Poc abans de les deu del matí, una gentada s’amuntega per fer cua a les portes d’un bus turístic. Es troben al moll de Barcelona, on acostumen a desembarcar grups i grups de creueristes per fer una ràpida, bona i barata visita a la Rambla, seguint un paraigua o el que sigui mentre els expliquen quatre anècdotes d’una història cada vegada més ofegada per xancletes amb mitjons i molts brunch. El que sorprèn és que els que fan cua no porten els típics adhesius amb els logos de les navilieres i, encara més estrany, no parlen ni anglès ni francès. Costa creure-ho, però són locals, una espècie en perill d’extinció en determinades coordenades de la ciutat, aquelles que abans no eren tan sexys i ara s’han convertit en postals de plàstic per a consum massiu.
Pujant, probablement, per primera vegada al bus turístic de la seva ciutat, els excursionistes s’encaminen en la direcció contrària a allò que qualsevol guia plantejaria. No van cap a l’estàtua de Colom, sinó que s’endinsen a les terminals portuàries, habitualment tancades al públic però que aquest cap de setmana obren les portes per primera vegada perquè els barcelonins vegin com funciona un dels seus principals motors econòmics.
Com tothom porta un turista a dins, fins i tot els que més els critiquen, els mòbils ràpidament envaeixen la planta superior de l’autobús, retratant models inusuals, des de vaixells i ponts fins a grues i contenidors portuaris. Com si d’una visita de creuer fos, tots s’han posat la gorra blanca que ha facilitat el Port de Barcelona per fer front a un sol que aquest divendres s’ha fet esperar, regalant unes gotes per a les quals el barret corporatiu també ha servit. Hi ha fans de tot el que és portuari, alguns molt concentrats, però també parelles que van a passar el matí, fins i tot, empleats d’una de les empreses que treballen al port que volen veure de prop les instal·lacions dels seus clients.
Una veu en off va explicant què és el que passa al port. “La majoria de roba que portem ve de la Xina”, diu al mateix temps que assenyala el mar de contenidors que se succeeixen uniformement. Molts s’adonen llavors que aquí potser es troben aquelles comandes compulsives que fan a Shein. En això van pensant quan els contenidors se substitueixen per fileres de cotxes en un gran pàrquing portuari, pas previ a poder-los fer arribar als concessionaris. “No m’importaria emportar-me’n un”, apunta el típic graciós que sempre hi ha a cada grup, una regla humana d’aplicació gairebé científica. Es veuen molts Tesla, després que el fabricant hagi triat el Port de Barcelona com a porta d’entrada dels seus vehicles produïts a la Xina.
El bus turístic es creua constantment amb camions carregant mercaderies perquè, malgrat ser un dia de portes obertes, el port no ha pogut aturar l’activitat. Qüestions que moltes vegades sonen massa llunyanes com les guerres a Ucraïna i Gaza també impacten en el dia a dia de les terminals, amb una línia de vaixells fent cua per poder descarregar el seu contingut. El canal de Suez està tancat i el Port de Barcelona s’ha convertit en una alternativa per arribar als enclavaments del Mediterrani Oriental. El que els experts diuen geopolítica també impacta en el negoci dels creuers, amb la capital catalana atraient encara més bucs des de l’any passat pels conflictes bèl·lics. Al fons, es veuen aquests megavaixells atracats, hotels marítims amb mil habitacions i tot allò que el mercat creu que el ciutadà del carrer pot desitjar en algun moment de les vacances, inclosos tobogans, casinos i pizzes 24 hores. “A mi no m’importaria quedar-me aquí”, continua el graciós.
El bus turístic es creua constantment amb camions carregant mercaderies perquè, malgrat ser un dia de portes obertes, el port no ha pogut aturar l’activitat
Cal dir que en algun moment del recorregut el port olora una mica malament, especialment, a prop de l’antic far de la Farola. “Això abans era platja”, indica la veu en off que acompanya la ruta, gairebé escapant-se-li dir camp. És aquí on fa temps estava l’antiga costa de L’Hospitalet de Llobregat, fins que la va malvendre a la ciutat veïna. El bus turístic no s’acosta massa i només s’albira la Farola des de lluny, atrapada entre massa camions i contenidors, sense que ningú la pugui visitar. Tampoc fa massa bona olor la fava de soia que s’està convertint en farina de soia, l’única mercaderia que es transforma al port i, a més, treu fum.
Les excursions amb autobús que ha organitzat el port per les terminals han esgotat totes les entrades, incloses les que sortien des del barri de la Marina i El Prat de Llobregat, una picada d’ullet als veïns de la ciutat on cada vegada s’està concentrant més activitat en detriment de la capital catalana. També les rutes teatralitzades pel moll de la Fusta i les rutes en les típiques Golondrinas, un remember en tota regla per a molts que feia anys que no les trepitjaven, s’han quedat sense llocs disponibles. Un total de 16.000 entrades han volat, una clara mostra perquè els organitzadors repeteixin l’any que ve. “Que bonic tot, no? Ai, semblem guiris“, comenta el graciós a l’arribada, recuperant, encara que sigui per un dia, una mica de la seva ciutat.
