La cura de ferides és un procés que requereix temps i paciència. Un procés, a més, que generalment implica l’ús de productes nocius per a la pell o que contenen tòxics. Majoritàriament, els productes que es poden trobar estan elaborats a partir de derivats del cianoacrilat, una substància també utilitzada en adhesius que pot comportar contraindicacions i generar respostes inflamatòries a la pell. Per revolucionar aquest àmbit i aconseguir desenvolupar un material biocompatible i lliure de tòxics per a la protecció de la pell, els químics Verónica de la Fuente, Amadeu Bonet i Angelica Balanta van fundar Synkotech Biocompatible Materials l’any 2017.
L’origen d’aquesta startup biofarmacèutica és el resultat d’un llarg procés d’investigació d’aquests tres científics, que es van conèixer durant el seu doctorat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que, després de set anys en diferents camins professionals —lligats a la indústria química o a l’acadèmia—, van decidir retrobar-se amb aquest objectiu comú. L’any 2020 van llançar el seu primer producte per a la cura de ferides al mercat, elaborat a partir de malonats, una aplicació única al món d’aquests compostos biocompatibles. Per fer-ho, també van aconseguir tancar rondes de finançament amb la participació de l’Institut Català de Finances (ICF) o el Banc Sabadell.
Cinc anys després, ja han incorporat aquesta molècula en tovalloletes, gels o aerosols per tractar i cicatritzar ferides, que es poden trobar en països com els Estats Units o Portugal. Així, han elaborat diferents línies de productes per curar ferides, com els materials per a ús professional, dins de centres d’atenció primària, les residències o els hospitals, que és la gamma de productes on han centrat els màxims esforços de l’empresa.
D’altra banda, també compten amb una gamma per a consumidors que es ven directament a farmàcies, per la qual han obtingut recentment les aprovacions, i una tercera branca per a ús veterinari, pensada per mascotes i animals de granja. Synkotech Biocompatible Materials ara se centra en el desenvolupament d’una “nova línia completament trencadora, un salt qualitatiu que cap empresa pot oferir, que és l’aplicació d’aquestes molècules per cicatritzar cirurgies o ferides internes, sigui com a segellant o com a adhesiu per substituir els punts”, segons explica el seu cofundador i CTO, Amadeu Bonet.
“Està dins de l’ADN de l’empresa innovar i continuar investigant per millor la vida de les persones”, ha defensat Bonet. Amb aquest propòsit, la startup ha inaugurat una nova planta productiva a Reus, ja que els seus anteriors laboratoris s’havien quedat petits per assumir una demanda cada vegada més gran. Unes noves instal·lacions amb una superfície total de 1.350 metres quadrats, amb què confien en poder multiplicar ràpidament la seva capacitat productiva. Si ara aconseguien fabricar més de 25.000 unitats mensuals, amb aquesta planta aspiren a assolir les 400.000 unitats en un any, quan calculen que hauran incorporat tota la maquinària necessària per a automatitzar els processos i la planta ja estarà a ple rendiment.
Amb aquesta escalada en la producció, des de la startup també preveuen triplicar la seva facturació, assolint els 4,5 milions d’euros de cara a aquest 2025, després que tanquessin el seu anterior exercici amb una facturació d’un milió i mig. D’altra banda, també calculen contractar fins a una desena de treballadors per reforçar el seu equip actual, format per 20 empleats. Per a la construcció d’aquestes instal·lacions també han rebut un ajut d’1,5 milions d’euros concedit per Acció.
Tot i que aposten per produir des de Catalunya, contràriament és en els mercats estrangers on han trobat més oportunitats per créixer. Actualment, tenen presència als Estats Units, països d’Orient Mitjà com els Emirats Àrabs o Qatar, així com països de Llatinoamèrica com Perú o Brasil, i en el cas d’Europa a Portugal, República Txeca o Eslovàquia. “Hem seguit una estratègia d’espiral inversa, de fora cap a dins, però és cert que ens agradaria posicionar-nos també en el nostre territori, per estar alineats amb la nostra aposta de produir des de Catalunya”, reconeix la consellera delegada, Verónica de la Fuente.
Tanmateix, reconeixen que, ara per ara, els processos regulatoris i les licitacions dificulten que els seus productes es puguin distribuir en centres hospitalaris catalans. “Les licitacions per a una empresa petita representen un esforç molt gran per a poder preparar-se per presentar-se a les diferents licitacions de cada comunitat autònoma”, lamenta de la Fuente.
