Entre grans estands de països i ciutats de tot el món, on predominen els vestits jaqueta i les encaixades de mà, Smart City Expo World Congress (SCEWC) ha reservat un espai exclusiu per a empreses emergents aquest any. El saló sobre ciutats intel·ligents, organitzat per Fira de Barcelona, ha omplert 1.000 metres quadrats de petits taulells on les startups expliquen les seves innovacions, reparteixen targetes i, si tenen sort, tanquen negocis. No només és una qüestió de concentració en expositors compartits, sinó que també afecta l’estil, amb les corbates i els maletins veient-se substituïts per samarretes i dessuadores segellades amb els logos d’unes marques encara incipients. Sobre una moqueta diferent, més de 80 startups participen en aquest nou espai al llarg dels tres dies que dura el saló, des del dimarts fins al dijous en el recinte firal de Gran Via.
Smart City Expo fa anys que posa el focus en àmbits concrets de les ciutats del futur, fixant-se especialment en aquells que ara més contaminen. Són la mobilitat, la construcció i l’economia blava, que compten amb programacions paral·leles a dins del mateix saló i que també s’han convertit en els protagonistes de les propostes de les startups. A diferència d’altres congressos, les empreses emergents que s’han instal·lat aquests dies al pavelló 3 del recinte firal de L’Hospitalet de Llobregat no fugen d’estudi, i proposen solucions, la majoria, senzilles i realitzables. S’allunyen d’una tendència massa habitual en l’ecosistema emprenedor de, simplement, digitalitzar alguna cosa que encara no ho està, i van a totes per buscar nous camins per fer front a l’emergència climàtica.
Sembla fàcil el que diuen, fins i tot obvi, però la gràcia és haver-ho pensat primer. Un exemple és el que planteja l’holandesa The Great Bubble Barrier. És això, una frontera de bombolles a rius i canals de ciutats per evitar que la contaminació arribi a mar obert, segons explica Annemiek Zeelen. Pot semblar un miracle, però no, la companyia aconsegueix frenar residus com ara cigarrets, embolcalls de caramels, gots, ampolles i bosses, desviant la seva trajectòria a una zona habilitada per recollir-los i fer el que s’havia d’haver fet des d’un principi, tirar-los a les escombraries. El que més troben és porexpan. Tot això, sense afectar les migracions dels peixos ni a la circulació de vaixells. Ja operen a ciutats de Països Baixos com Amsterdam, Harlingen, Katwijk, Wervershoof, on han arribat a recollir pilotes, cadires, cascos, taules de surf i fins i tot un arbre de Nadal, amb la decoració encara posada. També es troben a Portugal, a Porto.
Si les bombolles les coneix tothom, la fotocatàlisi, entesa com una fotosíntesi artificial, pot sonar més tècnica però tampoc és res nou. La italiana Wiwell posa el focus en aquest procés per netejar l’aire de pol·lució i virus, havent desenvolupat aquesta pota amb la covid, però també per eliminar les males olors. Una fina pel·lícula de plàstic fa tot això quan entra en contacte amb la llum, sigui natural o artificial, com ja està veient Coca-Cola en els cartells que penja per les ciutats i els autobusos que circulen per la ciutat natal de la firma. Però també s’està col·locant a mobles, cases, oficines i cotxes, així com els espais per a mascotes, aquí pensant més en les males olors.
Això de reutilitzar les coses se sap també fa temps, però és veritat que encara queda molt per reciclar. Això van pensar des de Sustein quan van visitar una planta de residus i van veure com les mascaretes, les bates i les ampolles de medicaments dels hospitals es cremaven després d’esterilitzar-los. Així van decidir recuperar-los per usar-los com a aïllament acústic i tèrmic per a cases o edificis, segons explica Lucía Carrasco. El seu material el compren empreses de construcció, una de les indústries més contaminants. És una de les companyies amb seu a Barcelona que participen a la zona d’innovació del Smart City Expo. Immersa en una ronda de finançament, vol captar recursos per fer créixer l’equip i internalitzar la producció.
Si ningú dubta que reciclar és bo, encara menys que caminar també ho és. Basant-se en aquest coneixement popular i volent reduir les emissions del transport, la sueca Walking Talking proposa una app per organitzar reunions de treball mentre es camina. Tal com recorda Linnea Arvidsson, l’empresa s’havia dedicat a planejar molts team buildings amb reunions de cap de setmana, excursions al bosc o jocs, però van veure que no acabava de funcionar i que, a més, implicava desplaçar-se, la qual cosa acabava generant més contaminació. Amb tota aquesta experiència, ara aposten per aquest nou tipus de reunions, cara a cara, aprofitant per exercitar-se una mica i no quedar-se tan tancats. A l’app es poden prendre notes del que es parla per no oblidar-se de res.
Presents a tot el saló
Aquesta ha estat la primera prova per a la nova Innovation Area, acompanyada de molt a prop pel Barcelona Tech Summit, espai organitzat per Barcelona Activa amb una quarantena de startups més. Aquí les inquilines han estat spin-offs científiques i tecnològiques com Aortix, Bamboo Energy, Colorsensing, Ephion Health, Jolt o Keybotic. Smart City Expo segueix així el camí d’altres grans salons com el Mobile World Congress (MWC), on el que va començar com un pilot, amb startups aconseguint entrar a la gran fira de la indústria del mòbil a través del 4 Years From Now (4YFN), ha crescut tant que ha acabat completament diferenciat de la seva matriu. Així mateix, l’Integrated Systems Europe (ISE), el principal saló de la indústria audiovisual, preveu també disposar d’un espai propi per a empreses emergents a l’edició de 2025.
Smart City Expo segueix així el camí d’altres grans salons com el MWC o l’ISE
Tot això sense oblidar que, a la resta del Smart City Expo, altres empreses emergents s’encaixen en els estands de països i ciutats, ampliant l’abast i representant una prova més que l’ecosistema emprenedor ha vingut per quedar-se. Aquí es troba Neuralport a l’expositor del Japó. Acompanya a la Japan External Trade Organization (JETRO), organització similar a ICEX o Acció, per posar el focus a tot el país i ensenyar que hi ha vida més enllà de la immensa Tòquio, amb activitat emprenedora radicada a la tradicional Kyoto o l’emergent Osaka. Neuralport es troba a prop de la segona urbs, a Kobe, amb una solució d’ulleres de realitat virtual per mesurar el nivell d’estrès que vol arribar a hospitals.
Amb 1.100 expositors i 850 ciutats representades, la fira també acull a grans multinacionals com Microsoft i companyies locals com Sorigué i Moventis. Algunes com Bioo, amb seu a Viladecans, miren de molt a prop a les startups. Amb un dels grans estands, la companyia compta ara amb projectes a Taiwan, Singapur, Corea i els Estats Units, i va començar com elles, presentant-se a cites com Smart City Expo o el MWC per donar-se a conèixer i captar clients. Des de fa anys és una de les firmes que més espai ocupa en aquests salons amb uns interruptors biològics que són plantes, sempre captant l’interès d’uns assistents que els costa creure’s que prement un arbre de jade es pot encendre la llum.
