La història es retrata a partir de diferents mirades i cadascuna té el seu nom propi. Amb l’objectiu d’ampliar la visió històrica i reconèixer la seva autoria, la Fundació Mapfre presenta dos fotògrafs separats per època, tècnica, història i, al cap i a la fi, mirada, en una exposició simultània; Tina Modotti i la Catalunya de Jules Ainaud. La exposició, comisariada per Isabel Tejeda i Jep Martí i Baiget, obre les seves portes des del 8 de juny fins el 3 de setembre al centre de fotografia KBr de Barcelona, a l’Avinguda del Litoral, 30.
Tina Modotti encarna una visió particular e irrepetible. Cada fotografia deixava el segell de qui era ella i això la va situar sempre a ambdós costats de la càmera. Ella feia la foto i estava a la foto. Així doncs, Modotti no era només fotògrafa. Modotti era dona, era emigrant, era un personatge que s’anava reconstruint al llarg de la seva trajectòria i era militant comunista. I tot això quedava reflectit a la seva obra.
Italiana de naixement, va viatjar amb disset anys als Estats Units, on va aprendre l’art de la fotografia d’Edward Weston. Encara que aquest va ennuvolar l’autoria de la fotógrafa, ella va tenir des del principi una mirada distintiva. Només fa falta veure les imatges que els dos van captar d’una carpa de circ (Carpa de circo, 1924). Wetson s’interesava per les línies; Modotti baixava la càmera a la gent. El protagonisme de les persones com a components i destinataris de la seva fotografia i l’objectiu de difusió política caracteritzen la seva obra.
A partir de l’any 1923, Modotti es va assentar a Mèxic. Els seus anys allà componen el seu corpus fotogràfic. A les seves fotografies hi trobem elements que es repeteixen, entre ells la dona, els treballadors i la natura morta. Mujer con bandera, 1927 testifica la relevància que Modotti va donar a la dona pel projecte revolucionari. Una dona mexicana amb disposició de posar-se en marxa porta sobre l’espatlla una bandera. Gairebé la cobreix i sembla que bandera i dona formen una sola figura. D’entre les dones, Modotti donava especial protagonisme a les mares, a qui considerava les transmisores de tota ideologia. Per això, Modotti dirigia la lent especialment a elles. Però no era només de les dones la responsabilitat de l’avanç del comunisme. Era important retratar també als treballadors, dirigir-se a ells. Pagès amb fenc, 1927-1929 capta a un treballador que es fa un amb el seu objecte; el fenc. La fotògrafa va exhibir la cosificació del treballador. També es va servir dels detalls per a plasmar als treballadors, com va fer mitjançant les fotografies de mans, Mans sostenint una pala, 1926-1927. La natura morta també era instrument de transmissió de Modotti, com es mostra a la fotografia titulada Canana, falç i guitarra, 1927. Aquests elements locals evoquen al comunismo i l’identifiquen amb el pais.
Al 1930, Modotti va ser expulsada de Mèxic. Des d’aquell moment, va viatjar a Berlín, Moscú, Espanya, entre altres llocs, al servei del comunisme internacional. Va arribar a tenir presència important a la Guerra Civil Espanyola com a membre del Socorro Rojo. No obstant, no va revelar la seva identitat i avui es desconeix si va deixar alguna obra fotogràfica a Espanya. Almenys se sap amb certesa que la idea del foto llibre El vent del poble, de Miguel Hernández, va ser seva.
Tina Modotti va aconseguir capturar el segle XX a partir d’un retrat d’ella mateixa. Les seves fotografies son un relat de la seva trajectòria. I no només això. Modotti es fon amb algo que la inmortalitza i que no atén a fronteres; les seves idees.
Jules Ainaud és el seu company d’exposició, però treballa de manera molt diferent. Per la seva part, va capturar el segle XIX. No pretenia immortalitzar idees, sinó admirar allò bell i sorprendre al seu públic. Es va encarregar de retratar l’arquitectura dels llocs als que se li destinava. A partir del 1863, Ainaud va recórrer Espanya per encàrrec de la Casa Laurent. A la seva ombra, l’autoria d’Ainaud va quedar desdibuixada, doncs la fotografia portava la firma de l’empresa. Fins ara, el seu nom només consta a una fotografia. Perseguia un objectiu comercial, pel que el seu estil es limitava a seguir els canons que imposava l’empresa Laurent. Les seves imatges van servir per a que poguessin visitar-se els llocs retratats sense necessitat de desplaçament. També es van utilitzar per a la formació d’arquitectes.
L’exposició recull gravats de l’època a la que Ainaud va retratar per encàrrec la Catalunya dels anys 1871 i 1872. Ainaud va fotografiar Tortosa, Tarragona, Montserrat, Poblet, Santes Creus i Barcelona. I encara que es va mantenir al marge de la seva obra, tenia una manera particular de capturar el que tenia davant. Es distanciava dels edificis que fotografiava i aixì no aportava les seves dimensions, sinó profunditat. Aquesta manera propia de retratar edificis i la dificultad del procediment fotogràfic que tenia per medi els negatius de vidre, donen valor a l’obra d’Ainaud.
Les fotografies de Tina Modotti i Jules Ainaud comparteixen exposició malgrat la seva diferència de mirades. La de Modotti, més personal, ideològica i amb escenari internacional. La d’Ainaud amb objectiu comercial, més estàtica i concentrada. No obstant, tots dos conflueixen en la formació de quina és la nostra única història.
