“Els gasos renovables són un element clau en la solució del problema climàtic”

Els gasos renovables, entesos com aquells que poden servir per generar energia i provenen de matèries primeres o fonts renovables, tenen un paper clau en la descarbonització, així com en la millor gestió ambiental dels residus i en el desenvolupament rural i l’autosuficiència energètica. Espanya compta amb un gran potencial en aquest terreny, especialment amb l’hidrogen.

La directora de Nous Negocis a Naturgy, Silvia Sanjoaquín, explica els usos que poden tenir els gasos renovables, que s’estima que podrien servir per reduir 35 milions de tones de CO2, en el cas que Espanya desenvolupi tot el seu potencial de producció. Això és el CO2 que emet tot el parc de turismes en un any o el que va absorbir tota la superfície forestal del país l’any 2017. Amb tot, suposaria estalviar més del 10% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle previstes per a l’any 2030.

Sanjoaquín també aborda els projectes que està impulsant la seva companyia per provar aquesta nova font d’energia més sostenible, en localitats com Vila-sana i Cerdanyola del Vallès.

— Per començar, quins tipus de gasos renovables hi ha?

— Es poden agrupar en tres tipus. En primer lloc, el biogàs que s’obté mitjançant el procés de digestió anaeròbia de materials orgànics biodegradables (residus agroramaders, llots de depuradora, fracció orgànica dels residus sòlids urbans, etc.), a partir del qual es produeix el biometà mitjançant un procés d’upgrading. Després, està el gas de síntesi o syngas, obtingut mitjançant el procés de gasificació tèrmica de materials orgànics. Finalment, existeix l’hidrogen, obtingut per mètodes biològics, catalítics o electroquímics. A Naturgy, tot i que tenim projectes relacionats amb totes les tipologies de gas renovable, tenim una aposta clara pel desenvolupament tant de biometà com d’hidrogen renovable.

— Quina diferència hi ha amb el gas natural?

— El seu origen. El gas natural té origen fòssil mentre que el biometà, que és biogàs al qual se li aplica un procés d’upgrading per eliminar el CO2, és de composició similar al gas natural, però amb un origen biològic. D’altra banda, l’hidrogen té unes característiques molt diferents dels altres, posseeix unes excel·lents qualitats energètiques i és molt abundant, tenint en compte que és el principal component de l’aigua, que és inesgotable.

— Com es poden utilitzar?

— El biometà és una energia verda amb balanç nul d’emissions, que és totalment intercanviable pel gas natural, per la qual cosa pot distribuir-se a través de la infraestructura gasista existent i emprar-se amb les mateixes aplicacions energètiques en llars, indústries, comerços i també per a mobilitat en el transport, contribuint a la descarbonització. Així mateix, l’hidrogen pot consumir-se tant de manera directa com a través de la xarxa de gas. Un dels principals usos de l’hidrogen renovable en el curt termini és com a matèria primera, en substitució de l’hidrogen gris que s’utilitza, per exemple, en refineries o indústries productores de fertilitzants.

— Algun ús més?

— A mitjà termini, s’espera un gran potencial d’utilització en el sector de la mobilitat, com a alternativa a la bateria elèctrica per exigències d’autonomia, temps de càrrega o per raons de la capacitat de tones de càrrega. També en la producció de combustibles sintètics, per a la indústria i per a la mobilitat pesada essencialment marítima i aèria, i en la generació de calor industrial.

— Per què és necessària la transició del gas natural als gasos renovables?

— Els gasos renovables són un element clau en la solució del problema climàtic i jugaran un paper crucial per fer el canvi en el sistema energètic, ja que la generació elèctrica renovable no serà suficient per satisfer totes les nostres necessitats energètiques.

“A mitjà termini, s’espera un gran potencial d’utilització dels gasos renovables en la mobilitat, com a alternativa a la bateria elèctrica; i en la producció de combustibles sintètics per a la indústria”

— Com s’haurien d’anar adoptant els gasos renovables?

— Per aconseguir els objectius de descarbonització marcats per Europa és necessari treballar amb un mix de solucions energètiques. A més d’accelerar l’electrificació amb un desenvolupament cada vegada més gran d’energies renovables, els gasos renovables com l’hidrogen o el biometà permeten portar la descarbonització a sectors difícilment electrificables com, per exemple, el sector del calor industrial, i algunes aplicacions de transport (transport pesat, marítim i aeri, per exemple). A Espanya, almenys un 40% de les emissions de CO2 no tenen alternativa electrificable, i és aquí on els gasos renovables ofereixen l’alternativa més eficient. A més, l’ús dels gasos renovables en la infraestructura gasista existent permet ampliar el seu ús a tots els sectors connectats a la infraestructura (edificació, industrial, mobilitat, etc.), i, per tant, és una solució ràpida i eficaç de descarbonització d’aplicació a qualsevol sector.

— Quins beneficis presenten el biogàs, el gas de síntesi i l’hidrogen verd respecte a les fonts d’energia convencionals?

— En poques dècades, totes les nostres necessitats energètiques per a la generació elèctrica, la indústria, el transport o els edificis hauran de venir de fonts sense emissions de carboni. Això requerirà canvis significatius en poc més d’una generació i seran necessàries solucions i polítiques innovadores. I, en concret, els beneficis de la utilització dels gasos renovables enfront dels convencionals són molt nombrosos. Per exemple, serveixen per reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en evitar les emissions de CO2 del combustible. També permeten disminuir la dependència energètica: els gasos renovables es produeixen de manera autòctona. Cal recordar que, en l’actualitat, el 70% de l’energia que es consumeix a Espanya prové d’altres països.

