La societat civil reclama més col·laboració publicoprivada als alcaldables

Un centenar d’entitats de la societat civil han participat en l’elaboració d’un manual per als candidats a l’alcaldia de Barcelona en el qual han recollit les seves opinions sobre la ciutat que volen que construeixin en el pròxim mandat. La petició que més es repeteix en les seves pàgines és la de més col·laboració publicoprivada, reclamada des dels diferents sectors que s’han analitzat: les infraestructures, l’activitat econòmica, la cultura i el tercer sector. “Ho aconseguirem, n’estic convençut”, ha sostingut Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona, un dels integrants de ProBCN.

Començant per les infraestructures, on s’ha inclòs la mobilitat i l’habitatge, es demana que Barcelona tingui una òptica metropolitana i sigui sostenible, però garantint que ho faci a nivell econòmic, social i mediambiental. L’encarregat d’explicar aquest bloc dels deures que li posa la societat civil al futur alcalde o alcaldessa ha estat el director general de l’Institut Cerdà, Carles Cabrera. Tot i que Cabrera ha reclamat que el transport públic sigui l’eix central de la mobilitat, ha emfatitzat la necessitat de facilitar la circulació de tots els vehicles i aprofitar els avantatges que ofereix cadascun. També ha demanat una solució per a Rodalies i l’Aeroport de Barcelona, i finalitzar el Corredor Mediterrani.

A la pota econòmica, liderada per Rethink BCN i Tech Barcelona, s’ha insistit en la importància de generar consensos a la ciutat. “Cal millorar la interlocució entre empreses i administracions”, ha defensat Fèlix Riera, el director de Rethink BCN, “identificant les empreses com les claus per decidir les polítiques”. Miquel Martí, el conseller delegat de Tech Barcelona, ha lloat l’equilibri entre sector públic i privat “poc comú” a nivell europeu que es dona a la capital catalana, però ha advocat per seguir endavant: “Estem a mig camí. Si no continuem nedant, no competirem”. Segons ell, el model emprenedor local s’ha de basar a fomentar la marca, “és el millor actiu que tenim”, el talent i l’ecosistema existent.

L’àmbit econòmic s’ha complementat amb una anàlisi del comerç i el turisme. La directora general de Barcelona Oberta, Núria Paricio, ha reiterat la petició de més col·laboració publicoprivada, afegint que també creu que es requereix una ciutat assequible i ben comunicada, avisant que hi ha botigues que poden perdre un 40% dels clients perquè no poden accedir a la ciutat fàcilment amb cotxe. Així mateix, Paricio ha demanat posar en valor les terrasses de la capital catalana: “Formen part del nostre ADN”. D’altra banda, el president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, ha apostat per captar més esdeveniments internacionals i donar una solució a espais de la ciutat com Montjuïc, la Rambla, el Paral·lel i els entorns de la Sagrada Família. També ha defensat que hi hagi més punts on els autobusos turístics puguin descarregar visitants.

Des de la cultura, sorpresos de ser presents en un debat com aquest, la presidenta de l’Associació d’Empreses del Teatre de Catalunya (Adetca), Isabel Vidal, ha reclamat que “la cultura sigui un pilar estratègic i no tàctic”, amb el sector públic i privat unint esforços per promoure iniciatives que uneixin tradició i innovació, respectin les característiques autòctones i es doni una oferta variada.

L’últim ha estat el tercer sector, representat per Enric Canet, portaveu del Casal dels Infants. “Hi ha una altra ciutat”, ha recordat, denunciat que les lleis de mercat generen desigualtats. “Us demano sensibilitat”, ha subratllat, “que hi hagi gent dormint al carrer és culpa de tots”. Canet ha afegit que cal avançar cap a una ciutat més accessible, tant per a les persones discapacitades com per a les persones vulnerables, avisant que la digitalització està obrint noves bretxes.

A l’acte de presentació, han assistit el tinent d’alcalde Jordi Martí (Comuns) i els alcaldables Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts) i Daniel Sirera (PP). A tots ells se’ls hi ha lliurat el document que recull les peticions formulades per ProBCN. Entre els assistents, també hi havia la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mónica Roca, el president del Gremi d’Hotels, Jordi Clos, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el president de Saba, Salvador Alemany, el president de l’Associació del Passeig de Gràcia, Lluís Sans, el president d’Amics de la Rambla, Fermin Villar, i el subdirector general del Port de Barcelona, Santiago García-Milà.

La iniciativa ProBCN ha estat liderada per la Fundació Barcelona Promoció, vinculada a la Cambra de Comerç de Barcelona. Algunes de les entitats que han col·laborat són l’Acadèmia del Cinema Català, Comertia, Apartur, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), Barcelona Comerç, Barcelona Global, Càritas, Creu Roja Catalunya, Femcat, la fundació Hàbitat 3, el Gremi d’Editors de Catalunya, el Gremi de Restauració de Barcelona, Pimec i el RACC.