Connectar a Internet zones remotes sense cobertura. Amb aquest objectiu la startup catalana Sateliot va començar a desenvolupar satèl·lits l’any 2017 per ser llançats a l’espai i oferir connectivitat fins i tot a les zones més remotes i inaccessibles del planeta, per donar servei a empreses logístiques, agrícoles o fins i tot per a finalitats relacionades amb la defensa o la ciberseguretat. Un objectiu que té cada vegada més a prop després que l’empresa hagi tancat la seva segona ronda de finançament amb què han captat 70 milions d’euros.
Aquesta inversió es destinarà al desplegament d’una constel·lació de més de 100 satèl·lits per convertir-se en el primer operador de telecomunicacions 5G centrat en l’Internet de les coses —IoT per les seves sigles angleses—. És a dir, garantir que màquines de qualsevol part del món puguin estar connectades a Internet gràcies a aquesta constel·lació de satèl·lits situats a l’espai a baixa altitud.
La companyia va iniciar la seva trajectòria amb la idea de crear un dispositiu que oferís connexió a Internet més econòmic que els que podien trobar-se en aquell moment al mercat. Per fer-ho, es van inspirar en els satèl·lits que utilitzaven les companyies de telecomunicacions, però adaptant-los a dispositius i equipaments que no necessitaven estar connectats tot el temps, com sí que necessita un telèfon mòbil, sinó que transmetés uns pocs missatges al dia, com les màquines per monitorar cultius. Així, l’any 2021 van desplegar els seus primers satèl·lits experimentals, i des de l’estiu passat compten amb una constel·lació de quatre satèl·lits a l’espai per començar a comercialitzar aquest servei.
Per iniciar ara aquesta fase comercial, després d’haver superat la fase experimental, la companyia ha aixecat la seva segona ronda de finançament de 70 milions d’euros, que s’ha tancat després de l’aportació de 10 milions d’euros d’Hyperion Fund, el fons promogut per Pablo Casado. El fons liderat per l’expresident del Partit Popular (PP), el primer d’Europa especialitzat en defensa i aeroespai, continua amb aquesta operació la seva fase d’inversió, després d’injectar 23 milions d’euros la setmana passada a la startup catalana Pangea Aerospace, centrada en el desenvolupament de sistemes de propulsió.
A més d’Hyperion Fund, la ronda també s’ha pogut aixecar després que el Govern central aprovés una inversió de 13,8 milions d’euros en la companyia, a través de la Societat Espanyola de Transformació Tecnològica (SETT). Aquest organisme públic, conegut com la Sepi digital, per considerar-se l’equivalent tecnològic de la Sepi (Societat Estatal de Participacions Industrials), va ser creat a l’estiu per finançar solucions i empreses innovadores en l’àmbit de la transformació digital.
Per al conseller delegat de la startup, Jaume Sanpera, “la confiança de la SETT confirma que Sateliot és la resposta europea a la necessitat de connectivitat satel·litària segura i autònoma, amb aplicacions crítiques tant en l’àmbit civil com en seguretat i defensa”. A més de la SETT, el Banc Europeu d’Inversions (BEI) també va injecat al desembre 30 milions d’euros a la companyia, una operació que representa el primer préstec que executa la institució europea a una empresa espacial espanyola.
Aquestes inversions se sumen a les del fons Global Portfolio Invesments, que va aportar 10 milions d’euros, i a accionistes com Indra o Cellnex, que també van participar en la primera ronda de l’empresa l’any 2022, amb la qual va aconseguir aixecar 10 milions d’euros. La Generalitat també ha participat en el finançament del projecte de la companyia, a través d’un préstec per valor de 2,5 milions d’Avançsa.
Amb el finançament captat, la startup avança ara en els seus plans a l’espai per garantir la connectivitat fins i tot en les zones més inaccessibles. Per aconseguir aquest objectiu, l’empresa preveu la necessitat de desplegar un centenar de satèl·lits, encara que de moment compta amb només sis que orbiten. Dos d’aquests satèl·lits són de titularitat pública, l’Enxaneta i el Minairó, que van llançar al costat d’OpenCosmos, una altra startup catalana, com a part de l’estratègia NewSpace de la Generalitat, per a enfortir el sistema espacial català.
Empreses catalanes com Sateliot o OpenCosmos —que crearà juntament amb el centre de recerca i2CAT el primer laboratori europeu obert de recerca 6G en òrbita baixa amb un pressupost d’1,65 milions d’euros— estan tenint un paper clau en aquesta nova economia de l’espai. Un sector econòmic en auge no només a Catalunya sinó també a escala internacional, ja que Europa lluita per obtenir la sobirania en l’espai, sense haver de dependre d’altres potències com els Estats Units o la Xina. “Per a Europa la lluita per l’espai ha de ser un tema prioritari, ja que no podem dependre com fins ara dels Estats Units perquè les prioritats d’aquest país poden no coincidir amb les europees”, ha emfatitzat Sanpera.
A més d’aquests dos satèl·lits públics, la companyia també disposa d’altres quatre més a l’espai —llançats a l’agost de l’any passat amb un coet Falcon 9 de Space X, l’empresa d’Elon Musk, el també propietari de X i Tesla— amb els quals planeja iniciar la seva fase comercial i començar a facturar enguany.
270 milions d’euros en contractes
Per oferir un servei òptim, Sateliot calcula que hauria de comptar amb una constel·lació de cent satèl·lits orbitant l’espai, ja que aquests satèl·lits només poden garantir la connectivitat d’un dispositiu quan estan prop d’ell. Així, tenint en compte que van girant mentre la Terra també ho fa, poden trigar un dia sencer a tornar a passar pel mateix punt, motiu pel qual ara tenen poca capacitat per enviar i rebre missatges. En canvi, amb un centenar de satèl·lits en l’espai podrien garantir que els dispositius dels seus clients puguin estar connectats pràcticament a temps real, i enviar missatges quan així es desitgi, sense haver d’esperar que el mateix satèl·lit torni a donar la volta completa a la Terra.
La startup planeja seguir una estratègia comercial majorista, oferint el seu servei a les operadores de telecomunicacions perquè aquestes, al seu torn, puguin tancar acords amb clients de tot el món. De moment, però, Sateliot ha començat a tancar acords amb clients directes i ja té compromesos 270 milions d’euros en contractes amb més de 400 clients de 50 països de tot el món.
Amb aquests acords, Sateliot preveu facturar fins a uns 1.000 milions d’euros de cara a 2030. Entre els clients, es troben empreses de tota mena, des d’explotacions agrícoles o ramaderes que desitgen monitoritzar el seu negoci, fins a infraestructures com cables d’alta tensió o ponts. També pot aplicar-se el seu servei a operacions de ciberseguretat o de defensa, per poder controlar actius com els soldats desplegats pel territori, els camions o les medicines disponibles; així com estudien la possibilitat de buscar altres aplicacions com el cotxe autònom connectat.
