Com que sembla ser que això del coronavirus no s’acaba, diversos estats del món fan això que se’n diu “prendre mesures”. A Austràlia, a part de fer obligatòria la vacuna en algunes professions, els no vacunats no podran entrar als restaurants. A Àustria es confinarà els no vacunats, excepte si han d’anar a treballar o a comprar. A Singapur els no vacunats es paguen les despeses mèdiques.
De totes aquestes mesures —segur que n’hi haurà d’altres— la que em sembla més lògica i proporcionada és la de restringir algunes activitats als no vacunats, com fan a Austràlia. No poder anar al restaurant, al bar o a la discoteca si no t’has vacunat em sembla lògic, perquè d’aquesta manera no poses en perill aquesta activitat econòmica. L’austríaca em sembla difícil de complir, tot i que ja han anunciat que hi haurà controls policials. La de Singapur, en canvi, em sembla una mala idea. Si els no vacunats que entrin a l’hospital s’han de pagar les despeses, s’haurien de pagar les despeses els fumadors amb malalties de pulmó? Els bevedors amb malalties de fetge o pàncrees? I els no vacunats d’altres malalties, si les agafen? Hauríem, en fi, de pagar-nos les despeses mèdiques els que no ens hem vacunat de la grip?
Sento al meu voltant tot de gent vacunada que troba bé aquesta mesura de Singapur (deien a la ràdio, fa uns dies, que els dos únics pacients greus ingressats a l’uci d’un hospital de Barcelona no estaven vacunats). El que no entenc, sincerament, és que si en un país com Singapur poden decidir prendre aquesta mesura de fer pagar als no vacunats les despeses mèdiques, tant per tant i posats a no ser ètics, com és que no obliguen a vacunar-se a tota la població?