— Entenc.

— Així mateix, els gasos renovables fomenten l’economia circular, ja que contribueixen a la gestió sostenible dels residus agroramaders. Finalment, es pot afegir que generen ocupació i fixen població en zones rurals, que és on es genera la matèria primera per a la producció de biometà, procedent principalment dels residus agrícoles i ramaders.

— A Espanya, s’han de realitzar grans inversions per a la producció i distribució de gasos naturals?

— La utilització de la xarxa de gas existent és la forma més econòmica de transportar i distribuir volums importants de gasos renovables. En l’actualitat, la injecció de biometà a la xarxa és una realitat i està ajudant els nostres clients a reduir la seva petjada de carboni. No obstant això, Espanya està a la cua d’Europa quant al nombre de plantes operatives de biometà, per la qual cosa el potencial de creixement és gran. En el cas de l’hidrogen, és necessari treballar en els límits d’injecció a la xarxa, ja que avui dia no està permesa de manera directa a Espanya i està limitada a una concentració del 5%. Diversos estudis consideren que aquest llindar pot ser superior, per la qual cosa s’espera que en un futur es revisi la normativa d’injecció d’hidrogen a la xarxa. D’altra banda, sí que estan previstes inversions importants per transportar i distribuir hidrogen per al seu ús directe.

— En aquest sentit, Naturgy té en marxa diversos projectes per conèixer els costos de producció dels gasos renovables. Dos d’ells es realitzen a Catalunya, en els municipis de Vila-sana i Cerdanyola del Vallès. Què s’està veient?

— La conclusió és que el biometà és una tecnologia madura i competitiva. L’any 2019, a través del projecte Life Methamorphosis finançat amb fons europeus, Naturgy ja va testar satisfactòriament el biometà produït a la planta de biogàs de Vila-sana en dos vehicles de gas natural comprimit (GNC) i, un any després, el biometà generat es va emportar fins a Saragossa per al seu ús en el transport urbà d’aquesta ciutat. Efectivament, l’ús d’aquest gas renovable pot retirar de circulació vehicles de gasolina, encara que el seu ús ha de ser en vehicles fabricats per poder utilitzar GNC. En els pròxims mesos, adaptarem la planta de biometà instal·lada per injectar 11,8 GWh/any de biometà a la xarxa de distribució de gas, equivalent al consum anual de 3.150 llars. En el cas de la planta de biometà de Cerdanyola del Vallès, el biogàs es genera en el dipòsit clausurat de residus municipals Elena, i ha representat una inversió de 2,2 milions d’euros. La planta de Cerdanyola del Vallès produeix 12 GWh/any de biometà, la qual cosa equival al consum anual de 3.200 llars.

“El biometà és una tecnologia madura i competitiva”

— La companyia també està posant en marxa projectes que injecten biometà a la xarxa de Nedgia, filial encarregada de la distribució de gas natural. Com estan funcionant?

— Actualment, comptem amb dues plantes en operació que estan injectant biometà a la xarxa de Nedgia, la de Cerdanyola esmentada anteriorment i la planta de Bens, a La Corunya, que aprofita els llots produïts en l’estació depuradora d’aigües residuals per produir biometà. La distribució de biometà és igual de segura que la del gas natural, ja que, per poder injectar biometà, aquest ha de complir unes especificacions de qualitat mínimes, que siguin intercanviables amb el gas que circula per la xarxa. Cal destacar la capacitat de Nedgia per dur a terme aquest tipus de projectes gràcies a la fortalesa de la seva xarxa de distribució, la qual està preparada per poder distribuir gasos renovables gràcies a les inversions realitzades en els últims anys.

— Quina és la inversió que preveu Naturgy per potenciar els gasos renovables en el seu dia a dia?

— En el nostre pla estratègic, ens hem fixat l’objectiu de producció d’1 TWh de gasos renovables l’any 2025, apostant tant pel biometà com per l’hidrogen renovable, amb un model de desenvolupament basat en la col·laboració multisectorial i les aliances. Quant al desenvolupament del biometà, les plantes que ja tenim injectant han suposat una inversió pròxima als 5 milions d’euros, la qual cosa mostra el compromís de Naturgy amb el desenvolupament d’aquest vector energètic. L’alt potencial de producció de biogàs a Espanya, així com els objectius establerts en el Pla RePower EU ens animen a continuar apostant per noves plantes de biometà, més grans i que requeriran més inversió, com a solució immediata per disminuir la dependència energètica dels combustibles fòssils.

— I, en el cas de l’hidrogen?

— A Naturgy, estem prestant especial atenció a la reconversió de les nostres centrals tèrmiques de carbó en zones de transició justa, concretament a les centrals tèrmiques de La Robla (Lleó) i a la de Meirama (Galícia), on estem generant noves oportunitats a zones que han quedat afectades pel canvi de model energètic. Estem treballant a crear hubs de producció d’hidrogen verd, a través d’electricitat produïda per parcs eòlics o fotovoltaics pròxims. Amb aquests projectes pretenem desenvolupar la producció d’hidrogen renovable a gran escala, promovent un salt quantitatiu quant a grandària d’electrolizadores, promovent el pas del rang del MW a desenes/centenes de MW, necessari per desenvolupar economies d’escala que viabilitzin la producció d’hidrogen verd i, per tant, optimitzar costos i rendiments. Són projectes ambiciosos, que compten amb la participació d’altres empreses, i que esperem que siguin secundats des de les administracions per al seu desenvolupament.