El sector cultural es prepara per a una eclosió de la cultura a la ciutat

El panorama cultural barceloní viu un moment d’eclosió que encara el seu futur amb optimisme. Pel·lícules d’èxit com El 47, exposicions i festivals de dimensió internacional i projectes com la creació del Museu Carmen Thyssen a l’antic Comedia i l’ampliació del MNAC i del Macba són algunes de les iniciatives que prepara la ciutat per esprémer el seu potencial cultural i esdevenir un escenari en el qual les iniciatives vinculades a la cultura poden desenvolupar-se i emergir amb tot el seu potencial.

Així ho han constatat professionals i referents culturals d’àmbits tan diversos com la música, el cinema, l’art contemporani, la gastronomia i les arts digitals, en un debat al Recinte Modernista de Sant Pau sobre cultura promogut per Barcelona Global, el president de la qual, Ramon Agenjo, ha enaltit el sector cultural barceloní. El també conseller de Damm ha recordat que l’associació farà 15 anys el 2025, i ha posat el focus en els 15 anys que vindran: “El repte és saber com serem els barcelonins el 2050, si tindrem les mateixes tradicions i les mateixes creences”.

I la ciutat mira cap a aquest futur determinada a ser un referent cultural en tots els sentits. “Fer de la cultura el nostre cognom ens aporta un valor afegit i ens dona identitat”, ha defensat l’alcalde, Jaume Collboni. En aquest context, Barcelona es troba en un moment d’expansió cultural en tots els seus vessants, en un moment positiu en el qual no deixen d’existir reptes, com ha recordat la presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), Isabel Vidal: “La cultura de Barcelona té un deure importantíssim, que és acabar de captar segments de la societat als quals no està arribant”.

En aquest sentit, la també directora general del grup Focus ha cridat a continuar interpel·lant al conjunt de la societat, des d’un sector que dota a Barcelona d’una “singularitat cultural” i d’una mirada que la diferència d’altres urbs. Precisament des d’aquesta mirada cultural, la ciutat busca ara atreure a un turisme de més qualitat, un objectiu pel qual també ha apostat el xef Sergio Torres, en un acte que ha reunit 300 socis de Barcelona Global.

L’impulsor de Hermanos Torres amb el seu bessó Javier ha llançat aquesta defensa per un turisme de qualitat en lloc d’un turisme massiu, i ha sostingut que Catalunya té l’oportunitat de continuar posicionant-se en aquest sentit exercint de Capital Mundial de la Gastronomia el 2025: “Tenim l’oportunitat de mostrar al món la nostra cultura, també la nostra cultura de la taula, i de demostrar tot el potencial que tenim”.

Des de l’àmbit cinematogràfic, Marcel Barrena també veu un canvi de tendència cap a una eclosió cultural, amb films com el seu El 47 i Casa en Flames, de Dani de la Orden. El seu èxit no s’ha produït enguany per casualitat, sinó perquè “les institucions han cregut al cinema en català” i han invertit en ell. “El canvi cultural també és un canvi en el finançament”, perquè, sense aquest, “per molt de talent que hi hagi, no serveix per a res si no té les eines que necessita”.

La creativitat és un tret distintiu de Barcelona i pot fomentar-se amb el debat i l’intercanvi d’idees

L’èxit de Casa en Flames i El 47 poden contribuir a facilitar aquest finançament del cinema català per part de plataformes i productores. “Ara podem defensar l’èxit que pot tenir; fins ara, no hi havia pràcticamente referents”. I ara, són aquí, “i a nivell cultural representa un canvi de paradigma: demostren que, si tenim el finançament, Barcelona explota”.

El director del Festival Cruïlla, Jordi Herreruela, també ha posat el focus sobre el finançament del sector cultural. “Sovint sorgeixen iniciatives culturals a la ciutat que aquí no troben capital, i es veuen obligades a sortir fora i trobar-ho en altres països, i això fa que perdem governança de les indústries culturals de la ciutat”, ha sostingut.

Herreruela, que considera que la creativitat és un tret distintiu de Barcelona i que ha de fomentar-se amb el debat i l’intercanvi d’idees, ha apostat perquè la ciutat i les institucions projectin grans infraestructures dissenyades específicament per a esdeveniments musicals que ara se celebren a la ciutat sobretot en infraestructures originàriament esportives.

Així, per continuar propulsant aquesta eclosió cultural, l’àmbit públic ha d’anar de bracet de la iniciativa privada. No obstant això, l’equació no acaba aquí: “Si volem una cultura de qualitat, els ciutadans ens hem d’implicar”, ha defensat la presidenta de la Fundació Macba. I ha de fer-ho en un moment en el qual, segons Grandes, Barcelona encara un 2025 molt positiu en l’àmbit cultural.

“Estan fent eclosió diferents activitats dins de la cultura a Barcelona perquè tenim un frame diferent” en el qual s’aposta per aquest àmbit, segons Grandes, que ha subratllat que aquesta tendència expansiva de la cultura a la ciutat també s’està donant en el propi Macba, amb el premi d’art contemporani que ha creat la fundació i amb la seva ampliació, que posarà la primera pedra al febrer: “Estem vivint un moment molt dolç”.

Barcelona té l’oportunitat de posicionar-se en l’àmbit de les arts digitals i de “competir de tu a tu amb les grans capitals del món”

Aquest moment dolç s’està vivint també en el sector de les arts digitals, com ha assenyalat el CEO de Layers of Reality, Jordi Sellas. El també director del Centre d’Arts Digitals Ideal ha avisat que aquest sector està en auge a nivell mundial, i que “Barcelona té l’oportunitat” de ser capdavantera en aquest àmbit.

La ciutat, de fet, ja s’està posicionant en aquest sentit, amb iniciatives com la reconversió de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs en un hub audiovisual, i amb el futur centre d’arts digitals de La Foneria de La Rambla: “Podem liderar una nova divisió artística, que són les arts digitals, des de Barcelona. Estem més ben posicionats que mai per fer-ho, i poques vegades en l’art passa que es generi una nova categoria i que puguis competir de tu a tu amb les grans capitals del món”.

De la biotecnologia a la cura infantil

Els sis referents de l’àmbit cultural han compartit els seus punts de vista des de les seves respectius primes després d’una peculiar benvinguda a mode d’amfitrions de dos de les iniciatives establertes en el Recinte Modernista de Sant Pau: Capital Cell i la Fundació Enriqueta Villavecchia, dos projectes diferenes però que s’interrelacionen. Pel seu costat, el CEO de Capital Cell, Daniel Oliver, ha recordat la labor de la seva empresa com a plataforma d’inversió en la biotecnologia, “nascuda a Barcelona i no per casualitat, i és que estem en una de les ciutats més dinàmiques en l’àmbit de la biotecnologia”.

I aquesta plataforma d’inversió aposta per un altre projecte radicat en el recinte de Sant Pau: el de la Fundació Villavecchia, centrada en infants malalts i que té està impulsant un centre per a menors amb malalties incurables i les seves famílies, un hospice en el pavelló Santa Victòria. “Hem començat les obres, amb una inversió prevista de 6,5 milions d’euros, i estem rebent molt suport, però encara no tenim tota la inversió aixecada”, ha ressaltat Anna Varderi, gerent de la fundació. La iniciativa està fregant els quatre milions d’euros captats, i continuarà treballant per reunir el total necessari, també a través de Capital Cell, per construir un servei pioner no només a la ciutat, sinó a nivell estatal.