Les ‘startups’ s’instal·laran a l’Estadi Olímpic a la primavera de 2023

La incubadora d’empreses tecnològiques sportech que l’Ajuntament de Barcelona ha projectat a l’Estadi Olímpic Lluís Companys ultima la seva posada en marxa. Les obres per habilitar l’espai, amb una superfície total de 1.100 metres quadrats, van començar a l’estiu i es preveu que l’equipament estigui llest de cara a la primavera de 2023. Tindrà capacitat per acollir fins a 14 startups, totes elles relacionades amb el sector de l’esport, la innovació i la tecnologia. Aquesta iniciativa serà la primera peça del Barcelona Sports Hub que està impulsant el consistori per convertir la ciutat en un referent internacional en aquest sector emergent i que tindrà la seva seu al Palau Municipal d’Esports.

Amb un pressupost de 2,8 milions d’euros, els treballs a l’Estadi Olímpic serviran per adaptar una antiga àrea d’oficines situada a la façana sud. Hi haurà un gran espai de cotreball i 14 mòduls de treball interconnectats, així com sales de reunions i espais d’ús comú per a les empreses participants. L’accés serà independent a l’estadi i comptarà amb un pàrquing. Just davant de les antigues oficines, s’habilitaran 400 metres quadrats a l’exterior, on les companyies disposaran d’una zona verda per organitzar trobades i activitats de cocreació a l’aire lliure.

B:SM, impulsora de la iniciativa en col·laboració amb Barcelona Activa i l’Institut Barcelona Esports, iniciarà aquest mes un concurs per adjudicar la gestió i la dinamització de l’espai. L’empresa que sigui escollida serà l’encarregada d’atreure a les empreses emergents que participaran en la incubadora, així com gestionarà el dia a dia i promocionarà l’espai per buscar inversió i talent.

Les startups participants tindran a la seva disposició programes d’acompanyament i acceleració. La incubadora també servirà per desenvolupar proves de concepte, tant a les mateixes instal·lacions com a la resta d’equipaments de l’Anella Olímpica, i oferirà cursos de formació oberts al públic general o al sector.

La incubadora sportech buscarà retornar l’activitat a una infraestructura olímpica que s’ha anat apagant amb el pas del temps. La icona de la Barcelona de 1992 no ha acabat de trobar mai el seu paper a la ciutat, sobretot, després que l’Espanyol deixés de jugar aquí i fracassés l’intent de revitalitzar-lo mitjançant un parc temàtic esportiu. Més enllà de la Festa dels Súpers i concerts, l’Estadi Olímpic acostuma a estar buit. Ara, la incubadora i l’arribada del Barça de cara a la temporada 2023/24 marcaran una nova etapa.

Un nou model de governança per a Montjuïc

El deslluïment que es produeix a l’Estadi Olímpic no s’inscriu exclusivament a aquest equipament, sinó que es manifesta en altres espais de Montjuïc, així com a la muntanya en si, tal com han exposat aquest divendres actors que conviuen en aquesta zona, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Fundació Joan Miró, el Castell de Montjuïc i l’Institut Barcelona Esports.

La sessió, organitzada per Foment del Treball i la Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy (CETT), ha insistit en la necessitat de “convertir a Montjuïc en part de la ciutat”, segons ha defensat el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra. “Li donem l’esquena com li vam donar a la platja”, ha lamentat la presidenta de la Fundació Miró, Sara Puig. Serra espera que la modernització del recinte firal de Plaça Espanya, així com l’ampliació del mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya, sigui un “detonant” per acabar d’integrar la muntanya en la vida de la capital catalana.

Per a això, la presidenta de la Fundació Miró ha reclamat “fer fàcil” el camí cap als diferents museus i instal·lacions que hi ha a Montjuïc. Puig també ha demanat invertir en estratègies “de sentit comú” com la il·luminació, la seguretat i la senyalització de les vies. Així mateix, el president d’Advanced Leisure Services, gestora del Castell de Montjuïc, ha apostat per desenvolupar un model de governança específic per a la muntanya i els diferents actors, amb el qual tenir en compte les característiques concretes de l’espai, majoritàriament natural, i els diferents interessos en joc, tant dels equipaments presents com dels veïns i els turistes.