Moltes vegades quan es passeja pel Sónar+D, les conferències i la zona expositiva del festival de música electrònica, es veuen projectes que semblen d’un altre món. Fan gràcia i un pensa que queden massa lluny. Però, ai, després passen els anys i tothom parla d’ells, uns veient la panacea a problemes que ni se sabia que existien i altres sentint-se completament atemorits davant qualsevol desviament.
Així ha passat amb la intel·ligència artificial (IA), amb una primera ponent esmentant-la a l’edició del 2016, fa ja set anys, quan es parlava de com les empreses utilitzaven les dades que se’ls hi oferien alegrement cada vegada més en el seu benefici. Un any més tard, la paraula protagonitzava instal·lacions artístiques i s’emportava algunes ponències destacades, amb la participació del director del programa d’IA de Google, Kenric McDowell, pensant com s’anava a transformar l’art amb l’ús dels algoritmes, i la de l’investigador de Google Magenta Douglas Eck, analitzant els avanços que també podien tenir en el camp de la música.
D’aquests primers passos a què aquest any la IA sigui la gran protagonista del Sónar+D. Més de 100 projectes formen part de la zona expositiva, amb iniciatives pioneres com una IA que jutja a qui se li posa per davant, bé o malament, dient de tot menys coses maques si no li caus bé. També ha participat l’artista local Maria Arnal, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), amb una eina musical basada en IA per superar els límits físics de la veu humana, o la startup barcelonina Krea, la creadora d’una plataforma de disseny per crear vídeos i imatges amb IA que està pensada per a qualsevol, tant si són professionals com si no ho són, i que ja l’han començat a utilitzar a Pixar.
Si en general les tendències populars a l’escenari són les que acaben incloent-se en el programa congressual i expositiu, aquesta vegada, els papers s’han invertit. “Es va començar a parlar al Sónar+D i ara són els artistes els qui l’han incorporat”, exposa la seva comissària, Antònia Folguera. De fet, fa tres anys, quan es va celebrar la primera edició d’AI & Music, programa de la Comissió Europea per avaluar la relació entre IA i música, van tenir problemes per trobar músics que utilitzessin aquesta tecnologia de manera rellevant. Enguany, tornant-lo a organitzar, el panorama ha canviat completament.
Fins i tot, la utilitzen artistes del cartell del Sónar 2024 com la iraniana Sevdaliza, un nom habitual de molts festivals, sense anar més lluny, l’any passat al Primavera Sound. “La IA s’ha fet més accessible i ha acabat impregnant tot el festival. Està molt present a la societat i els artistes no són impermeables”, remarca Folguera, qui fa uns anys hagués pensat que la realitat virtual anava a ser la que s’anava a popularitzar més. Per a aquells que encara dubtin sobre el seu ús i els sembli massa futurista, poden anar a buscar a l’avatar Laura AI, desenvolupat per l’empresa barcelonina Lowkeymoves, qui s’ha estudiat tot el que es fa al Sónar, també la història del festival o possibles temes de conversa pensant en el perfil dels seus assistents, per respondre a qualsevol pregunta, com quan toca l’artista que volen veure o fins a quina hora podran estar ballant. A veure en uns anys qui atén en una estació quan no es trobi l’andana.
