[dropcap letter=”L”]
‘experta en Intel·ligència Artificial, Internet of Things (IoT) i Big Data ha explicat que una ciutat intel·ligent és “una eina per a ser més eficients i atractius” que, ben aplicada, ajudarà a “millorar la democràcia”. Tot i això, per a arribar a aquest punt, les metròpolis s’enfronten a dos grans perills.
Per una banda, la gestió de la privacitat és un dels principals reptes al que miren les societats actuals. Per això, Asín ha reclamat una “privacitat inclusiva” que doni la informació necessària com les etiquetes ho fan amb els aliments: d’una manera senzilla i fàcil d’entendre.
Per l’altra banda, ha assenyalat les fake news com una de les grans amenaces a les smart cities. Per a contrarestar el seu efecte, Asín ha reclamat que “les dades no es facin servir com a forma d’amagar la realitat” i ha demanat als ciutadans que utilitzen el seu “sentit crític” a l’hora de consumir informació en línia.
Després de destacar l’ús de la tecnologia que Barcelona ha fet en el seu camí cap a la smart city del futur, l’experta ha exigit “un major lideratge” a les administracions públiques per posar en marxa mesures transversals que converteixin les urbs en veritables smart cities.
Per això, ha apostat per avançar cap a la “datocracia” en la que les administracions prenguin les seves decisions basant-se en les dades recopilades i que, després, els resultats de les seves accions es publiquin davant la ciutadania.
Segon Asín, l’objectiu de les smart cities és permetre un millor aprofitament dels recursos, “optimitzant despeses i generant nous ingressos”. Es podria, per exemple, instal·lar aspersors intel·ligents que ajudin a estalviar aigua i també sensors que analitzen l’ocupació de les parades de taxis per a veure quines es poden convertir en places d’aparcament que generin ingressos a la ciutat. En definitiva, assimilar que “una major tecnificació de les decisions” portarà una millora de la qualitat de vida de les ciutats.
