Fa 11 anys, Fira de Barcelona va apostar per crear un saló sobre ciutats intel·ligents, en un moment en el qual aquest terme semblava una mica futurista i només preocupava a les grans corporacions. Amb el suport dels ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, el congrés s’ha acabat convertint en la referència sobre innovació urbana a nivell internacional, després que altres esdeveniments similars en ciutats com Amsterdam, Nova York o Singapur no acabessin de funcionar. L’Smart City Expo World Congress no només lidera, sinó que també s’exporta per tot el món, anant-se’n fins als Estats Units, el Brasil, l’Argentina, Qatar o la Xina.
Després de la pandèmia, quan va semblar que les ciutats entraven en crisis i tothom volia fugir a zones rurals, el saló reivindicarà el poder de les urbs, però també abordarà com fer-les més amigables i com solucionar realitats que les ofeguen, com la gentrificació i la massificació turística. Des d’aquest dimarts fins al dijous a Fira Gran Via, l’Smart City Expo preveu comptar amb la participació de 800 expositors i rebre a més de 20.000 assistents. Entre els més de 400 experts internacionals que vindran, hi haurà la professora de Matemàtiques de les Ciutats a la University College London Hannah Fry o la professora de Disseny Arquitectònic a la Universitat de Princeton Liz Diller. També serà destacada la conferència de Vitaly Klitschko, l’alcalde de Kyiv (Ucraïna), qui visitarà el congrés per explicar com la seva ciutat s’ha hagut de preparar tecnològicament per sobreviure durant la guerra amb Rússia.
— A què ens referim quan parlem de smart cities?
— Una ciutat intel·ligent és aquella que fa que els seus habitants tinguin una vida millor i més sostenible, i que gestioni eficientment els seus recursos. En el món, no només a Europa, cada vegada hi ha més gent que viu a les ciutats i no en el món rural, i es genera un estrès sobre els diferents recursos disponibles: es necessiten carreteres i edificis, cal portar l’aigua, la llum, el gas… Tot això no és fàcil si no planifiques i si no gestiones de manera molt eficient el que ja tens. Un exemple bàsic, les canonades: pots perdre el 30% de l’aigua que es mou; en canvi, amb solucions intel·ligents, pots detectar on estan les fuites, actuar ràpid i deixar de perdre el 30% de l’aigua.
— L’Smart City Expo ja ha superat la dècada. Com ha evolucionat el concepte de ciutats intel·ligents durant aquest període?
— A l’Smart City Expo de 2011 es parlava bàsicament de tecnologia i d’aplicar sensors arreu. Es van anar desenvolupant aquests dispositius que, en aquell moment, gairebé ni existien, però després, a la pràctica, el que es va fer va ser posar al ciutadà al centre. La tecnologia es va convertir en un mitjà i no en un fi en si mateix. Es va passar a pensar com la tecnologia pot ajudar a les persones: no cal posar sensors pel simple fet de fer-ho, sinó que realment han de servir per millorar la nostra qualitat de vida i donar-nos oportunitats de desenvolupament a les persones i de negoci.
— Què és el que va provocar aquest canvi de visió?
— Al principi, era una conversa que estava molt liderada per grans corporacions com IBM, Telefónica, Siemens o Schneider Electric. Es van adonar que la tecnologia s’havia d’aplicar a nivell urbà perquè els ciutadans cada vegada estàvem més tecnològicament preparats, però a les ciutats els hi costava seguir. Era una iniciativa molt privada fins que els ajuntaments i els governs es van adonar que era una tendència imparable. Aquí és quan van prendre el lideratge i, en aquest moment, es va posar a la persona en el centre i es va pensar quines eren les seves necessitats. El ciutadà vol poder interactuar amb l’administració de manera digital i vol tràmits molt més ràpids, però també vol saber quant trigarà l’autobús a arribar o vol pagar amb una sola targeta tot el transport públic. Tot això ara ho donem per fet, però fa 11 anys no era així. I, evidentment, a altres parts del món encara no s’està aplicant.
— I, ara, què és el que està per venir?
— Moltes de les nostres ciutats estan pensades per a l’ús dels cotxes. A la mateixa Barcelona, el 60% de l’espai públic està dedicat a ells. Tot això, a la ciutat intel·ligent del futur pròxim, canviarà. L’espai públic s’ha de tornar a recuperar per tenir una ciutat molt més amigable amb les persones. A vegades, són coses tan bàsiques com tornar al passat. Abans, podíem jugar al carrer i ara és una mica complicat. Hi ha espais on això ja està passant. Per exemple, aquí hi ha un cas molt evident que és el de les superilles, que s’estan mirant i imitant a altres ciutats del món. Times Square de Nova York ha fet un canvi molt fort i no deixa de ser una gran superilla, es van inspirar molt en el que van veure a Barcelona per fer-ho.
“L’espai públic s’ha de tornar a recuperar per tenir una ciutat molt més amigable amb les persones”
— La capital catalana com es posiciona en el rànquing de ciutats intel·ligents?
