El Sincrotró Alba ajudarà a l’ESA a trobar forats negres

D’aquí a deu anys, l’Agència Espacial Europea (ESA) llançarà Athena, un telescopi de raigs X que ha de servir per descobrir forats negres amagats en la immensitat de l’espai i que s’espera que sigui el més gran que mai abans s’ha construït. Fins que això passi, s’han de superar moltes fases. Una d’elles passarà per Cerdanyola del Vallès, on es troba una infraestructura científica clau i capdavantera per a la recerca. Des del Sincrotró Alba es faran proves que simularan el funcionament d’aquest telescopi a l’espai, amb l’objectiu de garantir l’èxit de la missió quan es posi en marxa.

Per poder fer aquestes proves, el sincrotró fa un any que dissenya una nova línia de llum a les seves instal·lacions, que es dirà Minerva, nom que els romans van donar a la deessa grega Atenea, en referència al telescopi. Aquesta serà la primera línia que es construeix a la infraestructura catalana que està dedicada a investigar l’espai i la primera del món centrada en la producció de satèl·lits, exposa el cap d’Enginyeria d’Alba, Joan Casas.

En concret, l’Alba actuarà com una plataforma de prova durant l’assemblatge i caracterització del mirall que hi haurà a l’interior del telescopi. Aquesta peça, al seu torn, estarà formada per més de 600 mòduls de mirall, que són els que permetran aconseguir la resolució necessària perquè el telescopi analitzi l’espai. El sincrotró permetrà fixar aquests mòduls en la seva posició òptima. Els resultats que obtinguin des de Cerdanyola serviran a l’empresa holandesa Cosine, que serà l’encarregada de fabricar els miralls d’Athena.

El disseny final de la nova línia s’està a punt d’aprovar i, quan es faci, s’haurà de començar a muntar, amb la previsió que entri en funcionament l’any que ve. Casas calcula que trigaran entre tres i quatre anys a col·locar els 600 mòduls que integraran el futur mirall del telescopi. La definició i la construcció de la línia ha suposat una inversió de 2,5 milions d’euros, amb 1,5 milions aportats pel Ministeri de Ciència i Innovació i el milió restant per l’ESA. A aquesta xifra se li sumarà el contracte que rebrà l’Alba per a l’explotació de la línia durant deu anys.

L’Alba accelera el seu creixement

L’Alba es va inaugurar el 2010 amb un total de set línies de llum, cadascuna amb una tecnologia i finalitat determinades. Aquestes línies reben la llum que es genera amb l’acceleració dels electrons i que serveix per analitzar mostres i obtenir informació a través de la interacció que es genera. La biologia, la medicina, la nanotecnologia, el medi ambient o l’energia són algunes de les àrees de recerca que cobreix el sincrotró, a les quals ara se suma l’espai.

Després d’un període inicial sense sumar més línies de llum, el sincrotró porta des de 2014 guanyant una nova línia cada any, assenyala la directora de l’Alba, Caterina Biscari. Actualment, ja hi ha vuit operatives i aquest any començaran a funcionar dues més. A tot això, s’afegiran Minerva i dues línies més en construcció.

“Hi ha espai per a moltes línies”, subratlla Biscari, afegint que aquest creixement s’acompanya en la transformació de l’Alba en un sincrotró de quarta generació —ara és de tercera—. Aquesta millora de les instal·lacions permetrà generar una llum més brillant i una anàlisi més avançada. La construcció del nou sincrotró, l’Alba II, es preveu que comenci aquest any i acabi el 2028.