L’empresa Badi va néixer a Barcelona l’any 2015 de la mà de l’emprenedor Carlos Pierre. La idea de negoci era tan senzilla com innovadora. A través de la plataforma, disponible tant en el web com en aplicació per a dispositius mòbils, Badi ofereix als usuaris un sistema per trobar el company de pis perfecte per a les seves necessitats i preferències. Una mena de Tinder al servei dels llogaters que busquen compartir despeses en un mercat immobiliari cada vegada més prohibitiu en preus. La idea va quallar, i ha situat Badi com una de les firmes més prometedores en l’anomenat sector de les Proptech, és a dir, que combinen les noves solucions tecnològiques a un sector madur com és l’immobiliari. En poc més de dos anys al mercat la companyia pot presumir d’haver aixecat més de 8 milions d’euros de finançament privat, la major part en una ronda tancada aquest mateix any i que ha suposat l’entrada de diversos fons estrangers. Liderant l’operació ha estat el fons nord-americà Spark Capital, amb una cartera d’inversions que inclou companyies com Twitter o Tumblr. La ronda també va donar entrada al fons amb base a Luxemburg Mangrove Capital Partners, que alhora té entre les seves participades altres start-up sorgides a Catalunya com Letgo o Wallapop.
Catalunya va protagonitzar el 75% de les operacions tancades per fons internacionals, amb un total de 30 operacions sobre les 40 del conjunt nacional. Aquest pes ha estat similar en anys anteriors, i fins i tot major si es miren les dades d’evolució
No són casos aïllats. En els darrers anys l’interès dels fons de capital de risc o de ‘venture capital’ pel sector emprenedor català s’ha disparat, i no només entre els fons nacionals. Els despatxos de Londres, de Nova York o de la influent Silicon Valley ja han situat al seu mapa mental Catalunya i especialment la seva capital. I les dades així ho demostren. Si es miren les estadístiques que publica l’Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió (ASCRI), el pes de Catalunya, amb Barcelona al capdavant, és d’evident lideratge dins el conjunt de l’Estat. Segons el darrer estudi publicat per ASCRI, fet en col·laboració amb CaixaBank, sobre inversió en start-up per part de fons de ‘venture capital’ (amb dades corresponents al 2016), Catalunya va protagonitzar el 75% de les operacions tancades per fons internacionals, amb un total de 30 operacions sobre les 40 del conjunt nacional. Aquest pes ha estat similar en anys anteriors, i fins i tot major si es miren les dades d’evolució de la mateixa ASCRI. Per volum d’inversió Catalunya cedeix protagonisme a Madrid el 2016, ja que va ser allà on es van tancar algunes de les operacions més grans, si bé el 2015 va ser just al contrari.
Segons aquest estudi la inversió total d’aquest ‘venture capital’ a l’Estat el 2016 va ser de 579 milions d’euros. D’aquests, prop de 180 van fluir a través d’organismes públics com el CDTI o ENISA, així com d’acceleradores i de xarxes de Business Angels. La resta va venir de fons nacionals i internacionals. En el cas concret de Catalunya, les seves startups van captar 73,9 milions d’euros, és a dir, el 32% del total, de fons internacionals, i 50,9 milions d’euros (el 33% del total) de fons de caràcter nacional. De fet Catalunya, junt amb Madrid, són els dos territoris que apleguen la major part d’aquesta activitat, que esdevé pràcticament residual a la resta d’Espanya. Per sectors, el que mostra l’estudi és que els negocis digitals i relacionats amb el consum són els preferits per els fons, amb més de la meitat de les inversions realitzades.
EL HUB EMPRENEDOR DEL SUD D’EUROPA
Com ja va explicar el The New Barcelona Post en l’article Barcelona, campus per a emprenedors, la capital catalana s’ha convertit en un pols d’atracció de la inversió en startups perquè abans s’ha posicionat com un dels hubs emprenedors més rellevants al sud d’Europa i un dels que creix amb més velocitat. Una mostra d’això és l’antic edifici del Palau de Mar, on avui s’hi ubiquen més de 100 empreses tecnològiques, moltes d’elles fundades per emprenedors estrangers que van triar la capital catalana per a muntar els seus negocis. Sota el paraigües i l’impuls de l’associació Barcelona Tech City, el Pier01 -nom amb el que s’ha batejat aquest espai-, és el millor aparador d’aquest ecosistema. Noms com Drivy, Housfy, Tiendeo, Cornerjob o Holaluz figuren entre les firmes veïnes d’aquest espai que avui també acull empreses consolidades com Samsung, Visa, CaixaBank o Seat, que hi tenen allà petits equips d’alta innovació destinats a la recerca de nous serveis i aplicacions.
Aquest hub d’emprenedoria és ja un lloc de pas obligat per als inversors internacionals. Com també ho és el 4YFN, l’espai destinat a les start-up dins el Mobile World Congress que es celebra a Barcelona. En aquesta darrera edició hi han participat més de 600 empreses i ha reunit més de 700 inversors interessats a conèixer els projectes, molts d’ells vinculats o sorgits a Catalunya. Un d’aquests inversors, nord-americà, explicava que si bé fa uns anys quasi ningú als EE.UU. es plantejava invertir en negocis sorgits aquí, això havia canviat. Hi ha molts aspectes que hi han contribuït. D’una banda, l’èxit d’empreses sorgides a Barcelona o la seva àrea d’influència amb models de negoci globals i referents (com Privalia, Social Point o Wuaki, per posar només alguns exemples) van començar a atreure l’interès del capital forà. D’altra banda, l’emergència de ‘multiemprenedors’ convertits també a inversors, com ara Dídac Lee, Carlos Blanco o Miguel Vicente, han servit d’exemple i d’aval per al sector. També ha estat important el fet que Barcelona ha sabut importar talent de tot el món atret per la qualitat de vida de la ciutat. A més la capital catalana ofereix un entorn perfecte per a iniciar projectes globals, perquè té universitats i escoles de negoci d’alt nivell i per tant oferta de mà d’obra qualificada, perquè és possible trobar-hi gent de pràcticament totes les nacionalitats, i perquè els costos són sensiblement inferiors als de ciutats com París o Londres. La suma de tots aquests elements expliquen perquè en els darrers anys no només ha crescut l’ecosistema d’startups sinó també la seva capacitat per a atreure capital.
Això no vol dir que estigui tot fet. El sector alerta, per exemple, que l’escassetat d’incentius fiscals encara frena l’aparició de més capital privat per als emprenedors i que per això aquí les xifres d’inversió encara són baixes en relació al PIB. Però el que és segur és que Barcelona i Catalunya són avui una de les principals portes d’entrada per al ‘venture capital’ al sud d’Europa, i que històries com les de Badi ja no són només una anècdota.
