Em trobo, ves a saber per què, amb un missatge al correu electrònic: “Solteros con nivel”. Em prometen que si em registro al web podré accedir a la “cerca de parella intel·ligent”, que no vol dir que em busquin una parella intel·ligent, sinó que la cerca de parella és intel·ligent. Això sí, et remarquen que els solters que hi ha al seu banc de dades són “amb educació”. Això ho remarquen molt. “Gent soltera, autèntica i educada”. Sé, per amics i amigues que han estat en altres portals de solters, que en aquestes webs t’hi trobes gent que es baixa la cremallera de la bragueta al mateix temps que la mascareta: als cinc minuts.
Miro, aviam, quines són les preguntes que et fan. “A qui triaries com a parella ideal?”. Tens dues opcions. La primera, “una persona atractiva, excitant i plena de sorpreses” o “una persona segura de si mateixa, tranquil·la i equilibrada”. Ostres. Totes dues estan bé. Vol dir que la primera no es vol comprometre o està en parella i aquestes serien les “sorpreses”? Vol dir que la segona és soltera des de fa segles (segura de sí mateixa) i avorrida i garrepa (tranquil·la i equilibrada)? No, no hem de pensar tant. Una altra de les preguntes és: “Quina és la teva opinió sobre compartir les tasques domèstiques amb la teva parella?”. Quatre opcions: 1, Completament tradicional, 2, força tradicional, 3, força moderna i 4, completament moderna. Aquí entenc que “completament tradicional” vol dir “completament carca” i s’entén que, en el cas de les parelles hetero, és que la dona ho faci tot. Força tradicional, en canvi, potser vol dir que ell recull el plat de la taula, però el frega ella. Completament moderna, en canvi, seria que tots dos (si són dos) comparteixen les feines o paguen a mitges una empresa que s’encarrega de netejar-los la casa amb un estil completament tradicional.
A la plana següent t’adverteixen que com més et coneguin, més podran encertar-la amb tu, i et pregunten: “T’agrada una parella dominant?”. Penso en la meva tieta Pura, que sempre feminitza l’adjectiu i diu que tal dona és “dominanta”. També et pregunten pels interessos en un apartat molt curiós on has de triar “què encaixa més amb tu” entre dos conceptes que consideren antagònics. A l’esquerra, “interès propi” i a la dreta “cuidar-se dels altres”. I quatre caselles, no pas cinc, de manera que no pots clicar la d’enmig per indicar que et poden agradar les dues coses. N’hi ha una que t’ha d’interessar més. Aquí pot ser fàcil, però és que després hi ha “reflexió” contra “acció” i moltíssimes vegades és després de reflexionar que actues.
La tercera contraposa “creixement personal” amb “èxit financer”. No tinc èxit financer, però m’agradaria, i potser no el tinc perquè no em dedico al creixement personal. No sé si en realitat em pregunten si prefereixo llegir Paulo Coello o anar a la borsa, perquè totes dues coses em semblen pitjor que anar a picar pedra a Sibèria. També contraposen “parlar” amb “escoltar”, que és una absurditat, perquè es parla per escoltar i s’escolta per parlar, a no ser que siguis tertulià. Mare meva, la següent contraposa “Matemàtiques i física” amb “art i música”, com si la música no fos art. Vol dir que no poden agradar-me les matemàtiques i la música? Plego aquí. El meu ideal és un músic matemàtic.
