sastre se surt del que és mainstream, “a tot arreu falten professionals de l’alta costura”, i de tots els rangs i especialitzacions. I és que en les sastreries solia haver-hi personal encarregat concretament de cosir les mànigues o de planxar les peces, “però ara no se’n troben, tampoc oficials”. El mateix passa amb els sastres com a tal, ja que requereixen una extensa formació i experiència, la qual cosa implica estar disposat al sacrifici i a començar sent aprenent.
Ell ho va ser del sastre Antonio Trigo a Sabadell. El camí des del qual va arribar a ser el seu aprenent no va seguir un pla estructurat: Aguilar estudiava Disseny Industrial quan li van regalar la màquina de cosir de segona mà que li va portar a redirigir la seva carrera. Tot i que el seu avi va estar vinculat a la filatura i la seva àvia a la costura, desconeixia completament el sector, que li va captivar en permetre-li materialitzar les seves creacions de manera artesanal. Aguilar va començar llavors a compaginar els seus estudis amb les tardes a l’Escola Guerrero per aprendre patronatge industrial. En el seu camí en tren de fins a l’escola, es creuava amb la sastreria de Sabadell, de la qual va acabar sent aprenent durant dos anys. Al final, la moda va acabar guanyant i va deixar els seus estudis de disseny industrial. Els seus inicis a Sabadell van desembocar en quatre anys treballant per al sastre de prestigi internacional Josep Maria Blasi i, després, gairebé tres més en la referent en moda de luxe Santa Eulàlia.
Aguilar, també professor de sastreria a IED, va començar a atendre peticions de clients pel seu compte el 2015, i va obrir fa tres anys el seu local en la plaça de Narcís Oller, un racó de quietud a dos passos de la bulliciosa Diagonal. Des de llavors, el seu negoci ha anat creixent fins a incorporar a un oficial i a comptar amb externs per realitzar determinades tasques. La previsió, segons Aguilar, és seguir aquesta progressió creixent, com porta a pensar la “immillorable” temporada de primavera i estiu en la qual està immersa la sastreria, en la qual preveu superar els 50 vestits.
Entre els qui s’acosten fins al seu local a Barcelona figuren clients recurrents de l’àmbit internacional i executius de grans multinacionals. “Un sastre és una persona de confiança; quan trobes a l’adequat, no el canvies”. Així, Aguilar compta amb una clientela fidelitzada que repeteix, amb comandes que van des del vestit de quatre estacions, el més demandat, a encàrrecs més singulars, com un smoking de 1969 que ha modificat per al fill del seu amo original. I és que les peces de sastreria de qualitat són summament “treballables”. D’aquesta manera, es converteixen en peces vives que poden modificar-se en repetides ocasions i utilitzar-se fins i tot durant dècades. Amb una prolongada vida útil que va a contra corrent de les tendències actuals de la moda de masses i del fast fashion, Aguilar les treballa “seguint l’estil més rigorós de la professió, amb aquest savoir faire d’abans i combinant artesania i contemporaneïtat”.
