Tripulants Hypathia II
Mònica Roca, Laura González, Marina Martínez, Ariadna Farrés, Anna Bach, Jennifer García i Estel Blay, integrants d'Hypatia II.

La segona missió d’Hypatia estudiarà els efectes d’anar a Mart en el cos de la dona

Les tripulants conviuran 15 dies en condicions d’aïllament per analitzar com afecta a la menstruació o l’estrès des d'una estació al desert d'Utah

La tripulació d’Hypatia II escalfa motors. Queden pocs dies perquè la segona missió de dones investigadores entri en acció. Aquest cop, les astronautes estudiaran els efectes d’una missió a Mart en el cos de la dona. Actualment, només una de cada 10 astronautes són dones i la manca de tripulacions femenines provoca un biaix significatiu en les dades disponibles. L’expedició tindrà lloc del 2 al 15 de febrer a l’estació Mars Research Desert Station (MDRS) al desert d’Utah, als Estats Units, on una nova tripulació exclusivament femenina conviurà en condicions d’aïllament per dur a termes diferents projectes de recerca científica.

La tripulació Hypatia II farà experiments i provarà equipaments per estudiar la viabilitat d’una missió real a Mart, sota condicions d’aïllament amb restriccions d’alimentació, aigua i comunicacions amb la Terra, i en un entorn amb una orografia i unes condicions que recorden a les del planeta vermell. La tripulació analitzarà l’impacte en aquest context sobre la menstruació, la nutrició, o l’activitat física. També s’estudiarà l’efecte de la missió en els ritmes circadiaris de son i vigília, i altres variables biològiques relacionades amb l’estrès, com el ritme cardíac, la temperatura corporal i l’oxigen a la sang.

Per primera vegada, una missió Hypatia incorporarà una geòloga a la tripulació, ja que un dels reptes dels viatges espacials és la recollida de mostres d’altres cossos planetaris com la Lluna per analitzar-les després a la Terra. A banda, les tripulants d’Hypatia II instal·laran un tríedre al desert d’Utah, durant les sortides extravehiculars als afores de la MDRS, perquè els satèl·lits puguin posicionar-se amb precisió i mesurar l’elevació del terreny, una tecnologia que ja s’utilitza per cartografiar oceans i glaceres.

Però hi haurà més projectes científics a desenvolupar. Un d’ells assajarà solucions per millorar l’eficiència energètica de plaques solars, amb l’objectiu d’evitar que la instal·lació fotovoltaica perdi rendiment amb l’acumulació de pols marciana a la seva superfície i posi en perill la vida dels astronautes. Pel que fa la divulgació, un altre dissenyarà un tour virtual de la MDRS per destacar pràctiques sostenibles i d’economia circular que la tripulació implementarà, inspirant solucions responsables per a la Terra.

Les tripulants aquest cop seran l’enginyera aeroespacial Estel Blay, la geòloga Marina Martínez, l’enginyera en telecomunicacions i expresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona Mònica Roca, la publicista Jennifer García, la també enginyera aeroespacial Laura González i la nanotecnòloga Lucía Matamoros. La matemàtica Ariadna Farrés serà comandant de la missió. Tenen entre 23 i 54 anys i han estat seleccionades d’entre una cinquantena de candidatures. S’han buscat diversitat de perfils a l’hora de configurar la nova tripulació i la representació de diferents disciplines científiques.

L’associació Hypatia Mars va néixer arran de la primera expedició catalana a l’equipament Mars Desert Research Station, que va tenir lloc el 2023, amb un triple objectiu: fer recerca espacial, divulgar-la i crear referents femenins per a noies i nenes. En el projecte, hi col·laboraran diferents hospitals i instituts d’investigació de referència a Catalunya, com l’Institut de Rercerca Sant Pau, l’Hospital Sant Pau, l’Institut de Salut Global (ISGlobal) i l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.