Sir John Elliott a Barcelona

[dropcap letter=”L”]

a saviesa de l’historiador Sir John Elliott, Regius Professor a la Universitat d’Oxford, es manifesta amb la claredat i la memòria privilegiada dels clàssics. John Elliott ja és un clàssic, no tan sols de l’hispanisme sinó de l’ofici d’historiar. Excepcional coneixedor de l’historia de Catalunya, recordava a Foment del Treball, sota el retrat de Carles III, una tarda dels anys cinquanta a l’Empordà amb Josep Pla i en Jaume Vicens Vives que va ser la seva guia per les tortuositats catalanes del segle XVII. El passat dia 5, a l’escenografia d’un diàleg proposat per la Societat d’Estudis Econòmics i el Club Tocqueville, a l’empara de Foment del Treball, amb el seu to pausat i en un castellà molt precís, va evocar les circumstàncies de la Guerra dels Segadors, que no va ser un intent d’independència perquè es vivia en una monarquia composta: aquella revolta catalana era contra el comte-duc d’Olivares que creia que Catalunya era més rica del que era en realitat i li demanava major contribució per sufragar la guerra contra França.

En què s’assembla aquella Guerra dels Segadors amb les propostes independentistes d’avui? «La història es repeteix moltes vegades, tot i que no de forma exactament igual. Per exemple: ja a la primera meitat del segle XVII hi havia grans divisions dins la societat catalana, i això és quelcom que continua avui»

Sir John creua les cames i assenteix quan se li diu que la qualitat dels nous historiadors d’Espanya fa gairebé innecessari l’hispanisme. Evoca les seves llargues hores a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, quan preparava la seva tesi «La revolta dels catalans» als anys cinquanta. En què s’assembla aquella Guerra dels Segadors amb les propostes independentistes d’avui? «La història es repeteix moltes vegades, tot i que no de forma exactament igual. Per exemple: ja a la primera meitat del segle XVII hi havia grans divisions dins la societat catalana, i això és quelcom que continua avui». Afegeix que una Catalunya independent sense aliats a l’exterior no podria sobreviure. Sir John adverteix els riscos de l’excepcionalisme.

Hi ha un toc de benevolència en la saviesa de Sir John, una intel·ligència finíssima, també capaç de diplomàcia consumada, amb un sentit ràpid d’humor. La seva fascinant defensa de la història comparada es converteix en pràctica magistral a les seves vides paral·leles de Richelieu i Olivares, la biografia dels quals és per a molts la seva obra mestra, i ara amb l’acarament entre Escòcia i Catalunya – que serà publicat a Barcelona a l’estiu. Per a Elliott hi ha una gran diferència: Escòcia va ser independent durant segles, mentre que Catalunya pertanyia a la Corona d’Aragó. Per això –diu– totes les generacions tenen l’obligació de revisar la seva història de forma crítica, més enllà dels mites. Per altra banda, mentre el gaèlic ha desaparegut de la vida escocesa, la llengua catalana perviu i segons els historiadors romàntics va constituir l’element essencial de la identitat de Catalunya. Una altra diferència és la participació escocesa a l’auge de l’imperi britànic, mentre que Catalunya no està present a l’Imperi de les Índies, fins i tot, precisament, el seu tram final i és quan els catalans del segle XIX dominen l’economia cubana.

Del que es tracta és que els historiadors desmitifiquin la Història. És una de tantes lliçons magistrals de John Elliott

Als seus vuitanta-vuit anys, Elliott manté una agilitat mental que va mantenir l’atenció permanent dels assistents a la seva intervenció a l’auditori de Foment. Res del passat sembla ser-li aliè i d’aquí va i ve per entendre millor el present. Pel que fa al «Procés», internacionalment sembla haver triomfat –de manera inicial– la propaganda basada en la falsificació dels greuges soferts pels catalans. Més tard, afegeix que els nacionalismes actuals són el nou populisme. A Gran Bretanya –explicava– l’eslògan més eficaç dels partidaris del Brexit era Take control, un gir típicament populista, especialment quan hi ha greus crisis econòmiques. En donar-se la distància creixent entre la gent i els governs centrals, tant com les grans corporacions supranacionals, apareix un buit que ara ha ocupat el populisme. Del que es tracta és que els historiadors desmitifiquin la Història. És una de tantes lliçons magistrals de John Elliott, la adolescència va transcórrer a les aules d’Eton. Doctor «honoris causa» per un bon grapat d’universitats espanyoles, premi Princesa d’Astúries, està passant uns dies a S’Agaró, amb la seva dona Lady Oonah, entre el sol i la pluja, donant-li voltes al sentit de la seva pròxima obra.