La província de Barcelona compta amb 335 urbanitzacions amb dèficits urbanístics repartides a 115 municipis, la major part dins l’àmbit de la regió metropolitana, segons un cens d’aquests nuclis residencials de baixa densitat realitzat per la Diputació. Són la meitat del total d’urbanitzacions que des dels anys 60 del segle passat han emergit a la demarcació. Són la versió catalana del fenomen sorgit als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Un model de vida conegut com a american way of life, que l’exposició Suburbia, la construcció del somni americà retrata al CCCB i que es podrà visitar fins al proper 8 de setembre.
La mostra fa un recorregut per la història americana d’aquestes concentracions de cases unifamiliars amb jardí habitades per famílies blanques felices que comparteixen barbacoes els caps de setmana i que tant han explotat el cinema i la televisió. Segons relata l’exposició, als Estats Units, aquest fenomen es va disparar després del retorn dels soldats que havien combatut a Europa i el Pacífic amb ganes de formar una família que no trobaven lloc a les superpoblades ciutats. Gràcies als avantatjosos crèdits facilitats per l’estat i a l’adaptació de la producció en cadena al sector immobiliari, 11 milions de famílies residents en aquests habitatges unifamiliars van protagonitzar el baby boom nord-americà.
El somni americà es va expandir i va enlluernar a mig món, inclosa Espanya, encara que les característiques socials de les urbanitzacions han estat aquí diferents de les americanes. A Espanya, el naixement d’aquests conjunts residencials de casa unifamiliar va començar a l’era del 600 i el desarrollisme, quan els ciutadans van poder guanyar autonomia amb els seus primers cotxes, cosa que els permetia desplaçar-se els caps de setmana al terreny on edificarien la torre, la seva segona residència. Aquesta és una diferència fonamental amb el model americà, en què les cases unifamiliars eren les primeres residències.
L’exposició recorda l’impacte que va tenir a Barcelona la presència el 1955 dels Estats Units a la Fira de Mostres. A l’exterior del pavelló nord-americà es va muntar una casa unifamiliar prefabricada amb la seva parcel·la de gespa i un cotxe al garatge. Era una mostra del conegut model Levitt d’habitatge. Pren el nom del constructor William Levitt, que es va convertir en el gran magnat de la fabricació en cadena dels suburbis residencials. La seva empresa, Levitt & Sons, se la coneixia com la General Motors del sector immobiliari. En el seu moment de major producció, podia construir una casa cada 15 minuts.
Al cap d’un temps de l’explosió suburbial, com l’anomena la mostra, l’american way of life va entrar en crisi, quan les minories racials van irrompre en aquestes zones residencials de baixa densitat, que van deixar de ser en exclusiva per als blancs. D’alguna manera, es va democratitzar aquest model de vida, al qual van anar accedint totes les classes socials, no només les més acabalades. Això sí, amb habitatges de menor qualitat. Tot i això, malgrat totes les pors, el model no ha deixat d’expandir-se. Avui, segons dades mostrades a l’exposició, 8 de cada 10 nord-americans viuen dispersats en un habitatge unifamiliar, que en total representen el 75% de les zones residencials.
A Catalunya, el fenomen de les urbanitzacions ha passat per diverses fases. Fins als anys 80, moltes es van construir mitjançant parcel·lacions il·legals i, conseqüentment, sense serveis. A partir del 1980, després de les primeres eleccions municipals democràtiques, es va iniciar un procés de regulació de les urbanitzacions. Es va limitar la parcel·lació però no es va revertir la classificació del sòl, per la qual cosa es van consolidar les existents.
Aquest és el motiu pel qual la Diputació de Barcelona en va detectar 335 amb diverses deficiències urbanístiques, però també de serveis i accessos. A les urbanitzacions no hi ha el comerç de proximitat, hi ha inseguretat i l’atenció mèdica té un gran cost perquè no hi ha centres de salut. La manca d’un govern metropolità amb competències agreuja la situació perquè les urbanitzacions també pateixen un problema de governança.
La manca d’un govern metropolità amb competències agreuja la situació perquè les urbanitzacions també pateixen un problema de governança
El juliol del 2022, un incendi forestal de grans dimensions a la població de Pont de Vilumara i Rocafort va afectar una d’aquestes urbanitzacions, la River Park. Una trentena de cases van ser destruïdes o afectades pel foc. La situació d’aquest nucli residencial, en un pendent, va facilitar la ràpida propagació del foc, que va consumir 1.700 hectàrees en aquesta zona del Bages. Del somni americà al parany de les urbanitzacions.
