Tatxo Benet: “Sembla que parlar bé d’alguna cosa que fas a Catalunya o a Barcelona sigui un pecat”

Tatxo Benet, soci fundador, president i CEO de Mediapro, ha estat el tercer convidat del cicle de trobades Esmorzars de Forquilla que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona, patrocinades per Indra i amb The New Barcelona Post com a mitjà col·laborador.

Benet ens ofereix una visió profunda sobre l’essència d’una de les empreses audiovisuals més influents del panorama global, amb un peu a Barcelona, però amb una implementació planetària. Amb una barreja d’orgull per les seves arrels i una defensa apassionada de l’autoestima col·lectiva, Benet aborda qüestions com la percepció de Barcelona i Catalunya o la centralització de la indústria televisiva a Madrid.

— M’ha semblat, durant l’esmorzar, que té la sensació que no acaba de ser profeta a la seva terra. És així?

— No, no: mai ho he pensat, la veritat. I no tinc desitjos de reconeixements personals. Aquí hi tinc molts amics. És on visc i on m’hi sento més a gust. No tinc aquesta sensació. A banda, el què és important és el grup i els projectes que aquest conjunt de persones lidera.

— Ni a nivell de Mediapro?

— No: era una constatació. Segurament, com a Mediapro, hem rebut més distincions i més reconeixements a fora que a casa. Però això és perquè som un grup internacional. I, fins a cert punt, és normal. Però ens sentim molt còmodes on som. Treballem molt aquí, igual que treballem molt a fora. Per tant, no ho dic com un retret cap a ningú, sinó per donar a entendre la importància que té el nostre grup en un context global, com a líder del sector audiovisual.

“L’equip que hem creat Mediapro ha nascut i ha crescut dins d’un ecosistema català que ens fa ser d’una determinada manera”

— Sou una empresa global, però amb ADN molt local?

— Som una empresa global, però ens adaptem sempre a la identitat local dels llocs on anem. Si estem a l’Argentina, intentem ser una empresa molt argentina, amb gent d’allà i que tingui molt l’ADN d’allà. I el mateix passa amb Xile, Grècia o allà on sigui. Ara, és evident que ser d’aquí ens aporta una idiosincràsia concreta. L’ambient on vius et crea com a persona i, en última instància, són les persones les que influeixen en les empreses. I l’equip que hem creat Mediapro ha nascut i ha crescut dins d’un ecosistema català que ens fa ser d’una determinada manera. No és res genètic, sinó, simplement, és l’ecosistema. És la pròpia adquisició cultural que cadascú té i que, després, traspassa a l’empresa.

— De Barcelona al món?

— Jo sóc de Lleida i sempre ho reivindico. I ho dic amb orgull. Ara, és cert que fa molts anys que visc a Barcelona. Una ciutat que no canviaria per cap altra ciutat del món. Crec que té moltes virtuts i pocs defectes. I els defectes que té, moltes vegades ens els atribuïm sense tenir-los, perquè ens agrada mortificar-nos una mica i atribuir-nos certs defectes. Sembla que parlar bé d’alguna cosa que fas a Catalunya o a Barcelona sigui un pecat. Els altres parlen bé d’allò seu i ningú els hi retreu res. Hem de ser més positius.

“Les televisions, que són concessions de l’Estat, s’han instal·lat a Madrid”

— És fruit d’un moment concret?

— Barcelona ha tingut una època en la qual alguns barcelonins, pel simple fet que no els agradava el color polític de l’alcaldia o el color polític del partit que governava Catalunya, han menyspreat la seva ciutat i el seu propi país. Això és un error gravíssim. Tu pots ser americà i pot no agradar-te Trump, però el que no faràs mai de la vida és dir que els Estats Units és un país horrorós. Aquí, en canvi, s’han fet campanyes entre la pròpia gent de Catalunya i la pròpia ciutadania de Barcelona en contra de la ciutat i en contra del propi país magnificant i inventant-se defectes per influir políticament o per produir canvis en la governança de la ciutat o del país. I això és un error gravíssim, perquè malmet molt l’autoestima de la gent i, després, costa recuperar-la.

— Ara que parlem d’autoestima, hi ha por, en certs entorns, que Mediapro aposti més per Madrid que per Barcelona.

— Tenim divisions que tenen més pes a Barcelona i tenim divisions que tenen més pes a Madrid. En el món dels continguts, tenim més pes a Madrid, sí. En certa mesura passa perquè Madrid, pel sistema estatal que tenim, és on es concentra gran part de la indústria audiovisual. Les televisions, que són concessions de l’Estat, s’han instal·lat a Madrid. I moltes vegades no tens més remei que anar allà on trobes la indústria audiovisual.

— El poder de ser la capital d’Estat?

— Sí, és cert: l’Estat, centralitzat a Madrid, dona concessions, i el concessionari el que vol és estar a prop del que li ha donat la concessió. Però bé, nosaltres tenim aquí els platons plens, i l’aposta és continuar fent produccions per a tot el món des de Barcelona. A més, hi ha altres divisions, com la d’experiències o la de drets, que estan pràcticament de forma íntegra a Barcelona.