Solucions pràctiques en un Smart City Expo allunyat de visions futuristes

Un robot s’obre pas entre la gent. Està coronat per una cara somrient i va girant-se per mirar aquells congressistes amb qui es troba. Uns passos més enllà, un company seu decora l’estand de Seül, abillat amb una disfressa per fer-lo més entranyable. Però el que capta més l’atenció és un robot de Boston Dynamics, popularitzat de mala manera per Black Mirror. Està tirat a terra, completament desactivat, esperant que algú torni a encendre’l perquè faci un dels seus balls. Per molt que un pensi que un saló sobre les ciutats del futur com l’Smart City Expo World Congress estarà ple de propostes futuristes amb molts robots, aquests no acaben sent res més que una cosa accessòria i curiosa, fins i tot pensada per Instagram, utilitzats per acostar els assistents als expositors, on es presenten solucions més realistes i senzilles.

Queda encara més clar quan es veu un grup de gent gran entrant al recinte de Gran Via. No són els típics congressistes, sempre amb corbata i molta pressa, sinó que assisteixen a l’Smart City Expo per participar en tallers per millorar les seves capacitats digitals, organitzats per l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat. Dediquen el matí a aprendre a utilitzar ChatGPT per crear avatars, una cosa que veuen complicada però molt interessant. Fins i tot, es posen unes ulleres de realitat virtual per viatjar pel món sense moure’s de la cadira.

Tot i que aquest grup d’assistents sigui una minoria entre els més de 25.000 congressistes que visitaran l’edició 2023 del saló, moltes de les solucions que es presenten estan pensades per fer-los el dia a dia més fàcil en ciutats cada vegada més digitalitzades. Una d’aquestes és el projecte Atenea, un mòbil sense pantalla tàctil ni botons amb el qual només es pot interactuar a través d’una acció tan habitual com conversar. L’empresa catalana Momentum Analytics és la que està darrere d’un telèfon pensat per a aquesta majoria de gent gran que queda exclosa d’uns serveis on ja no es pot trucar o cal perdre’s entre massa pantalles i contrasenyes. El seu conseller delegat, Albert Isern, titlla aquesta situació de “violència digital”, posant d’exemple les dificultats que tenen els seus pares per intentar demanar una visita al CAP. Per això, el mòbil d’Atenea s’encarregarà de parlar amb els seus usuaris i de fer aquestes gestions, però també de reaccionar davant emergències i trucar al 112. “Com si li demanessin als seus nets”, il·lustra Isern. Amb un pressupost de 2,3 milions d’euros, finançat pels fons europeus, es preveu provar aquest telèfon en 500 domicilis catalans durant l’any que ve.

Des d’aquest dimarts fins al dijous, l’Smart City Expo, organitzat per Fira de Barcelona, debat com millorar la qualitat de vida a les capitals de tot el món amb propostes com la del mòbil d’Atenea. Serà una edició de rècord amb la participació d’un miler d’expositors i representants de 800 ciutats, deixant enrere l’impacte de la pandèmia. A més, s’han programat ponències de més de 600 experts, entre els quals ha destacat aquest dimarts el cofundador d’Airbnb, Nathan Blecharczyk. Moderat per la periodista Mar Galtès, Blecharczyk s’ha mostrat favorable a regular l’activitat de la plataforma en un dia en què la Generalitat ha aprovat eliminar 28.000 apartaments turístics en les zones més massificades.

A l’Smart City Expo també es poden veure solucions que milloren la qualitat de vida a les ciutats encara que costi adonar-se de la seva existència. És el cas de l’eina desenvolupada per la multinacional basca Sener, amb seu catalana a Cerdanyola del Vallès. Utilitza algorismes d’intel·ligència artificial (IA) per regular el confort tèrmic en espais com el metro de Barcelona. Es va començar a provar amb la pandèmia, quan el transport públic continuava funcionant i calia garantir que no es produïen contagis. En aquest moment, recorda el director de Desenvolupament de Negoci, Aurelio Muñoz, es mesurava la concentració de CO2 per veure quan calia ventilar i renovar l’aire. Ara, està més pensat perquè no faci ni massa calor ni massa fred, adaptant-se a la quantitat de viatgers que hi ha, la qual cosa permet estalvis energètics quan va buit i no fa falta que l’aire estigui molt alt. A partir d’aquesta primera experiència, s’està provant en altres espais, com a hotels, amb un pilot a la cadena Iberostar, el centre d’oci i cultura Azkuna Zentroa de Bilbao i l’Aeroport de València. També estan començant a treballar amb Fira de Barcelona, amb recintes molt grans on aconseguir la temperatura adequada no és gens fàcil.

Una altra solució presentada aquests dies al saló de la qual tampoc molts s’adonaran quan la trepitgin és el nou panot de flor que s’està provant a la ciutat. Sorigué, a través de Constraula, ha participat en el concurs llançat pel consistori per trobar una rajola més sostenible, però sense perdre la identitat. L’arquitecta María Agustina Etcheverry explica que la seva proposta ha aconseguit reduir el gruix, la qual cosa permet estalviar material de construcció i disminuir les emissions durant la fabricació, a més d’utilitzar menys ciment i més àrids reciclats, i aconseguir recuperar l’aigua de la pluja. El panot de Sorigué s’està instal·lant a l’eix verd del carrer Almogàvers, al Poblenou, tot i que a l’estand del grup català llueix com un trofeu. I és que l’Smart City Expo serveix com a aparador per a les empreses, trobant nous clients i retrobant-se amb els d’altres països amb qui acostumen a parlar en remot. Així ho creu la vicepresidenta corporativa de Moventia, Sílvia Martí. El grup aprofita el saló per fer-se veure en un moment d’expansió, com confirma el recent anunci de la posada en marxa d’un nou servei de transport interurbà a l’Aràbia Saudita, on ja operen des de fa un any un autobús que porta a la Meca. Amb tot, la multinacional catalana creixerà fins als 6.000 treballadors i més de 2.000 autobusos.

A l’Smart City Expo també es poden veure solucions que milloren la qualitat de la vida a les ciutats tot i que costi adonar-se de la seva existència

Però no tot són propostes ja en marxa. Els salons són també portes per conèixer les tendències de futur, com demostren el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). El BSC ha portat solucions a l’Smart City per trobar socis amb qui fer-les arribar al mercat. Però a vegades també és important sembrar i acostar tecnologies que pocs entenen. Amb aquest objectiu, l’ICFO s’ha posat com a missió explicar en una demo de pocs minuts en què consisteix la fotònica i la quàntica, eines que han permès desenvolupar aparells quotidians com els mòbils, permetent que facin fotos o siguin tàctils, i ho continuaran fent en un futur, amb paviments o sostres que serviran per carregar les bateries dels vehicles.

I, per a aquells que vulguin relaxar-se després de tants conceptes complicats, el Puzzle X, congrés sobre els materials que marcaran el futur, té la millor oferta. Han plantat una barra de bar on serveixen xarrups i cafès, amb cambrers que porten bates de laboratori. És clar, són una mica alternatius, serveixen en provetes i busquen noves fórmules, com ara oli amb sal de cuc per al cafè. La proposta és de Futurity Systems, empresa barcelonina incubada per Telefónica. Es dediquen a acostar la ciència a grans empreses. Com a mostra que funciona, proposen cafè amb oli, més sa i sostenible que la llet, diuen, fins i tot amb millor gust per a alguns. Una barreja que serveix com a metàfora d’allò que volen que entenguin les companyies: pots combinar coses que a priori no encaixen i trobar un nou punt de vista.