Els mandamassos dels països responsables del 80% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del món s’han reunit a Roma durant dos dies. Es veu que “s’han compromès a limitar l’escalfament global a 1,5 °C”.
Això és un acord, i sembla una bona notícia, perquè la Xina i la Índia, abans d’aquesta cimera, no s’hi volien comprometre. Però diria que no ho és, perquè com era d’esperar, d’aquesta cimera —se’n diu així: “cimera”— no n’ha sortit cap concreció. Es comprometen a limitar l’escalfament global a 1,5 °C, molt bé, però com? Fent què? O més ben dit: deixant de fer què?
Si no penses fer i dius que no penses fer res, tothom et mirarà malament, tindràs manifestacions i potser la Greta Thumberg vindrà al teu estat en barca de vela i sortiràs a la tele com a negacionista del canvi climàtic i com a insolidari. Per tant, si no penses fer res, el millor que pots fer és comprometre’t. Et pots comprometre a tenir la casa un deu per cent més neta, et pots comprometre a perdre dos quilos de pes, et pots comprometre a no suspendre, et pots comprometre a mil coses i els que t’envolten et deixaran en pau, mentre que si dius que no, que la casa no està bruta, que no penses deixar de menjar processats, que no penses estudiar, no pararan d’insistir. Si no concretes com ho penses fer, que és el que han fet tots aquests mandamassos del G-20, les teves promeses seran una victòria.
