Els secrets de Seat, al descobert amb el 48H Open House

En una edició de l’Open House encara marcada per les mascaretes, els menjadors de Seat a la planta de la Zona Franca i la seva col·lecció de cotxes històrics han estat una de les parades més icòniques. Aquesta visita doble era de les poques per les quals calia fer reserva prèvia i les places es van exhaurir en només 20 minuts. Un total de 200 persones han pogut accedir a aquests espais poc coneguts de l’automobilística en els quatre torns que s’han organitzat el dissabte i el diumenge.

Els visitants han pogut conèixer la història d’aquesta companyia creada el 1950 a través de l’evolució dels seus vehicles. La Nau A-122 de la fàbrica de la Zona Franca conté 170 cotxes històrics dels gairebé 400 que integren la col·lecció Seat Históricos, entre prototips, cotxes de carrera i models emblemàtics. Coneguda popularment com el Museu de la Seat, aquesta nau no està oberta al públic i pocs són els que han estat al seu interior. Els seus ocupants surten a passejar per ral·lis de clàssics, motorshows o salons, però veure tota la col·lecció completa no és gens fàcil, a l’espera que la companyia posi en marxa un museu que serveixi per posar en valor el patrimoni històric amagat entre les parets d’aquesta nau.

Reunir totes aquestes peces no hauria estat possible sense Elvira Veloso, una treballadora que va anar guardant els cotxes més importants per a la marca i els va anar mantenint en bon estat. El passat recuperat per Veloso permet descobrir el primer cotxe de Seat, que no va ser el 600, sinó el 1400, un vehicle modern, gran i de gamma alta, segons va explicar el guia de la visita, Valentí Fradera, de l’equip de Seat Históricos. El 1400 no era el producte que havia de permetre motoritzar tot el país, però l’automobilística el va començar a fabricar per poder arrencar la producció en sèrie a poc a poc i anar agafant rodatge. Ho va fer de la mà de Fiat, el seu primer soci tècnic. L’empresa italiana era qui li havia d’aportar el coneixement que no hi havia a Espanya per permetre el desenvolupament d’una indústria local. El primer 1400 es va entregar a finals de 1953 i es van arribar a produir més de 50.000 unitats.

La petjada de Fiat es veu en els dissenys dels primers Seat, com també en els noms dels cotxes, que recorden els encara avui populars Cinquecento. El 600 es va presentar primer a Itàlia, però va quedar relegat per altres models de Fiat i no va tenir, ni de bon tros, l’èxit que sí que va aconseguir a Espanya. L’any 1957 va ser quan es va llançar aquí el primer 600, que va arribar a una producció de gairebé 800.000 cotxes fins al 1973. Aquest model, més accessible que el 1400, es va convertir en l’emblema de Seat i també del procés de motorització que va viure la societat espanyola durant la dècada dels 60, així com va suposar l’arribada de les escapades de cap de setmana i les vacances en cotxe. Després vindrien més models, però cap quedaria gravat a l’imaginari col·lectiu com ho va fer el 600.

Aquests inicis s’acompanyen amb el primer descapotable de Seat, el Spider, que evidencia l’evolució econòmica que anava vivint el país; el cotxe número 1 milió que va fabricar l’automobilística, un Seat 124; el Seat Ronda, que va provocar una gran disputa amb Fiat, que va demandar la companyia espanyola per plagi; o el primer Ibiza, que també va ser el primer que va tenir tecnologia únicament de Seat després del divorci amb la companyia italiana. També hi ha altres models més curiosos com el Panda convertit en Papamòbil per portar a Joan Pau II en una visita per Espanya; un cotxe dedicat per Shakira; un Seat León camuflat amb el trencadís de Gaudí, i el primer Cupra, que abans de convertir-se en una marca per si mateixa va servir per donar nom als vehicles més esportius de Seat. Fins i tot, hi ha un dels respiradors que l’empresa va fabricar al principi de la pandèmia.

Un detall que va causar sorpresa durant la visita va ser entendre el significat de les línies diagonals que hi ha al logo de la S de Seat. Segons va indicar Fradera, representen la Diagonal de Barcelona, com a gest de complicitat amb la ciutat que va acollir la companyia. En aquest sentit i com no podia ser d’una altra manera, la nau A-122 també guarda el cotxe que Seat va dissenyar per als Jocs Olímpics.

Els menjadors de la Seat, un edifici avançat al seu temps

Amb tot, la història de Seat no només s’amaga en els seus cotxes. Un altre espai poc conegut de la companyia són els menjadors que els arquitectes César Ortiz-Echagüe, Manuel Barbero i Rafael de la Joya van projectar entre el 1953 i el 1956 a la fàbrica de la Zona Franca, la primera que es va construir, molt abans que la de Martorell. Es tracta d’un edifici únic a Espanya i molt avançat al seu context, marcat per la postguerra.

Segons el guia d’aquesta segona visita, l’arquitecte i professor d’EINA, Albert Crispi, l’edifici no es pot entendre sense “casualitats” que van permetre que succeís, com que la planta es construís a sobre del Delta de Llobregat i, per tant, el terreny tingués poca consistència i no pogués suportar massa pes. D’aquí ve que els menjadors es fessin amb una estructura d’alumini, un material lleuger, però també car, i que va fer treballar junts a arquitectes i enginyers aeronàutics, més acostumats a aquest tipus de material. Per entendre aquesta elecció també cal assenyalar que un dels arquitectes, César Ortiz-Echagüe, era fill del president de Seat, José Ortiz Echagüe. El directiu tenia una empresa que construïa peces per a avions d’alumini i, a més, era un amant de l’arquitectura que es feia als Estats Units, molt allunyada de la que predominava a l’Espanya de Franco, més tradicional.

L’excel·lència d’aquest edifici el va fer guanyar el Premi Reynolds l’any 1957, guardó que va permetre que Seat demostrés que era una companyia que podia desenvolupar una bona tecnologia, no només en els cotxes sinó també en els edificis. És per això que els menjadors van ser protagonistes de catàlegs de l’automobilística. Arran de l’èxit internacional d’aquest edifici, César Ortiz-Echagüe es va convertir en l’arquitecte de referència de la companyia. Ho va ser fins que va conèixer a Josemaría Escrivá de Balaguer i va abandonar l’arquitectura per la religió, va indicar Crispi.

Cues i més de 65.000 visites en una edició rècord

L’edició d’enguany del 48H Open House ha estat tot un èxit. A diferència de la doble visita a Seat, que requeria inscripció prèvia, la majoria d’activitats que ha organitzat el festival d’arquitectura eren d’entrada lliure i durant aquest cap de setmana s’han vist cues per poder accedir a aquells edificis que no estan oberts al públic durant la resta de l’any. S’han realitzat un total de 65.182 visites, xifra rècord en els 12 anys d’història de l’Open House. L’antiga presó de la Model, la Casa Sayrach, el parc del Laberint d’Horta, la Torre Glòries, les Torres Venecianes, l’Arc de Triomf, la Torre Urquinaona i la Casa Adret han estat els edificis més visitats. La Casa Seat, que acollia una exposició que repassava la història d’aquest esdeveniment cultural, també ha estat una de les més populars.