Slow Food, menjar amb consciència

A Barcelona, Slow Food Vázquez Montalbán (www.slowfoodbcn.cat) existeix desde 2005 i desde fa 5 anys Daniele Rossi n’és el seu president. Durant aquests anys han treballat amb intensitat per fer arribar al màxim de gent possible el seu missatge. “La paraula bo és  fonamental; quan una cosa és bona la tornarem a comprar, si no ho és ja no la comprarem i la disfrutarem, que és del que es tracta i volem potenciar: gaudir del que mengem. Net parla més d’ecologia; els aliments no han de portar contaminants, han de ser el més naturals possible, però també han de contaminar el mínim. Com menys quilòmetres de transport necessitem per consumir un aliment, menys contaminació. I aquest punt ens porta directament a la proximitat. Al nostre voltant tenim productes i productors de primera qualitat que ens estan esperant per crear un teixit social impossible d’establir en les grans superfícies. I el just fa referència a tots aquests productors que s’han de guanyar un sou digne i d’aquesta forma poder engrescar també les noves generacions, la seva tasca és bàsica”.

Aquestes paraules són el carburant del convivium barceloní Slow Food que agafa embranzida gràcies sobretot a la consolidació del Mercat de la Terra que setmanalment obre, cada dissabte de 10:00 a 16:00, als jardins de les Tres Xemeneies al Poble-Sec.

El mercat va començar en format mensual. “Van ser 10 anys de picar portes, i la resposta sempre era negativa, a Barcelona està prohibit vendre al carrer de forma ambulant, fins i tot de forma periòdica.  Semblava que volíem fer no sé què? Fins i tot el Carlo Petrini va arribar a dir que a Barcelona era més fàcil vendre drogues que pomes, sempre amb la seva contundència característica. Però durant uns quants anys teníem aquesta sensació. Només volíem un mercat directe amb el productor, res més, però estava prohibit”.

Ara aquest mercat s’ha convertit en la punta de llança del moviment barceloní. Allà és on concentren totes les seves activitats, el mercat és un lloc on constantment passen coses i aquesta és la voluntat dels seus organitzadors. “Els dos mesos de calçotades urbanes han tingut un èxit rotund, ho hem petat vaja. Els calçots ecològics, el romesco ecològic i el pa del forn ecològic de Santa Madrona han agradat molt”. La varietat de la gent que va al mercat és un altre dels valors que destaca el Daniele Rossi. “Tenim visites de tot tipus: els que s’acosten a fer el vermut, d’altres que venen a escoltar música, famílies que porten els nens a l’espai de jocs, als tallers, aquesta varietat ja ens va bé. Perquè sabem que després sempre venen aquell centenar de persones que tot i que plogui estaran allà dissabte rere dissabte perquè allà saben que trobaran aquell producte de qualitat i preu just”. Precisament el preu és al que de vegades s’aferren aquelles persones potser més escèptiques amb aquests tipus de moviments. “Serà car si entre el productor i qui el ven tens quatre intermediaris. Però si tens el tracte directe amb el productor, de vegades és més econòmic que un producte convencional” .

El mercat està donant fruits molt positius i les institucions ara sí que s’estan involucrant. De fet, el consistori barceloní ha preguntat als responsables d’Slow Food Barcelona la possibilitat d’obrir un segon mercat de la Terra en una altra ubicació. “El següent pas per seguir amb la difusió d’Slow Food serà una guia de Barcelona i voltants, en format paper i aplicació, on sortiran tots aquells bars, restaurants, botigues, menjadors escolars, aquells que s’han anomenat Km0 (de proximitat) però ampliat. Aquesta terminologia ha agafat massa volada, hi han bancs Km0, cotxes… Pensem que pot cridar a la confusió. Fins ara han estat Km0 Slow Food, però amb l’aparició de la Guia només seran Slow Food”. Un restaurant Km0 havia de tenir com a requisits bàsics 6 plats Km0 i el 80% dels vins catalans de la carta. “Ara busquem un plus més; llocs amb tradició, amb un vincle amb el territori. Busquem llocs típics però no falsos. Aquell bar que des que va obrir fa les mateixes tapes o plats. Aquelles braves de sempre, una mica més de consciència d’artesania, que existeix i que potser fins i tot els mateixos restauradors i botiguers no saben que són Slow Food, però ho són. Si obrim la base el nostre missatge arribarà a més gent que al final és el que busquem. La idea és fer una guia gastronòmica inclusiva i no exclusiva”.

En aquesta guia hi sortiran uns 140 o 160 locals slow food, encara hi estan treballant. La seva intenció es presentar-la al novembre al Parc Agrari del Prat del Llobregat, a l’espai de la Ricarda, amb la presència de Carlo Petrini. “També aprofitarem i premiarem amb 30 o 35 cargols (el cargol és el símbol del movimet SlowFood) aquells locals que siguin més Slow Food, els que tinguin una consciència més àmplia. Creiem que això pot incentivar a la resta a mirar-s’hi més de cara el futur”.

El moviment Slow Food Barcelona Vázquez Montalbán no s’atura i ja té en ment noves fites. “Després del mercat i de la guia un objectiu interessant seria començar a fer pressió perquè els productes de proximitat i ecològics no estiguin etiquetats i els que  no són ecològics i no són de proximitat sí que ho estiguin. Però el que no és negociable és renunciar a seguir engrescant a la gent a través de la consciència”.

MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN I l’SLOW FOOD

Manuel Vázquez Montalbán va ser soci d’Slow Food a la Toscana, una de les zones més potents del moviment a Itàlia. Va ser un dels primers catalans a formar-ne part. De fet va escriure sobre gastronomia, sobre els plats catalans i les seves meravelles. Era un amant confés del menjar bé i saber-ne disfrutar. “Quan parlava de les propietats gustatives del pa amb tomàquet potser no li interessava tant d’on venia aquell tomàquet però era un bon vivant de la gastronomia. Fins i tot va conèixer personalment el Carlo Petrini”, ens explica el Daniele Rossi, cofundador del moviment Slow Food Barcelona que juntament amb Chiara Bombardi, l’altra alma matter del grup de treball de Barcelona van pensar que el nom de l’escriptor podria encaixar. “Vam demanar permís a la família i ja està, només ens quedava començar a escampar el missatge”.