— Barcelona és un gran referent. La ciutat i la seva metròpolis tenen una grandària i una idiosincràsia que és molt traslladable a altres urbs del món. És a dir, quan veus que a Estocolm es fan solucions de sostenibilitat, després és més difícil que es provi a Colòmbia o a Delhi, perquè hi ha una cultura i un tamany de ciutat que fan que no sigui tan exportable. O, quan veus grans innovacions a Xangai amb l’ús massiu intel·ligència artificial, està bé, però no és fàcilment traslladable. En canvi, tot el que fem a Barcelona és potent perquè es pot exportar a altres llocs i, per tant, és un gran exemple d’implementacions que acabem veient a altres llocs del món.
— El saló ajuda a la ciutat a ser un referent en aquest aspecte.
— Estem acostumats a tenir esdeveniments molt importants com el Mobile World Congress o l’ISE, però l’Smart City Expo és un esdeveniment que hem creat des d’aquí, on es quedarà, i estem aconseguint que Barcelona sigui la capital del món en ciutats intel·ligents. Hem vist com ha suposat la creació de molts llocs de treball al territori i com s’està generant un efecte crida, amb l’arribada de representants de més de 700 ciutats de tot el món que venen a reunir-se amb els seus homòlegs, però també aprofiten per veure què passa a Barcelona. Tot això, cal protegir-lo, mantenir-lo i animar perquè continuem creixent.
— Després de l’Smart City Expo 2021, el primer presencial després de l’arribada de la covid, com es presenta aquesta edició?
— Tornem a tenir la participació de més de 20.000 persones que vindran de tots els països del món, exceptuant de la Xina, que segueix una política covid zero i no permet viatjar. Per a nosaltres, això té un impacte, perquè teníem molta presència xinesa a l’esdeveniment. Dit això, serà una gran edició perquè el sector continua creixent. La realitat és que, a mesura que la població mundial viu cada vegada més en ciutats, aquestes han de ser més eficients i sostenibles, i l’única solució és fer que siguin ciutats intel·ligents perquè si no l’ús dels recursos s’extrema i és complex. La tecnologia ens ajuda també en la governança de les ciutats.
— Preveuen acostar-se a les xifres de participació prepandèmiques.
— Sí, a més dels més de 20.000 visitants, hi haurà més de 800 expositors, més de 400 speakers i més de 100 site events. Són xifres semblants a les de 2019. El món es torna a reunir a Barcelona per fer un planeta més sostenible.
— La mobilitat urbana és un àmbit que cada vegada genera més negoci i discussió a les ciutats. En el saló de l’any passat es va estrenar un espai dedicat exclusivament a això, continuarà guanyant terreny?
— En el marc de les ciutats intel·ligents, hi ha diferents àmbits que són clau. Un d’ells és la mobilitat i vam fer un pilot amb Tomorrow.Mobility l’any 2021. Enguany ja és un esdeveniment a major escala, creix en dimensió i participació. També alberguem Puzzle X, un esdeveniment dedicat als nous materials, bàsicament de contingut, i ara es consolida. A més, en aquesta edició, posarem el focus en l’àmbit de l’edificació, tant intel·ligent com sostenible, amb Tomorrow.Building. Ara mateix, els edificis generen gairebé el consum del 30-35% del CO2 a les ciutats. De la mateixa manera que la mobilitat era un tema que calia tractar, amb l’edificació, passa exactament el mateix. Si volem viure en un món millor, més sostenible i habitable, cal canviar com fem els edificis, com es gestionen la seva eficiència energètica, com els utilitzem… És un tema que és clau perquè hi ha una necessitat, però també hi ha una oportunitat. Existeixen moltíssims esdeveniments de construcció en el món, però nosaltres volem focalitzar-nos en com canviar la manera d’edificar.
“El Tomorrow.Mobility aquest any ja és un esdeveniment a major escala, creix en dimensió i participació”
— En quins altres aspectes urbans es pot incidir des del punt de vista de la sostenibilitat?
— També posarem el focus en l’economia blava amb Tomorrow.Oceans, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Port de Barcelona. Es tracta d’un sector molt gran, en el qual hi ha una sèrie d’esdeveniments que parlen sobre l’economia marítima. Però tots sabem que existeixen una sèrie de problemes, com les tones de plàstic que hi ha al mar. Aquí també hi ha una oportunitat, amb el suport del programa de Smart Ports, per fer una cosa molt especial que no es realitzi a cap altre lloc.
— Per què els edificis urbans o l’economia blava?
— Quan existeix un nou sector, has de tractar el contingut. La majoria són projectes, powerpoints, idees. Has de començar a discutir-lo per desenvolupar-lo, validar les hipòtesis que es puguin tenir i començar a implementar-les. La base sempre és un congrés potent i, a partir d’aquí, s’anirà desenvolupant l’aplicació i després arribarà al negoci, per tant, la zona expositiva. És el que ens ha passat amb l’Smart City Expo.
