Una enginyeria s’encarrega de dir què s’ha de fer i com quan es fan obres, a més de supervisar que els treballs s’executin bé. Per això, no és d’estranyar que, quan sumen anys de trajectòria, la seva petjada estigui en la majoria d’infraestructures i grans equipaments d’una ciutat com Barcelona.
Una de les històriques de la ciutat és l’antiga BAC Engineering, actualment integrada en la multinacional Socotec. A vista d’ocell, la companyia participa en les principals actuacions que s’estan fent a la capital catalana, com la connexió de la línia 9 del metro i del tramvia, la prolongació de l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i la construcció de l’estació de La Sagrera.
Però també s’encarrega d’altres treballs menys visibles com l’auscultació del cementiri de Montjuïc, tenint en compte que, en trobar-se en un terreny inestable, s’ha produït la deterioració i esfondrament d’algunes tombes, i l’Ajuntament ha posat en marxa una campanya per controlar els moviments de sòl. També s’estan encarregant de la campanya de geotècnica darrere de l’ampliació del moll sud del Port de Barcelona, així com està participant en els seus nous accessos, la seva electrificació i l’edificació d’embarcadors per als equips de la Copa Amèrica.
Aquestes són alguns dels projectes actuals de la filial espanyola de Socotec, però l’enginyeria ha estat present en molts més, com l’Hotel Arts, de l’arquitecte Bruce Graham. Va ser un repte per a la firma en el seu moment, ja que no existien aquest tipus d’edificis a la ciutat i, a més, estava en primera línia de mar. Segons explica l’empresa, l’escultura que té davant de Frank Gehry es va col·locar per tranquil·litzar als impulsors de l’hotel garantint que sempre estaria en primera línia de mar. També va ser complicat el disseny de la Torre Glòries, de Jean Nouvel, amb una característica estructura que s’havia de fer possible, amb trucs com que la cara nord té més obertures. O els seus colors, canviats per Socotec en comparació amb el projecte original perquè interactuessin millor amb la llum natural i el seu entorn.
“En un moment o un altre del cicle de vida de les infraestructures, hi ha molts passos intermedis. Per la nostra grandària i història, hem estat en totes les grans infraestructures de la ciutat”, explica el seu conseller delegat, Guillem Baraut. El front marítim i el 22@ són alguns dels punts calents de l’actuació de Socotec a Barcelona, però no s’ha d’oblidar que arriben fins al Camp Nou, ara en ple procés de renovació. Una campanya de geotècnica feta per l’empresa va descobrir que l’exjugador del Barça Lionel Messi marcava més o menys gols segons el terreny des d’on xutava els penals, demostrant que el seu treball tècnic té moltes possibles aplicacions.
Més de 40 anys de trajectòria
L’antiga BAC va ser el resultat de la fusió després de la crisi de 2008 de les firmes Boma (estructures d’edificació), Inpasa (enginyeria de ponts i autopistes) i Cicsa (obra civil), les tres creades a finals dels setanta. L’esclat de la bombolla immobiliària va posar en evidència que, com a companyies monotemàtiques eren massa fràgils, per la qual cosa es van agrupar despatxos per fer estructures més transversals.
Després de la fusió, i havent passat els anys més durs de la crisi econòmica, BAC va anar creixent, tant a nivell nacional com internacional, “amb els seus encerts i errors”, recorda el seu actual conseller delegat, com estaven fent també les seves dues principals competidores barcelonines, GPO i Meta.
L’antiga BAC va ser el resultat de la fusió després de la crisi de 2008 de les firmes Boma, Inpasa i Cicsa, les tres creades a finals dels setanta
El que també es va anar acostant va ser el final de la vida laboral dels fundadors dels diferents despatxos, per la qual cosa es va haver d’encarar el relleu, no exempt de tensions en qualsevol empresa familiar, encara més si al principi eren tres. La solució la va portar la multinacional francesa Socotec, amb presència a 26 països, una cartera de 20.000 clients i una plantilla de 12.000 professionals. El grup amb seu a París volia tornar a entrar al mercat espanyol que havia abandonat amb la crisi de 2008. Amb la pandèmia pel mig, l’operació es va acabar tancant a principis de 2022, convertint a Socotec en el soci majoritari de l’antiga BAC i establint a Barcelona la seva seu per a Espanya.
Una facturació de 30 milions
En aquesta nova etapa, la filial espanyola de Socotec preveu prendre el lideratge dins del grup en l’expansió cap a Orient Mitjà. Però l’empresa també vol continuar creixent al seu país d’origen, on ja té oficines a Madrid i Saragossa. La companyia liderada per Baraut contempla créixer amb més contractes o amb la compra d’altres empreses. En aquest segon escenari, hauria d’incorporar nous laboratoris de control de qualitat. Actualment, en té a Sant Just Desvern, Cubelles i Castellbisbal.
L’empresa va facturar 30 milions d’euros l’any 2022 i espera créixer un 10% aquest 2023. A nivell global, el grup d’enginyeria va ingressar 1.200 milions d’euros l’any passat.
La filial espanyola de Socotec preveu créixer al seu país d’origen i també a Orient Mitjà en els pròxims anys
La plantilla de la filial espanyola se situa en els 350 empleats. D’aquests, 50 treballadors són a Colòmbia, on Socotec és present, amb laboratoris a Bogotà i Barranquilla. La previsió és créixer amb un màxim de 200 treballadors a Espanya en els pròxims cinc anys.
Més enllà de la seva expansió territorial, Socotec veu en àrees de negoci com la digitalització, la sostenibilitat i l’economia circular noves potes per continuar creixent. Segons explica Baraut, una aplicació és passar a considerar les ciutats com a grans bancs de materials. Per a això, cal crear bases de dades que recullin tota la informació de l’estat actual de les infraestructures i els equipaments, així com els recursos que es van utilitzar per a la seva construcció. La idea és que, quan es renovin, els seus materials, si es poden aprofitar, es derivin a altres actuacions, la qual cosa permetrà consumir menys recursos naturals i generar menys CO2 en la producció de nous materials.
