El TNC dibuixa una temporada 2022-23 entre la consciència i l’alegria

La societat solitària i hiperconnectada en la qual ens ha tocat viure s’enfronta a un canvi d’era. Malgrat aquesta nova època, marcada per la pandèmia, la guerra i els girs de guió que estiguin per venir, la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Carme Portaceli, defensa que el teatre encara es manté com un espai en el qual estar acompanyat, sentir i viure altres mons. Amb la voluntat de preservar un ritual social que, de moment, sobreviu a les xarxes socials i la cridòria, Portaceli ha configurat una temporada que convida a la consciència, però també a l’alegria, recordant les paraules d’Almudena Grandes: “Amb el temps vaig comprendre que l’alegria era una arma superior a l’odi, els somriures més útils, més feroços que els gestos de ràbia i desànim”.

En aquesta necessitat de pensar i reflexionar sobre tot allò que ens envolta, el TNC inaugurarà la temporada 2022-23 amb Assaig sobre la ceguesa del portuguès José Saramago, una obra escrita ja des del seu exili a Lanzarote que s’ha demostrat premonitòria. Amb dramatúrgia de Clàudia Cedó i direcció de Nuno Cardoso, aquesta adaptació serà la primera coproducció amb el Teatre Nacional São João, on s’estrenarà per a després arribar a Barcelona i seguir la seva gira pel país lusità. Un repartiment format per artistes portuguesos i catalans acostarà la història d’una plaga que s’estén sense control i a la qual s’apliquen restriccions cada vegada més repressives, despertant els instints més salvatges d’una societat que ho perd tot d’un dia per l’altre. La quota internacional es completarà amb un marcat accent belga amb la companyia Peeping Tom amb Triptych, i Bovary, espectacle en neerlandès dirigit per Portaceli.

A Saramago, que enguany celebra el centenari del seu naixement, el seguirà Zona inundable, una obra de Marta Barceló que revisitarà les pluges torrencials que es van viure el 2018 a Sant Llis, un petit poble de Mallorca, i van provocar una desena de morts. L’actualitat es tornarà a deixar veure a Moriu-vos, una reflexió sobre l’abandonament al qual es condemna a la gent gran, i Bonobo, una aproximació a les possibles històries personals darrere de l’atemptat de la Rambla. El desemparament dels refugiats s’abordarà a Sopa de pedres, un conte infantil sobre com el treball en equip pot guanyar a l’individualisme, mentre que una Europa en guerra i en crisi estarà present a L’alquimista, adaptació de la novel·la de Marguerite Yourcenar, amb traducció de Sergi Belbel.

Una noche sin luna de Juan Diego Botto, un dels grans èxits d’aquesta temporada i Premi Nacional de Teatre, arribarà per fi a Barcelona, després d’haver fet parada a Badalona, el Prat de Llobregat, Granollers, Mataró, Viladecans i Manresa. Botto aconsegueix convertir-se tot sol en l’amo de l’escenari amb pocs elements i interpretant magistralment a un Federico García Lorca desconegut. Una obra sentida i amarga, tenyida encara per ecos del passat que es fan cada vegada més presents. També vindrà Blanca Portillo amb Silencio, la teatralització del discurs que Juan Mayorga va fer per al seu ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola.

La nova temporada també tindrà espai per a clàssics, amb exemples com Terra Baixa d’Àngel Guimerà. Portaceli s’encarrega de la dramatúrgia amb Pablo Ley i de la direcció. “Feia molts anys que volia abordar aquest text”, ha reconegut la directora artística del TNC, com ja va fer en el seu moment amb L’auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Sota una mirada contemporània, Terra baixa (reconstrucció d’un crim) allunyarà del drama rural la història del Manelic, el Sebastià i la Marta, i s’ambientarà en l’escenari en el qual Guimerà la va presentar, la Barcelona industrial i de lluita de classes de finals del segle XIX. Otelo de William Shakespeare serà un altre dels clàssics presents al TNC la tempora que ve, però amb una versió completament diferent que reivindicarà la figura de Desdèmona a través del circ i amb l’adaptació i direcció d’Alba Sarraute. També es podrà veure Momo de Michael Ende.

Per no oblidar-se’n de l’alegria de Grandes, MDR també recorrerà al circ amb tres pallassos que qüestionaran l’arbitrarietat de la justícia. Talking heads portarà els monòlegs sobre tres dones a les quals la vida els hi ha passat de llarg, acompanyades per l’humor d’Alan Bennet. Lurdes Barba, Imma Colomer i Lina Lambert seran les encarregades d’interpretar la vida en els seus moments més quotidians i autèntics, parlant sense parar. I, si algú s’anima a ballar, ho podrà fer a Balls literaris, un experiment en la qual quatre autors es tanquen durant 48 hores al TNC per escriure una obra a vuit mans, en la qual cada escena acaba amb una cançó popular, que obliga el públic a aixecar-se de les seves cadires i deixar-se portar.

Aquestes seran algunes de les propostes que configurarà la nova temporada del TNC, la segona de Portaceli com a directora artística. Un total de 31 espectacles, amb nou produccions pròpies, 12 companyies convidades i nou coproduccions amb altres equipaments. Sense voler encara fer balanç de la temporada en curs, Portaceli ha assenyalat que s’ha aconseguit una ocupació del 55%, amb un augment dels espectadors més joves. Per continuar atraient-los, de cara a l’any que ve, s’oferiran descomptes del 50% als menors de 35 anys, amb entrades a deu euros. Per a la resta de públic, ja estan a la venda els abonaments, amb descomptes que arriben fins al 45%.