Tothom sap que quan puja fins al Tibidabo veurà Barcelona des de molt amunt. Es comença amb el seu flamant funicular, la Cuca de Llum, en un ascens que s’inicia a la plaça del Doctor Andreu i que va deixant enrere la ciutat. S’està ben a dalt quan s’arriba al parc, ni més ni menys, que a 500 metres sobre el nivell de la mar. Així i tot, hi ha qui puja a la nòria o la talaia per continuar desafiant el vertigen i tenir unes vistes immillorables de tots els barris, integrats en un continu urbà limitat per Montjuïc i el mar. Però, des d’aquest dissabte, els més atrevits sumaran una nova manera d’elevar-se per sobre de tot.
El Tibidabo acaba d’estrenar la caiguda lliure, una demanda dels visitants que els responsables del parc feia temps que volien donar-li resposta. Fa quatre anys, en plena pandèmia, va arrencar el projecte. Formava part dels plans del parc i l’aturada que va suposar la covid no el va entorpir. Fa dos anys, es va fer l’encàrrec per a la seva construcció. Així ho recorda la directora, Rosa Ortiz, qui era molt conscient que els que visiten ara un parc d’atraccions demanen sempre imprescindibles com uns cavallets, una muntanya russa i, sens dubte, una caiguda lliure. “Són els clàssics”, subratlla. Aquesta incorporació també els serveix per satisfer un tipus de públic a qui se li podia quedar petita l’oferta, les famílies amb fills més grans, així com als grups d’amics adolescents.
L’alçària natural del parc d’atraccions, situat en el punt més alt de Collserola, veu com la caiguda lliure suma una pujada de 52 metres no apta per a aquells amb por a les altures. “És com si fossis un astronauta, et sents elevat amb unes vistes meravelloses”, resumeix Ortiz. A més, el Tibidabo ha apostat per una caiguda lliure amb fre magnètic, en lloc d’una articulada amb cables, la qual cosa provoca una sensació d’un descens més ràpid. Durant els 1,7 segons que dura la caiguda, s’aconsegueix una velocitat de 80 km/hora, arribant als deu segons de baixada amb la frenada. Amb capacitat per a 25 persones, tot el trajecte que fa, pujada i baixada, dura un total de dos minuts i deu segons.
Una de les singularitats de la caiguda lliure del Tibidabo és una parada intermèdia abans d’una baixada molt ràpida. A uns 30 metres d’altura, l’atracció s’atura i fa un volta de 360 graus perquè els seus passatgers puguin veure tot el que els envolta, no només Barcelona, donant un cop d’ull, entre nervis, al Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme. Amb un disseny inspirat en una vareta màgica, la nova atracció s’ha batejat com a Merlí. Tot i que serà un matís que els que pugin segur que no notaran, la caiguda lliure queda una mica per sota de la mítica nòria del parc, renovada per quarta vegada a la història fa deu anys.
Tots els treballs per posar en marxa Merlí han suposat una inversió de 2,4 milions d’euros, incloent-hi la compra de l’atracció i les obres d’adequació de la zona on s’ha instal·lat. La seva posada en marxa s’ha anat retardant, prevista inicialment per a primavera. Segons Ortiz, ha estat per la lentitud dels tràmits per donar-la d’alta com a nova activitat al parc perquè, a finals de maig, ja estava acabada. S’han contractat tres operaris per encarregar-se del seu funcionament. La plantilla total del parc se situa en els 250 empleats en la temporada alta —els mesos d’estiu— i en els 170 en temporada baixa.
El parc espera tornar a superar els 700.000 visitants
La caiguda lliure ha estat la gran novetat d’aquesta temporada al Tibidabo, que va arrencar a principis de març. Però no n’ha estat l’única i també n’hi ha hagut d’altres recents com el canvi de nom de l’Hotel Krüeger a Hotel 666, després d’incorporar una experiència meet and greet amb els seus esgarrifosos inquilins. També ha renovat els seus miradors i preveu estrenar nous espais de restauració a l’agost. El parc d’atraccions, gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), preveu arribar als 708.000 assistents aquest 2024, continuant amb la línia de creixement d’anys anteriors després de superar el sotrac per la pandèmia. L’any passat, va tancar amb 681.000 visitants, a més d’uns ingressos de més de 20, 4 milions d’euros i un resultat de 353.000 euros.
La caiguda lliure no ha estat l’única novetat i també n’hi ha hagut d’altres recents com el canvi de nom de l’Hotel Krüeger a Hotel 666, després d’incorporar una experiència meet and greet amb els seus esgarrifosos inquilins
Al voltant de la xifra dels 700.000 assistents anuals se senten còmodes al Tibidabo, exposa la directora, ja que es tradueix en uns assumibles 4.500 usuaris diaris. El rècord el van aconseguir l’any 2018, amb més de 732.000 visitants. Més enllà de crisis com la covid, la xifra varia segons els dies i els horaris d’obertura, condicionada en funció del calendari de cada any. El públic es manté eminentment local, amb els turistes internacionals representant només el 12%, una mica per sota de les xifres prèvies al 2020, quan es movien entre el 15% i el 17%.
Després d’incorporar la caiguda lliure, Ortiz no dona massa pistes de futures atraccions que pot sumar el parc. “Sempre estem molt pendents a les tendències i som pioners”, remarca, posant com a exemple que van provar tecnologies com la realitat virtual abans que estiguessin tan de moda, incorporada en el recorregut amb tren del Tibidabo Express des de l’any 2017. No s’oblida tampoc del seu mític avió, un simulador estrenat el 1928, un any després del primer vol entre Barcelona i Madrid. Durant molt de temps va ser la primera experiència aèria per a molts barcelonins i, encara avui, com assenyala Ortiz, hi ha pares que venen amb els seus fills a provar-lo abans de pujar-los a un avió.
