El Lliure prepara una temporada plena de preguntes per respondre amb Txékhov, Lorca i La Calòrica

Després d’uns primers mesos al capdavant del Teatre Lliure, Julio Manrique ha preparat una primera temporada que va de clàssics com Txékhov, Molière, Shakespeare i Lorca fins a una nova producció de La Calòrica. “És una programació contemporània, oberta i compromesa amb els debats i incerteses del nostre món”, ha defensat Manrique, “crec que un teatre no és el millor lloc del món per a les certeses, però és un espai immillorable perquè les preguntes ens commoguin i ens facin pensar”.

Després d’aconseguir una ocupació del 81% en aquesta temporada, amb gairebé 88.000 espectadors i 3.000 abonaments, la 2024/2025 estarà formada per un total de 24 espectacles, amb 15 d’ells amb la sala barcelonina com a productora. La gavina de Txékhov serà l’encarregada de pujar el teló a Montjuïc, dirigida pel mateix Manrique i amb Cristina Genebat, Daniel Selvas i David Verdaguer.

Després vindrà un altre gran nom com Moliére amb El misantrop versió xarxes socials i postureig, amb Pol López i Mireia Aixalà, prèviament estrenat al Festival Grec. Shakespeare es veurà en un Hamlet molt lliure interpretat per actors amb Síndrome de Down a Gràcia i un Casting Lear en el recuperat Espai Lliure, molt aplaudit al Teatro de La Abadía de Madrid.

Després de la Yerma protagonitzada per Maria Hervás, Federico García Lorca tornarà a pujar a l’escenari de la sala Fabià Puigserver amb El público, dirigida per Marta Pazos, qui ja va enlluernar recentment amb la seva direcció escènica per a l’òpera Alexina B. al Liceu. Per si qualsevol títol del granadí no fos suficient, l’obra anirà a càrrec de la Comedia Nacional de Montevideo, fundada per la seva actriu i gran amiga Margarida Xirgu. “Em sembla una rima preciosa”, ha valorat Manrique.

Tot el que fa La Calòrica es converteix en un èxit, com s’ha vist recentment a l’Espai Texas amb la reposició de Fairfly, i segur que ho serà La brama del cérvol (una experiència única en un marc incomparable), la seva nova producció, encarregada de tancar la temporada al Lliure de Montjuïc. Si uns urbanites marxen a un hotelet de muntanya a desconnectar i passen per les mans d’aquestes companyia teatral, ja se sap que hi haurà molta broma, sense deixar de banda la frivolitat de la societat que els envolta.

El primer curs de Manrique, en el qual incorporarà al fins ara director del Festival Grec, Cesc Casadesús, com a adjunt a la direcció, també portarà L’herència, una obra sobre joves gais als Estats Units de Trump, dirigida per Josep Maria Mestres i amb Carlos Cuevas. “Una obra colossal, també per la seva durada”, ha avançat Manrique. Recollint el testimoni d’obres llargues que va marcar El día del Watusi, aquesta s’anirà a les sis hores, amb dues parts que es repartiran en dos dies entre setmana i es concentraran els dissabtes i els diumenges. “Estic convençut que es convertirà en un esdeveniment”, ha remarcat el director del Lliure. Una aposta per formats exigents que es veu també en la intenció de tornar a programar l’adaptació de Francisco Casavella d’aquí a dues temporades.

A més a més, la nova direcció del Lliure té com a mesura estrella la recuperació de l’Espai Lliure com a sala d’exhibició permanent, sumant-se a la sala Fabià Puigserver i el Lliure de Gràcia. Aquí es començarà la temporada amb La nit del peix kiwi, sobre un actor en hores baixes que treballa a la grua municipal, estrenada a la Sala Flyhard. També destaca la proposta amb la qual va guanyar la direcció Manrique, el projecte Ànima Lliure, amb el qual vol visualitzar a les persones amb diversitat funcional damunt de l’escenari, un objectiu que ja va iniciar el seu predecessor, Juan Carlos Martel Bayod, amb l’excel·lent adaptació de Lectura fácil. A partir d’ara, hi haurà una producció per temporada. La primera serà Fantàstic Ramon, amb dramatúrgia i direcció de Clàudia Cedó.

Per afegir una recomanació més, es reprogramarà L’imperatiu categòric de Victoria Szpunberg, un dels èxits d’aquesta temporada, i arribarà 14.4, un monòleg d’un jove que emigra de Tànger cap a Espanya, ideada pel duo darrere de l’última gran obra dedicada a Lorca, Una noche sin luna, Juan Diego Botto i Sergio Peris-Mencheta.